XÃ tiva, 24/12/2010 – Xavier Aliaga
La caixa de les lletres
A un llibre de viatges li hem de demanar que ens endinse en l’itinerari, que ens contextualitze el recorregut amb informació pertinent, que ens aporte anècdotes i curiositats. Com a poc, que ens faça viure la travessia i ens encoratge a fer-la. O si l’hem feta, que ens faça retrobar-nos amb ella amb la perspectiva alterada. Posats a demanar, si el llibre és plaent i té una escriptura engrescadora, allunyada de la prosa funcionarial de les guies de viatge, ja podem fer saltets de satisfacció.
Aquesta és la gojosa sensació en llegir El camà de les estrelles, pelegrins a Santiago (Carena Editors, 2010), el volum que Emili Piera, periodista, escriptor, gastrònom vocacional i una pila de coses més, dedica a narrar les seues dues experiències en el Camà de l’Apòstol separades entre sà per và ries dècades i diferents Ãndex de colesterol en sang, condició fÃsica i superfÃcie capil•lar. El primer viatge que ens conta, curiosament, és recent i coincideix temporalment amb la fita històrica (un poc difuminada amb el temps) de l’arribada de Barack Obama a la White House. L’altre és més antic i incià tic, una experiència “mÃstico-cultural†amb menys diners per gastar però idèntic esperit d’esponja.
Llibres sobre el Camà de Santiago hi ha molts, però cap se n’ha beneficiat de la ploma privilegiada de Piera, la seua prosa ocurrent i fluida, refinada per uns quants quinquennis de columnisme referencial. Lectura regada amb el seu sentit de l’humor, entre la causticitat i la tendresa, i la seua perspicà cia per trobar inspiració literà ria en la irrellevà ncia aparent. Un altre gran viatger, Paco Tortosa, aporta les fotografies. El volum agradarà (i molt) els lectors habituals de Piera. I té molts números per arribar a entusiasmar a passats, presents i futurs pelegrins.