Novetlè per a Viure – EUPV – Verds presenta una moció a favor de Baltasar Garzón

Ahir 14 d’abril, Novetlè per a Viure-EUPV-Verds va presentar al registre de l’ajuntament una moció en recolzament del jutge Baltasar Garzón «i la seua activitat per ajudar a les vícitmes del franquisme a que recuperen part de la seua dignitat perduda i destrossada en el periode franquista de dictadura que va patir el nostre país».

Des de l’agrupació asseguren esperar l’adhesió a la moció per part de la resta de grups polítics. En la seua opinió, la rebutja de la proposta significaria «el seu no recolzament al jutge Garzón i el seu coqueteig amb els interessos dels partits feixistes espanyols signants de la querella contra el Jutge».

Adjuntem la moció presentada per Novetlè per a Viure-EUPV-Verds:

NOVETLE PER A VIURE-

ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – VERDS

NOVETLÈ

Antonio López Alemany, regidor i portaveu del Grup Novetle per a Viure-EUPV-Verds de l’Ajuntament de Novetlè, a l’empara dels disposat en l’art. 97/3 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenta davant d’eixe Ple Corporatiu la següent

MOCIÓ D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE RECOLZAMENT AL JUTGE BALTASAR GARZÓN

EXPOSA

Des de Novetlè per a Viure-Esquerra Unida-Verds considerarem que, si finalment el jutge Baltasar Garzón és expulsat de la carrera judicial per haver obert una investigació sobre els crims del franquisme, es demostrarà que Espanya continua blindada pels hereus del franquisme i de la dictadura. El Tribunal Suprem, a l’asseure en la banqueta a Baltasar Garzón, dóna un aval a la dictadura franquista, traslladant judicialment una imatge vergonyosa al món que ve a confirmar que el període obert per la transició encara no ha acabat.

El jutge Luciano Varela i la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem, a l’admetre les querelles del pseudo sindicat “Manos Limpias” i de la Falange Espanyola de les JONS, han dictat autos i resolucions que situen cada vegada més prop del judici oral al Magistrat Garzón, acusant-lo de prevaricació per haver admés les peticions de les víctimes del franquisme. Els arguments més destacats per procesar a Baltasar Garzón, segons l’auto del jutge instructor, són la Llei d’Amnistia de 1977 i la Llei de la Memòria Històrica aprovada recentment per les corts.

La Llei d’Amnistia, com les “lleis de punt final” promulgades en alguns països llatinoamericans, no pot evitar, en els casos de crims contra la humanitat que aquestos siguen investigats. Països com Itàlia, Alemanya o França continuen en l’actualitat jutjant crims de guerra comesos en el període entre 1940 i 1945. Així, per exemple en Alemanya, s’han rehabilitat fa sols unes setmanes a tots els soldats represaliats per Hitler i el nazisme.

En aquest sentit, s’ha de recordar que Espanya és signant de convenis i tractats internacionals com el Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York, la carta del Consell d’Europa i el Tribunal Penal Internacional. La jurisprudència internacional avala la investigació en relació amb els crims i desapareguts baix les dictadures militars a Llatinoamèrica, o en la guerra de l’antiga Iugoslàvia.

La Llei de la Memòria històrica, encara que “descafeïnada” i insuficient, no invalida ni substitueix al Codi Penal ni als tractats internacionals. Quan e jutge Garzon admet les peticions per part de víctimes del franquisme i d’associacions per la recuperació de la memòria històrica, el que fa és garantir-los la tutela judicial efectiva, que no és una altra cosa que un dret constitucional bàsic.

En un paràgraf de les al·legacions presentades en l’ordre de processament del jutge Varela, Baltasar Garzón diu: “de qui era adversari polític García Lorca? I els milers de xiquets raptats? I les desenes de milers de persones desaparegudes en els nostres pobles i ciutats soterrades en fosses comunes?”

Des de Novetlè per a Viure-Esquerra Unida-Verds considerem que en el procés de la Transició van quedar estructures intactes, com la judicial, en la qual jutges i fiscals que van formar part de la maquinària de repressió del franquisme van continuar i van ascendir en l’arquitectura judicial del nostre país.

Cal recordar que continuen vigents sentències condemnatòries vergonyoses com les referides a Blas Infante, LLuís Companys, Julián Grimau o Miguel Hernández, entre moltes altres. D’altra banda, des de determinats estaments de la societat espanyola no se li perdona a Baltasar Garzón la seua lluita contra el terrorisme d’Estat i contra la corrupció política. Això, unit a la seua persecució implacable del terrorisme d’ETA, fa que el encausament de Baltasar Garzón conte amb amics des de molt distints i distants llocs de l’espectre polític i social. Per això, avui la solidaritat amb Baltasar Garzón va més enllà que com jutge la seua forma d’actuar agrade més o menys, més enllà fins i tot que siga el jutge espanyol amb més projecció a nivell internacional, perquè el que s’ha posat a prova amb el procés judicial seguit contra Baltasar Garzón és la qualitat de la democràcia i dels Drets Humans en el nostre país.

