09.09.2021 | Redacció
Com ja vam informar el passat dia 30 de juliol, les associacions animalistes “Una huella en el Corazón” i “CES Colònies Felines de Xàtiva” van presentar una querella criminal per delicte de prevaricació i de maltractament animal contra l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i la regidora de Medi Ambient Reme Sinisterra, “així com contra qualssevol altres persones que de la instrucció practicada poguera resultar responsable en la comissió del citat delicte”.
Segons Eldiario.es, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Xàtiva ha admés a tràmit la querella. Per aquesta raó, ha citat en qualitat de querellats i investigats a l’alcalde socialista, Roger Cerdà, i a l’edil de Medi Ambient, Remedios Sinisterra, ja que sosté que els fets podrien ser constitutius de delicte. Tots dos estan citats a declarar el pròxim 2 de novembre.
Des del consistori han explicat a Portal de Xàtiva que la informació els ha arribat a través de la publicació de la notícia en Eldiario.es. També ens informen que encara no els ha arribat la comunicació oficial per part del jutjat i desconeixen el contingut de la querella, per la qual cosa no deuen pronunciar-se. De totes maneres, ens han comunicat que «les decisions preses per l’Ajuntament de Xàtiva han estat sempre acordes a la legalitat i en base a informes dels tècnics municipals«. També recorden que l’Ajuntament va posar en marxa el pla municipal de control de colònies felines, a través «d’un procés públic i participatiu«. En aquestos moments, el pla està aprovat inicialment pel plenari i en fase de resolució d’al·legacions, prèvia a la seua aprovació definitiva.
En aquesta querella, a la qual va tindre accés Portal de Xàtiva, s’exposa que “des que per part de l’Ajuntament de Xàtiva, mitjançant decret de l’alcaldia, es va resoldre el tercer conveni de col·laboració subscrit amb l’associació querellant “Una Huella en el Corazón” (sense cap fonament i prescindint per complet dels llits legalment establits, davant el que s’han interposat els corresponents recursos, encara en tràmit) i que tenia per objecte, controlar les colònies i la seua població amb campanyes d’esterilització, per evitar el creixement descontrolat“.
Els querellants exposen que actualment “no existeix cap sistema de protecció de les referides colònies felines” cosa que han manifestat reiteradament “davant dels organismes de forma continuada sense que s’haja executat cap pla a fi de cobrir les necessitats que satisfeia aquest conveni“.
Segons les associacions animalistes, aquesta “situació d’abandó i desprotecció absoluta de les colònies“ fa que els gats de Xàtiva queden a mercé d’atropellaments, fam, malalties víriques, enverinament, atrapaments en motors de vehicles, reproducció massiva i deshidratació, “amb el resultat final de la seua segura mort, fins i tot en el cas de qualsevol malaltia per lleu que resulte, atés que no existeix la possibilitat de cap tractament“. “No sols genera la seua mort sinó que provoca que la defunció es produïsca sense res que mitigue el seu sofriment, la qual cosa allarga cruelment l’agonia de l’animal” exposen.
Així mateix, la querella va acompanyada per setze documents on es mostren les fotografies dels gats morts, la defunció dels quals “és directament imputable als querellats“. Aquests documents s’acompanyen de ventrades mortes a conseqüència del naixement sense cap control i de manera contínua, “com a fruit de la no esterilització de les femelles, situació que condueix als nounats a una mort segura“.
Per a les associacions querellants, si bé resulta d’extrema dificultat determinar el nombre de gats que han quedat abandonats i a la mercé d’atropellaments i enverinaments, en l’últim cens elaborat, existien en les colònies controlades 213 felins víctimes dels delictes denunciats, dels quals 45 eren femelles sense esterilitzar i en edat fèrtil. Informen també que a conseqüència de la falta d’un pla de control i protecció aquestes femelles han procreat, fins la presentació de la querella, en tres ocasions, donant lloc a 810 nous gats. Tot açò fa que Xàtiva tinguera en juliol un total de 1023 felins, tots ells víctimes de l’actual situació.
