De Laura M. Ibáñez
P de Proposta (i no és deshonesta sinó d’oci cultural). El Museu Municipal de l’Almodà ultima estos dies el muntatge d’una magnÃfica retrospectiva fotogrà fica: XÀTIVA EN BLANC I NEGRE. Es tracta d’un projecte expositiu organitzat pel Museu Valencià d’Etnologia amb la col.laboració de l’Ajuntament de Xà tiva per a rescatar de l’oblit els records “en blanc i negre†dels ciutadans més majors. El projecte s’estrenà a València en 2008, amb un rotund èxit de públic i ara comença a Xà tiva una gira per totes les comarques valencianes. La mostra, a més, incorpora fotografies inèdites a cada municipi.
L’originalitat de la proposta està al material exposat. Junt a fotografies professionals, la mostra exhibirà una selecció d’imatges facilitades pels propis ciutadans. Aixà a l’exposició conviuran fotografies de fons institucionals (arxiu de la Diputació de València, del Museu Valencià d’Etnologia, del Museu de l’AlmodÃ), de fons privats professionals (Col·lecció Tivoli, arxiu Huguet) amb imatges particulars.
L’emoció, sens dubte, està més que assegurada perquè amb estes instantà nies es recupera i posa en valor el pols quotidià de la Xà tiva del segle passat.
Sobre la campanya de recollida de fotos cal destacar l’excel.lent resposta dels xativins que han participat al projecte facilitant gran quantitat d’imatges: caminant per la ciutat, al camp, jocs de xiquets, al treball, a la festa, fotos d’estudi, retrats de moments importants (naixements, bodes, celebracions), fotos que ens parlaran també dels oficis, dels comerços, d’indumentà ria tradicional, de moda de religiositat popular o de conflictes socials. Fotos de l’à lbum familiar i d’aficionats que testimonien un temps i un moment.
AixÃ, a partir del 4 de febrer, el Museu Municipal de l’Almodà exhibirà la força d’unes fotografies que retraten les vivències del passat més recent de la gent de Xà tiva i de La Costera, fotografies que mostren vida, detalls oblidats i destil.len emocions intenses. I ja en primera persona, vos confese que tinc molta il.lusió per vorer els meus pares (Floro i Rosa Mª) el dia de la seua boda (13 de setembre de 1970), retratats a la plaça Sant Jaume camà de Santa Tecla-La Mercè. Ha sigut un plaer participar al projecte que, vol el destÃ, també incorpora fotografies –en este cas professionals- de la casa dels meus iaios, al cor de la Plaça del Mercat. QuantÃssimes històries per conéixer, per contar i per recordar
Graciès per l’ informació.
De segur que serà una exposició d’ allò més interessant … allí estarem Laura.
Allí ens vorem!
Segur que els teus pares eixen guapíssims, ja miraré si els conec…
Molt bé, Laura, supose que la Granja també fa Costera.
Hui he vist l’exposició i, efectivament, hi ha una fotografia del meu poble, cosa que s’agraïx. I també una de Novetlé (sic), Vallès (sic), etc. I també es parla de la gastronomia costeruda, com «la coca de llauna» (sic).
En tot cas, l’exposició és genial! Val la pena anar-hi i gaudir d’un viatge al passat, eixe passat del qual tothom som fruit.
Un detall més: que es miren bé allò de la foto de la Música Vella i de la Música nova, perquè…, hi ha uns quants músics que s’hi repetixen. I no crec que en aquella època hi havia músics de la Vella que tocaren en la Nova, o viceversa. De fet, fa molts anys, jo, músic de la Vella, vaig tocar en la Nova i…, la vaig tindre. Afortunadament, hui això ja no passa.
Moltes gràcies a totes les persones que han fet possible esta classe d’actes.
Gràcies, Laura, també per la teua magnífica aproximació (les fotos teues són realment bones també).
Vicent Ferran.
«Ferrant, ferrant pedrem l’aca» l’avl, volia dir.
Salutacions.