El passat dijous 24 de febrer, el pintor xativí Rafael Daroca va formalitzar la cessió d’una de les seues pintures a la ciutat de Xàtiva, que d’aquesta manera passarà a enriquir les col·leccions d’art dels museus municipals. L’obra és un paisatge a l’oli anomenat «Ocres y rojos», que formava part de la col·lecció particular del reconegut artista. Aquesta pintura va ser realitzada a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat i és un clar exponent de l’estil de Daroca.
Tant l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, com la regidora de Cultura, Raquel Caballero, agraïren el gest de generositat del pintor xativí, qui va estar acompanyat a l’acte per la seua esposa, Mercedes Hernández. El quadre restarà dipositat al Museu de Belles de la Casa de l’Ensenyança, on serà exposat al públic junt a les col·lecciones pictòriques de la ciutat.
Rafael Daroca Benavent (Xàtiva, 1927) va començar el seu aprenentatge de manera autodidacta a la dècada dels 40. Es va iniciar en l’escola del mestre Francisco Climent i, anys després, va arribar a estudiar en l’acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València. Durant el servei militar va estudiar dibuix a l’escola de Francisco Mitjavila, a Castelló. A la seua tornada a Xàtiva, en 1950, va crear el grup de pintors Sait, junt amb un grup d’artistas locals com ara Mompó, Serrano, Leña, Manolete, Antonio Grau, Vidal, Vicente Martinez i Vicente Giner, d’entre altres. Gràcies al grup Sait i al seu estudi constant, entre els anys 1950 i 1958 es dedica a perfeccionar la seua tècnica. Aprofita totes les circumstàncies disponibles per a crear un llenguatge i expressivitat propis.
El 1960 fixa definitivament la seua residència a París, ciutat llavors considerada com a centre de l’art mundial, s’impregna de l’ambient i el color de la ciutat. Són anys amb molt de treball que es materialitza en exposicions constants. En aquests anys absorbeix la llum i l’essència pictòrica parisenca i la barreja amb la pròpia: la valenciana i mediterrània. A més, va conéixer Picasso i Dalí, entre altres personalitats famoses.
En 1968 retorna a Xàtiva on comença a realitzar exposicions de forma regular a Madrid, Barcelona i València, entre altres ciutats. Daroca va començar així la seua prolífica trajectòria professional com a artista pintor que pràcticament ha arribat fins a avui dia. Pel que fa a la seua tècnica, Daroca pinta sobretot a l’oli i gouache. Sobre tela l’oli i sobre paper el gouache. Fa servir una tècnica molt personal de espàtula i pinzell, a través de la qual busca imprimir l’abstracció del paisatge que té a la ment. Segons les seues paraules, “moltes voltes tardes molt menys en pintar el quadre que en trobar l’essència del paisatge, en buscar l’emoció que ha fer que valga la pena pintar eixe paisatge”.
L’obra de Rafael Daroca es pot trobar en nombroses col·leccions particulars i ha sigut difosa per les següents galeries: Salones Macarrón (Madrid), Galería Estil (València), Galería Kreisler (Madrid), Maisson des Jeunes et la Culture (París), Galeria Arlette Chabeaud (París), Emerging Art. Inc. Gallery (New York, USA), Gallery Greco Art Corporation (San Diego, USA), Galerie Milord (Berna), Galería Artesia (Suiza), Sala Jaimes (Barcelona), Galería Greco (Tijuana, Méjico), Galerie La Librerie (París), Sala Pizarro 8 (València), Galería Verona (Madrid), Sala Crismon (València), Sala Enarros (Castellón), Sala Llorens (Barcelona), Sala de Arte de El Corte Inglés (València, Madrid, Málaga), Galería El Campanar (Castellón), Mayte Muñoz (Madrid).
També ha concorregut a les següents biennals col·lectives: Salón de Otoño (València), Exposición Nacional de Bellas Artes (Madrid), Nacional de pintura (Alicante), Gran Prix de Paris, Salón d’Independents (París), Colectiva de Pintores Españoles (Paris), etc.
El 1997, la UNESCO va editar un CD-ROM sobre l’Art Iberoamericà en què hi són els millors pintors i artistes des del 1900 fins el 1990 d’Espanya i Iberoamèrica. Rafael Daroca té un lloc en aquesta obra i aporta set de les seues millors obres al seu contingut. També apareix de forma destacada en el “Diccionario de Artistas Valencianos del Siglo XX”.
