Morir d’inanició

218

EOI Xàtiva

Clínica dental Pablo Fos

PoolWork Xàtiva

Article d’opinió | Mónica Varela

Diuen que morir d’inanició és la mort més dolorosa i cruel que existix. Per esta raó sempre ens angoixa veure els resultats de la Guerra a Gaza: xiquets en avançat estat de desnutrició omplien l’altre dia els noticiaris sobre la crueltat d’esta guerra.

La mort per inanició sol ser causa, principalment, de l’acció humana. I espere coincidir amb tots vosaltres que deixar morir de fam i set a algú és immoral i il·lícit. Lamentablement, la immoralitat sols es presenta si la víctima és humana, canina o felina si hi ha sort… aviar ja ni es planteja. Per sort, cada vegada hi ha més gent que alça la veu per TOTS els animals, siguen de l’espècie que siguen. Per sort, a mi m’ha tocat ser una d’estes.

Per este motiu vull aprofitar estes línies per a denunciar l’abandó «a la seua sort» a diversos coloms i colomes a la nostra ciutat.

La problemàtica dels coloms al barri del Carme ja ve de lluny. La seua nidació dins dels edificis del barri començava a ser preocupant donada la proliferació desmesurada d’estos. El problema ja no sols radicava en la quantitat de població que hi havia, sinó el lloc on nidaven, la brutícia que generaven o l’olor que produïen.

Fa any i mig aproximadament ja vaig denunciar en un altre article (La desgràcia de ser animalista a Xàtiva) l’extermini massiu de coloms al meu barri i la indiferencia d’esta problemàtica per part de les autoritats locals. Els carrers i zones verdes del barri amaneixien plens de coloms i colomes mortes. Algú sap el perquè? Jo encara no he trobat resposta (encara que me la imagine).

Poc després es van començar a tancar els forats dels edificis en els quals nidaven les colomes, com si esta acció fora la panacea als problemes de sobre població de coloms. Però amb esta acció l’únic que han aconseguit és que les colomes nidaren on pogueren, no que disminuïra la seua població. I és que el problema de la sobre població no se soluciona impedint l’accés de les aus als nius, sinó impedint que es reproduïsquen amb pinso esterilitzant (però bé, a veure si a algun entés del tema s’adona d’açò, que este article no està escrit per il·luminar a ningú).

El que vull denunciar en este article és que al tancar (i retancar) els forats, no s’adonen si queda alguna au viva dins. I què passa quan deixes a les cries de colom dins i les separes dels seus pares? Què passa si hi havia alguna paloma incubant els ous quan tancaren? Què passa quan tanques a un ésser viu en un lloc i li impedixes l’accés a menjar i aigua? La resposta és senzilla: que mor per inanició.

Però clar, són coloms, i a qui li importa si sofrixen o es moren d’inanició? A l’Ajuntament que ha col·laborat tapiant això? Als veïns que ho han demanat i veuen tots els dies els coloms atrapats dins? NO. Ningú té ganes de moure un dit per ells. Saben que estan ahí, atrapats, morint-se. I el màxim que poden dir alguns veïns es «mira, ahí hi ha un que no pot eixir«…

Senyors responsables polítics, senyors veïns: conscientment esteu deixant als coloms atrapats, sofrint i morir de fam i set. No són humans, però són éssers vius que sofrixen per les seues cries de la mateixa manera que nosaltres sofrim pels nostres fills. Sofrixen de fam i set de la mateixa manera que podríem sofrir nosaltres. Moren igual que nosaltres.

Però no són nosaltres i molesten, veritat?

WhatsApp Portal de Xàtiva