La Bastida de les Alcusses de Moixent obri les portes

Per a donar a conéixer el comerç i l’intercanvi antics
La Bastida de les Alcusses ha obert les portes al públic en unes jornades organitzades pel Museu de Prehistòria de València i l’Ajuntament de Moixent
en coŀlaboració amb associacions i empreses locals per donar a conéixer el comerç i els intercanvis de l’edat antiga. Entre els visitants es trobava el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, que ha fet el recorregut al costat de l’alcade de Moixent, Teófilo Fito, i l’alcaldessa de Vallada, Maria José Tortosa.

La visita ha consistit en fer un recorregut pel jaciment. Els membres del Museu de Prehistòria de València han establit una sèrie de parades amb personatges que representen els antics ibers i que, imitant la seua manera de fer comerç i intercanvi, «han mostrat al públic la història antiga d’una forma didàctica i divertida» —segons ha comentat el diputat de Cultura, Xavier Rius. «És una oportunitat que tenen les famílies de vindre ací cada any a conéixer la nostra història, la dels nostres avantpassats, i la nostra cultura des de dins» —ha manifestat.

Per a la jornada s’han seleccionat una sèrie de materials que van aparéixer fa un mes al jaciment i procedeixen del comerç i l’intercanvi, com els granets de pasta de vidre, una cadena d’or, ceràmica àtica pintada, copes i àmfores amb productes de qualitat.

Els granets eren elements decoratius elaborats amb pasta de vidre que s’obtenien a partir de la fusió de silici, sodi i calç, i contenien olis perfumats. A causa del seu exotisme, eren molt apreciats pels ibers. Es produïen per tota l’àrea d’influència púnica, tot i que Eivissa actuava com a punt de distribució d’aquests i altres productes del Mediterrani.

Les cadenes d’or era objectes de luxe únics que s’utilitzaven per a subjectar el pentinat de les jóvens. Eren peces exclusives i les utilitzaven les elits com a regal per a tancar pactes i unions entre iguals. No se’n coneix la procedència, però és probable que les elaborara algun artesà influït pels joiers grecs.

També s’han trobat objectes ceràmics grecs que s’utilitzaven per al consum del vi. Són diferents de les ceràmiques ibèriques pel color negre i brillant de la superfície i per la decoració de figures que apareix en alguns. Eren valorats per la qualitat i exclusivitat. Procedien de Grècia, en concret de la zona de l’Àtica, i del sud d’Itàlia.

Entre altres materials, també s’han trobat àmfores, que són els envasos comercials i de transport dels productes més comuns de l’antiguitat. El disseny allargat i de base apuntada permetia optimitzar l’espai de càrrega en vaixells i carros.

D’altra banda, el poblat ha recreat l’època ibera amb les seues indumentàries i formes de viure. També ha organitzat tallers didàctics i lúdics per al públic infantil especialitzats en epigrafia, demostracions d’artesania i visites dramatitzades, entre altres activitats.

També han acudit a l’acte els diputats Pablo Seguí, Mari Carmen Contelles, Enrique Ortí i Guillermo Barber.