Tombem la reforma de les pensions!

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seua política de retallades socials i, lluny de derogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajustament del sector públic, ha continuat amb noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatització d’aeroports). L’última, i possiblement la més greu d’aquestes retallades, serà la Reforma del sistema públic de Pensions, la qual incrementarà l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. I açò, què implica? Doncs que, si la cosa va avant, els qui som ara treballadors i treballadores (o ho anem a ser), tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes, problema que les dones i els joves acusarem encara més.
Per dur a terme aquesta nova retallada la classe política, alguns economistes mercenaris al servei de les grans empreses (també de les asseguradores privades) que disfressen la seua política neoliberal de ciència, i la majoria de mitjans de comunicació, com a portaveus del poder, ens intenten convéncer del mateix: l’actual sistema públic de pensions és inviable. I justifiquen aquesta insostenibilitat en l’envelliment de la població.
En principi sembla lògic: envelliment de la població, caldrà treballar més. Però, realment és així? No necessàriament. L’envelliment de la població provoca que cada treballador que cotitza cada vegada ha de sufragar a més pensionistes. Això suposa més despeses (més pensionistes) i menys ingressos (menys treballadors). Però això no implica necessàriament un desequilibri, per què?

El volum d’ingressos no depèn sols de l’envelliment. Els ingressos del sistema públic de pensions depenen de les cotitzacions socials, aportades pels treballadors, del nivell d’ocupació i d’atur existents, del cicle econòmic i el creixement econòmic, de la distribució de la renda, de la productivitat del treball (producció/treballador), del volum de l’economia submergida (que no cotitza), de la taxa d’ocupació global, i en particular, la taxa d’ocupació de les dones (que històricament ha estat molt baixa per la divisió sexual del treball productiu/reproductiu).

Així doncs, l’envelliment de la població és un factor negatiu, però en cap cas fa insostenible el sistema, que depén d’altres factors. Per tant, sembla que amb un atur que supera el 20% (més del 40% si parlem de joves), una economia submergida que arriba al 30% del PIB, una renda cada vegada més mal distribuïda, i una productivitat que al nostre país han descuidat per fomentar els treballs precaris, les mesures que calen són atacar l’economia submergida, la precarietat i l’atur promovent una ocupació estable, de qualitat i productiva (just el contrari que promou la Reforma laboral aprovada!), fer més progressiu el sistema fiscal i augmentar els ingressos públics (just la política contrària a les privatitzacions que els governs espanyols, també al nostre país, han dut endavant!).

Comprovem, doncs, que els arguments utilitzats per a justificar la reforma, bàsicament l’argument demogràfic, estan plens de falsedats i mitges veritats; bona mostra del frau intel•lectual, inclosa la fal•làcia pedagògica d’en Rubalcaba, que ens volen colar els polítics.

Què s’amaga darrere d’aquests arguments? El que hi ha darrere de tot açò és la voluntat de perpetuar aquest sistema especulador i neoliberal mitjançant l’eliminació del sistema públic de pensions i la seua substitució per plans privats de pensions en mans dels mateixos que ens han portat a la crisi, del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores).
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% de iaios i iaies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
La primera aprovació de la reforma està prevista per al 28 de Gener (haurà de passar més tràmits) i davant aquest nou atac creiem que són la lluita i la mobilització les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure: la de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on, mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat puguem desenvolupar amb dignitat la nostra vida.

Per tot açò, diferents col•lectius de La Costera hem convocat una concentració per al proper divendres 21 de gener a les 20h davant l’ajuntament de Xàtiva. Perquè t’afecta…et quedaràs a casa?

Les nostres vides no són un negoci!
Tombem la reforma de les pensions!

Convoca:
Amics i amigues de CaMot (camotweb.blogspot.com)
Endavant (OSAN) – La Costera (endavant.org)
Cremats, Assemblea de Joves de Xàtiva (cremats.blogspot.com)
L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera (jovescostera.ppcc.cat)