La sorpresa anunciada en els darrers dies entorn del Premi Lletraferit de Novel·la, el mateix que catapultà l’èxit editorial de Noruega, l’obra de Rafa Lahuerta, ha estat la concessió del guardó ex aequo a dos obres de dos autors diferents: Mireia, de Purificació Mascarell, i Els inútils, d’Andreu Sevilla. Els premis, organitzats per Ediciones Plaza, Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, s’han fet públics en la gala que ha tingut lloc este dijous 7 de juliol en el Biohub de la Marina de València, en un acte conduït per la comunicadora Laura Grande, amb l’assistència de vora dos-centes persones, incloent-hi diputats de les Corts Valencianes, regidors municipals, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el secretari autonòmic de Cultura Ximo López Camps, qui feu el discurs de clausura.
Segons apuntà l’editor i president del jurat Toni Sabater, dels díhuit originals que aspiraven al guardó de novel·la, dotat amb 5.000 euros i la publicació de l’obra, en triaren dos per a compartir el premi, «sense cap distinció ni jerarquia entre ells, ja que els dos són d’un immensa qualitat, però tenen una temàtica, un estil i una ànima radicalment diferents; ens hem vist incapaços de bandejar una o altra obra, i hem decidit guardonar les dos per a continuar ampliant el panteó de mites literaris dels Premis Lletraferit«.
Pel que fa a Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), ha obtingut el guardó per Mireia, la seua primera novel·la en valencià, després d’haver publicat el llibre de relats Cartilla de redención (2021); l’obra premiada creua les històries de Lluís Simarro, el doctor que en el segle XIX estudià la histèria en les dones, i Mireia, una doctoranda en psicologia experimental que coneix a Xàtiva un misteriós personatge que obrirà les fondàries de la seua ment entorn de l’alteritat humana. Per la seua banda, Andreu Sevilla (Casas de Benítez, 1963) havia publicat prèviament dos novel·les, La penombra de la coloma (2010) i Camins de dulcamara (2012), i diversos llibres de poemes; ara ha estat guardonat per Els inútils, un viatge al no-res per carreteres secundàries d’un grup de personatges abocats a la misèria però també a l’esperança, en els temps més infamants de la postguerra franquista. Després dels èxits editorials dels darrers Premis Lletraferit, amb milers d’exemplars venuts de L’últim dels valencians, Narcís o l’onanisme, Càndid i especialment Noruega, s’espera amb expectació la publicació de les dos novel·les guanyadores en els pròxims mesos.
Pel que fa al Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, lliurat en el mateix acte, el guanyador ha estat Alfons López Daràs (Nules, 1991) per Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, que Josep Vicent Miralles, membre del jurat, ha anunciat com «una fita de la literatura d’aventures en valencià, un relat trepidant, ple d’enginy, ironia, humor, màgia i tendresa, que es beu d’un glop de principi a fi, i que té lloc en l’edat mitjana valenciana amb la presència fantàstica de monstres com la Cucafera, la Víbria o el Butoni«.
Sense l’assistència de Paula Bonet, guanyadora del Premi Lletraferit de Cultura Valenciana
En l’acte també es concedí el IV Premi Lletraferit de Cultura Valenciana a l’artista i escriptora Paula Bonet (Vila-real, 1980), en reconeixement a una trajectòria d’èxit indiscutible que unix art i literatura a través de nombrosos llibres il·lustrats i del seu darrer projecte, L’anguila, que és alhora una exposició pictòrica i una novel·la. En nom de l’organització, l’editor Vicent Baydal volgué destacar que «Paula Bonet és un referent artístic i social, a la manera dels personatges més importants de la història de la nostra cultura«. L’artista no pogué recollir el guardó en persona, atés que ha hagut de suspendre tota activitat pública fins que es publique la sentència del juí contra la persona que l’ha assetjada durant els darrers anys, i envià un vídeo en què agraí el fet de «premiar obres que tracten l’amor de les dones per les dones» i reivindicà «la responsabilitat de les autores de posar espills que, tot i incomodar, puguen servir per a canviar les coses que socialment no funcionen perquè són injustes«.
