Pacte Costera-Canal

Solopizza Xàtiva

  • La jornada “EL DRET FORAL I EL 40 ANIVERSARI DE L’ESTATUT”, es va celebrar en el Museu de Belles Arts de Xàtiva on el quadre de Felip V està penjat boca avall, per a reclamar la reforma constitucional de manera urgent per a recuperar el Dret Civil Foral que el tirà que va cremar Xàtiva va abolir.
  • Després de la recent reunió de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, la AJV requereix la tramitació conjunta de la modificació constitucional per a tornar a gaudir de lleis civils valencianes juntament amb la promoguda pel Govern respecte a les persones amb discapacitat.
  • El col·lectiu jurídic valencianista ha mantingut reunions amb el Consell, la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, l’Associació de Mestresses de casa Tiryus, i altres organitzacions socials i polítiques per a convidar-los a participar en la concentració del 5 de maig.

Amb motiu del 40 aniversari de l’Estatut de 1982, Juristes Valencians planteja a la societat valenciana una nova campanya en defensa de l’autogovern, “ABRIL 2022, MES DE L’AUTOGOVERN, que s’instrumenta amb actes en localitats històricament vinculades a l’autogovern i en diferents Facultats de Dret de tota la nostra geografia. Està previst que la campanya concloga amb una gran concentració en la plaça de la Verge de València el 5 de maig.

L’acte “EL DRET FORAL I EL 40 ANIVERSARI DE L’ESTATUT”, coorganitzat amb Amics de la Costera, va ser inaugurat per l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, que va recordar que la Ciutat simbolitza com cap altra “la desfeta de 1707”, ja que els pobladors de la puixant Xàtiva del segle XVIII van patir la crueltat borbònica en les seues pròpies carns. “El foc de l’opressor va intentar esborrar Xàtiva de la història, arrasant-la igual que va arrasar els Furs del Regne de València”.

Roger Cerdà, en la seua intervenció va denunciar que “els valencians som els únics a Espanya que no podem desenvolupar el nostre propi Dret Civil, una injustícia i un greuge, similar a l’infrafinançament, que suportem més de 300 anys”. L’amfitrió de l’acte va reclamar “aprofitar l’oportunitat de la imminent reforma constitucional per a aconseguir aquest èxit col·lectiu que tant anhelem”.

La presidenta de la Mancomunitat de la Costera-Canal i alcaldessa de Vallada María Jose Tortosa, va destacar el suport unànime dels municipis de la comarca de la Costera a la recuperació del Dret Foral, i va insistir en la necessitat de resoldre políticament aquesta demanda social valenciana de manera immediata en la taula redona en què participe juntament amb el cronista de Xàtiva Agustí Ventura, que va constatar la destrucció de la gran majoria de documents històrics de Xàtiva, fruit del saqueig borbònic a la ciutat el juny de 1707 i la rellevància de la Governació foral de Xàtiva.

Federico Arnau, professor de Dret Civil de l’UJI i Eduard Nicolau, registrador de la Propietat reclamaren la utilitat social de disposar de la capacitat legislativa civil per a resoldre problemes socials actuals en els àmbits de dret de família i successori, i la gran incoherència que l’Estatut preveja la capacitat legislativa civil i que el Tribunal Constitucional la limite de forma quasi absoluta.

La Catedràtica d’Història del Dret de la UV Pilar García Trobat, autora del llibre “Nostàlgia dels Furs Perduts” publicat per Tirant lo Blanch, va assenyalar que és radicalment fals el mite que els valencians no van lluitar per la recuperació del Dret Foral en els segles XVIII, XIX i XX, ja que van ser constants les reclamacions de les institucions i personalitats valencianes per a aconseguir la restitució d’uns Furs moderns i actualitzats en el període de les Corts de Cadis, durant els regnats del mateix Felip V o Carles III, o fins i tot en ple franquisme. “El Dret Foral era al·legat en els seus plets pels particulars fins que el Tribunal Suprem el va impossibilitar a partir de 1860” va afirmar la professora García Trobat.

El president del col·lectiu jurídic valencianista José-Ramón Xirivella va destacar que “ara és el moment de posar fi a aquesta discriminació contra els valencians i per això sol·licitem a Sánchez i Núñez Feijóo, i a Puig i a Carlos Mazón com lideres del PSPV i del PPCV, que per lleialtat institucional s’aproven conjuntament les reformes de l’article 49 -a fi d’eliminar el feridor terme “disminuït” per a referir-se a les persones amb discapacitat- i la plantejada per les Corts per a tornar a legislar en matèria de dret foral com sol·liciten de forma consensuada la societat civil i més de 540 municipis”.

El president de Juristes Valencians, confia en la sensibilitat autonomista de Feijóo, “ja que els gallecs també disposen de dret civil propi, i acaben de plantejar un recurs en defensa d’aquesta competència davant el Tribunal Constitucional respecte a les conegudes com a herències en vida” i exigeix que s’escolte la societat valenciana i es resolga aquest conflicte històric quan es compleixen 40 anys de l’Estatut de 1982 i 315 de la “desfeta d’Almansa”.

Prèviament a la celebració de l’acte, l’alcalde Roger Cerdà, els ponents i els directius d’Amics de la Costera, Vicent Torregrossa i Rafael Escobar es van fotografiar al costat del retrat de Felip V, que penja boca avall a la Casa de l’Ensenyança com a càstig cívic pel brutal tracte atorgat als ciutadans de Xàtiva.

WhatsApp Portal de Xàtiva