La CAMD proposa reconéixer la labor de Vicent Gavarda en els Premis 9 d’Octubre

169

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, ha llançat la iniciativa de la proposta d’un premi al professor Vicente Alberto Gabarda Cebellán (Paterna -València- 1959) per a la XXXIV edició dels Premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana (2020).

Les raons per les quals s’ha pensat en la seua persona resulten més que sòlides. Vicente Gavarda és Doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, en la qual exerceix actualment com a professor. També pertany a l’Aula de Memòria de la Universitat de València i a altres entitats de caràcter social i memorialista. I, si cal destacar algun aspecte, per la seua gran contribució a la recuperació de la Memòria Democràtica en la Comunitat Valenciana, més concretament en la recuperació de la identitat personal d’un total de 4.714 víctimes mortals per afusellament de la repressió franquista durant la interminable posguerra al llarg i ample de tot el País Valencià. Xifra de 4.714 què entre els executats, els morts a les presons, als hospitals, i els guerrillers, Gabarda va constatar en la seua investigació fins a un total de més de 6.000 persones mortes a conseqüència de la repressió, però no totes plenament identificades.

El professor Vicente Gabarda va basar la seua tesi doctoral en la investigació de la repressió durant i després de la guerra al seu poble. En una visita al Registre Civil, va descobrir que Paterna, una localitat que, en els anys 40 del passat segle, tenia tot just 10.000 habitants, tenia diversos llibres de registre de defuncions dels primers anys de la dictadura franquista, una cosa inusual donada la seua població.

Fins a 2.238 noms va trobar el professor Gabarda en aquests registres, 19 d’ells de dona, que procedents de diferents comarques de la nostra Comunitat i de la resta d’Espanya, detinguts en diverses presons de la ciutat de València: Presó Model, Sant Miquel dels Reis, Presó de dones, Montolivet, Convent-Presó de Santa Clara… Van ser portats a Paterna per a la seua execució, sota sentències a pena de mort per “auxili o adhesió a la rebel·lió”, dictades pels rebels colpistes, als quals van defensar l’ordre republicà legalment establit.

El llistat que en 1985 va publicar la revista El Temps, ampliat posteriorment en la seua obra mestra “Els afusellaments al País Valencià” (1938-1956), va contribuir en gran manera a acabar amb aquest desconeixement, i va fer possible que es poguera posar nom, cognoms, ofici, edat i procedència, a aqueixes 2.238 víctimes de la repressió franquista a Paterna, facilitant així que els seus familiars hagen pogut saber per fi en quin lloc estava el seu ser estimat desaparegut. En conseqüència, els seus estudis com a expert en la repressió franquista són claus per a l’obertura de les fosses comunes del cementeri de Paterna i d’altres localitats del País Valencià, dignificant als represaliats per la dictadura, contribuint així a ajudar atancar les ferides, encara obertes, d’un passat tan dolorós.

En el camp de la investigació, no solament ha sigut el pioner de l’estudi de la repressió franquista al País Valencià, sinó que ha mantingut una constant, consistent i coherent trajectòria investigadora, enriquint el coneixement de part del nostre passat immediat mitjançant una àmplia sèrie de publicacions de caràcter nacional i internacional d’innegable valor científic, gràcies al seu complet domini de la matèria i la seua constància per a enfrontar-se a les dificultats que presenta l’accés a fonts arxivístiques disseminades i de difícil accés. Tot això corroborat per la seua participació en tallers, jornades, seminaris i congressos en els quals ha donat a conéixer els seus avanços en el camp de la repressió franquista. Així mateix ha participat en diversos documentals.

A més, al llarg de quasi ja trenta anys d’incessant labor –referent nacional i internacional– també s’ha dedicat a difondre de manera constant les seues investigacions entre un públic no especialista com el demostra l’enorme quantitat de col·laboracions relacionades amb la Memòria Democràtica en les quals ha participat de diverses maneres; igual que la seua presència en consells científics, comissions de la veritat, debats, taules redones, col·loquis, premsa, ràdio, televisió i conferències, sempre demostrant la seua màxima autoritat en el camp de la repressió franquista.

La seua perseverança al llarg de tots aquests anys ha aconseguit superar enormes obstacles de tota mena, destacant el clima polític advers, aconseguint evitar excessos que sense la seua actuació hagueren sigut irreversibles, com en el cas de les zones dedicades a fosses comunes en el cementeri de València, entre moltes altres.

Amb tot, els mèrits que conflueixen en la seua persona no acaben ací. Des de fa anys, el professor Gabarda ha col·laborat amb nombrosos col·lectius memorialistes, destacant la seua col·laboració amb l’Associació Cultural Institut Obrer, amb la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i, entre altres, amb la Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, des de la seua creació.

Considerem que és de justícia premiar la importantíssima aportació de Vicente Gabarda Cebellán a la Comunitat Valenciana per les seues excel·lents contribucions a un coneixement de la nostra història recent i de la nostra Memòria Democràtica, que sense la seua tenacitat i lliurament resultaria inconcebible.

WhatsApp Portal de Xàtiva