Xà tiva, 24/12/2010 – Salva Calvo, arquitecte tècnic
Degut als temps que corren, amb l’influència medià tica dels dos grans terratrèmols ocorreguts a Haiti i Xile, de segur, que aquesta pregunta vos l’haureu fet moltes vegades i vos agradaria saber que passaria si una catà strofe d’aquesta Ãndole, ens afectara al nostre cap i casal.
Primerament recordar, que el sisme a Haiti del 12 de Gener fou d’una intensitat de 7.0 en l’escala Ritcher. El més proper, el terratrèmol de Xile, del 27 de Febrer, fou d’una intensitat d’entre 8.3 i 8.8 a l’escala Ritcher, amb epicentre a uns 12 km de les costes xilenes, el qual, generà un tsunami que impactà a les costes pocs minuts després, multiplicant les destrosses.
Nosaltres no som estranys aquestos incidents, ja què la nostra comarca es troba en zona sÃsmica, com es demostrà amb els terratrèmols que ens posaren el cor en un puny el 16 de juny del 2008 amb una intensitat de 3.4 a l’escala Ritcher amb epicentre a Rafelguaraf i dies després amb un de 3.5 amb epicentre a Barxeta. Aixà doncs, nosaltres també deguem estar alerta amb els sismes i deuriem tindre una preocupació a l’hora d’executar edificis de nova construcció a la nostra comarca.
Estan els nostres edificis preparats per a soportar un gran sisme? Eixa és una pregunta amb difÃcil resposta. Es pot afirmar, que hi ha una preocupació perquè els edificis estiguen preparats per suportar un gran terratrèmol. Aquesta preocupació va nà ixer després del terratrèmol d’Andalucia del 1884, on es forma per primera vegada una comissió d’estudis de terratrèmols. L’antecedent més proper a la norma actual fou la norma NCSE-94(Norma de Construcció Sismorressistent 1994), on per primera vegada es realitzà un mapa de perillositat sÃsmica.
Però quina és la normativa estatal en vigor actualment? És l’anomenada NCSE-02, (Norma de Construcció Sismorressistent 2002), sent obligada a edificis de nova planta a partir de l’any 2002. Què es busca amb aquesta normativa d’obligada aplicació als edificis? Sobretot evitar la perduda de vides i reduir al mà xim els danys als edificis. Aquesta norma presenta dues modificacions importants, la primera d’elles es l’augment de l’exigència amb les cimentacions, a l’observar que moltes de les fallades que produeixen l’afonament dels edificis, venen produïts per una incorrecta cimentació respecte al terreny que la soporta. L’altra modificació que es presenta, és l’obligatorietat de realitzar un informe de l’estat de l’edifici després d’un gran sisme.
Però que passaria si Xà tiva sofrira un gran sisme? La gran majoria d’estructures executades a la nostra comarca per habitatge, són estructures hiperestà tiques. Que vol dir açò?, doncs, que totes les unions entre cimentació, pilars i bigues són sòlides, rÃgides i encastrades. Este tipus d’estructures s’utilitzen perquè es controla millor els desplaçaments horitzontals als edificis, protegint els elements divisoris (parets, façanes,…) i els acabats de la possible caiguda als carrers. A més a més, fa que les persones sentisquen menys el moviment del terratrèmol, i per tant, limiten la possibilitat de pà nic col•lectiu.
D’acord amb l’última normativa en vigor la NCSE-02, després d’un gran terratrèmol s’hauria de realitzar una inspecció de l’edifici per tècnics competents, sent aquestos els que valorarien l’estat del mateix. La finalitat dels cà lculs estructurals realitzats pels tècnics és evitar danys personals, és a dir, permetre que els edificis queden en peu el temps suficient per a poder ser evacuats . Açò no vol dir, que els edificis per si mateix no suportaren el sisme perfectament, perquè de segur, molts podrien tornar a ser habitats. Però, si que evitariem la perduda de vides, que al final és el verdaderament important. Per aquest motiu, és important l’existència de tècnics qualificats a l’edificació (Arquitectes i Arquitectes Tècnics), sent els responsables d’una correcta execució de les obres, i com no, els responsables d’una tranquil•litat per al nostre futur i el de la nostra famÃlia.
En definitiva, si fem una comparació amb els terratrèmols de Haiti i Xile, els danys i pèrdues que sofrirÃem a la nostra comarca, de segur serien inferiors als de Xile. Ja que som un pais desenvolupat a diferència d’HaitÃ, on el nivell de les seues contruccions va lligat al nivell econòmic en el que es troba. Puntualitzar, que Xile ha demostrat ser un paÃs amb vies de desenvolupament amb unes correctes edificacions, degut al nombre baix de vÃctimes.
Esperem no sofrir mai un terratrèmol de grau tant alt, però de segur que estarÃem preparats per evitar al mà xim la perdua de vides, que al final és el que importa.