Per tot l’exposat, el Grup Municipal d’EUPV proposa al Ple de la Corporació Municipal l’adopció dels següents

ACORDS

• 1. El Ple d’aquest Ajuntament acorda adheir-se al Manifest de recolzament al jutge Baltasar Garzón, el text del qual a continuació es transcriu:

Atenem amb preocupació els passos que, arran de la investigació dels crims del franquisme, el Tribunal Suprem ha donat contra el jutge Baltasar Garzón, amb l’oposició d’una part de la judicatura i de les associacions per la recuperació de la memòria històrica. Com ciutadans, volem també mostrar la nostra inquietud pel fet que als familiars de les oficialment 130.000 víctimes del franquisme se’ls negue el manament de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides de reconeixement, de reparació i de justícia. La violació dels drets humans ha estat una desgraciada realitat al llarg de la història de la humanitat; els seus autors, en la immensa majoria de les ocasions, han quedat impunes i a les víctimes i a les seues familiars, en altres tantes, se’ls ha privat de la necessària tutela judicial en els tribunals interns.

Els desapareguts de les dictadures constitueixen una realitat dramàtica en països avui democràtics i, en alguns llocs, han perdut el dret de defensa, mentre que els seus botxins han quedat impunes per a sempre. Els seus familiars i les associacions que els emparen romandran per “massa temps ja” en la indefensió, mentre els tribunals no donen camí a les seues demandes. Així ho reconeix el Tribunal Europeu de Drets Humans de 16 de juliol de 2009, per al qual “l’absència” de recerca oficial de desapareguts suposa un tracte cruel i inhumà considerant a aquests víctimes de tortura, com ens recordava José Saramago i alts membres de la judicatura recentment. La Convenció de Ginebra, la Declaració Universal de Drets Humans i altres organitzacions adverteixen a la comunitat internacional que han de perseguir els crims contra la humanitat en els seus diferents territoris. Per això ens ompli d’orgull que la justícia espanyola haja obert una gran bretxa en la persecució de crims en altres països (Xile, Argentina, El Salvador, etcètera) propers. No obstant això, ha callat de forma vergonyosa sobre la realitat dels crims en el seu propi país. No podem rebre felicitacions en l’estranger pel nostre sentit de la justícia en la tutela d’aqueixos fets comesos en el passat, i assistir alhora al vergonyós i penós espectacle d’asseure en la banqueta a un dels jutges més respectats en tot el món en aquesta tasca de donar veu a les víctimes del franquisme, acusat de prevaricació per un “pseudo sindicat” anomenat “manos limpias” que embruta les nostres esperances d’una justícia democràtica.

Mentre no s’empare i s’investigue la veritable memòria del nostre passat i es restituïsca amb caràcter general l’existència i memòria dels quals van donar la seua vida i llibertat per elles i per les de les generacions actuals, la nostra justícia seguirà amb una assignatura pendent. Qui es pretenen cridar “mans netes”, emparats en aquesta ocasió, ells sí, efectivament, per alts tribunals, lluny d’exigir les seues responsabilitats, prefereixen asseure en la banqueta a un home decent, capaç de posar l’exercici de la seua professió a l’altura, teòricament parlant, de la nostra democràcia. Per això, nosaltres també ens considerem asseguts en la mateixa banqueta que el jutge Garzón i estem tristament convençuts que si l’obliqua maquinària engegada contra aquest magistrat avança en el sentit que intuïm, assistirem, en paraules de Manuel Rivas, “al kafkià procés d’un tribunal que encausa, en carn, a la Justícia, patint amb això la nostra Democràcia el pitjor colp des del 23F”. Com també afirmava José Vidal-Beneyto, “quan enfront de la violència política l’Estat de Dret i les seues expressions emblemàtiques, el Tribunal Suprem, entre elles, són la nostra última trinxera, l’operació antiGarzón ja no pot ser més dramàtica per a la democràcia espanyola”.

És increïble que vegem en aquests últims temps actuacions de jutges que han merescut la repulsa del conjunt de la societat, sense que pels tribunals i òrgans disciplinaris de la judicatura hagen merescut un sol retret corporatiu quan s’han lesionat drets fonamentals de la persona. Per contra, l’exercici professional d’un jutge que conta amb reconeixement universal, avui s’enjudicia per alguns dels seus companys, a qui no sembla que s’aplique la mateixa vara de mesurar. No obstant això, la seua presència, passe el que passe, com va afirmar Ernesto Sábato, serà on es trobe un perenne al·legat de llibertat i democràcia enfront de qui es consideren impunes.

• 2. Donar trasllat del contingut de la present Moció a la Plataforma en Defensa del Jutge Baltasar Garzón, y publicar-la mitjançant Edicte i als mitjans locals de comunicació.

• 3. Donar trasllat del contingut de la present Moció a tots els grups polítics representats en el Congrés dels Diputats.

Per tot això el Grup Novetle per a Viure-EUPV-Verds de l’Ajuntament de Novetlè i en nom seu el portaveu del mateix, formula a’abans escrita MOCIÓ a fi que en el primer Ple ordinari que es convoque a partir d’avui es pronuncie sobre la mateixa i adopte l’acord que en ella s’indica.

A Novetlè a 14 d’abril de 2010

79 anys desprs de la proclamació de la República a Espanya i Novetlè

`

Antonio López i Alemany

Novetlè per a viure-EUPV-Verds