La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha participat este diumenge a Xàtiva en l’acte homenatge a les víctimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939, conegut com el ‘Gernika valencià’. “Aquell dia en què el cel es va convertir en infern, com diu Salvador Catalá, 140 innocents van perdre la vida en un dels episodis més funestos de la història d’España, un desastre sense precedents que va demostrar el que és capaç de fer l’odi”, ha recordat Enguix, qui ha reivindicat “la recuperació de la memòria per la dignitat de víctimes i familiars i per a no permetre que es repetisca, desterrant l’odi de les nostres vides”.

La responsable provincial ha destacat que la memòria democràtica “està molt present en la gestió de la Diputació, que vol ser un referent en la matèria en l’àmbit estatal, no sols amb una inversió que supera els tres milions d’euros en ajudes per a l’exhumació i identificació de les restes de persones represaliades, durant i després de la Guerra Civil, sinó també amb una aposta didàctica que pretén completar eixa part de la història que mai ens han contat, i que, per tant, ha quedat incompleta”.

Durant la seua intervenció en la plaça de l’Estació de Xàtiva, repleta per a homenatjar els 140 morts i els centenars de ferits d’aquell bombardeig sobre objectius civils, Natàlia Enguix ha advertit que “si falla la política i el debat, la violència s’empodera i l’odi i la barbàrie fan impossible la democràcia”. En este sentit, “tenim l’obligació de respectar a les víctimes i recuperar la història per a explicar el succeït, perquè si no entenem el passat serem incapaços d’entendre qui som en el present”.

L’alcalde, Roger Cerdà, s’ha sumat a “la resposta que cada any donen les veïnes i els veïns de Xàtiva en este acte contra la violència, l’odi i la repressió”. El també diputat provincial ha animat a les associacions de familiars de víctimes del conflicte a continuar el seu treball per a localitzar i dignificar a les persones assassinades en la guerra i la postguerra, i ha agraït a la Diputació “la seua aposta ferma per acompanyar a estes associacions i als ajuntaments que estem decidits a reparar la memòria i a contar eixa part de la història que alguns preferixen oblidar”.

La música del grup de percussió Rytmus i la Muixeranga han amenitzat una matinal que ha finalitzat amb ofrena floral a les víctimes en el lloc en què, fa 85 anys, van ploure projectils tenyint de sang l’antiga Estació de Xàtiva. La presidenta de l’Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 126 del Cementeri de Xàtiva, María Navarro, ha participat en l’acte en la lectura d’un breu poemari en memòria dels caiguts.

Les intervencions subvencionades per la Diputació a Xàtiva, destinades a recuperar les restes de les persones afusellades en el conegut com a ‘paredó’ de la Casa Blanca, són part dels 35 projectes desenvolupats en 11 municipis valencians, amb 1.160 víctimes exhumades. Paterna, on se situa el conegut com a ‘Paredó d’España’, acumula el major nombre d’actuacions subvencionades per l’àrea de Momoria Democràtica de la Diputació de València, que també ha contribuït a la localització de víctimes a Ontinyent, Xàtiva, Castelló, Alfarb i Gandia, i que té en marxa convenis a Utiel, Venta del Moro, Villar del Arzobispo, Énguera. Llíria i Albaida.

WhatsApp Portal de Xàtiva