Anatomia d’un instant
XÃ tiva, 03/12/2010 – Xavier Aliaga
L’intent de colp d’Estat del 23 de febrer de 1981, episodi clau de la transició a la democrà cia en Espanya, ha generat un abundós material bibliogrà fic, fonamentalment estudis i assatjos. Però potser a aquell episodi li manca una gran novel•la. El valencià Francesc Bayarri va abordar el repte amb Febrer (2004) una novel•la ubicada en el moment històric del colp, però l’eix de la narració no són els protagonistes directes de l’esdeveniment, sinó un grapat de persones de la València coetà nia. Potser fóra massa arriscat afrontar una narració amb la major part dels protagonistes encara vius.
Javier Cercas, en el seu reeixit AnatomÃa de un instante (2009), Premi Nacional de Literatura, no s’acosta al 23F des de l’òptica de la realitat amb traces de ficció i inevitables llicències literà ries. Però el seu llibre amb aspecte d’assaig té un valor literari i una volada extraordinaris. El primer encert és el punt de partida: la reflexió, que articula tot el llibre, sobre l’instant, potentÃssim, amb Adolfo Suárez segut en el seu escó, amb un posat de dignitat, mentre les bales dels guà rdies civils colpistes xiulen al seu voltant i s’allotgen en el sostre del Congrés. Cercas ens fa l’autòpsia d’aquell moment i, al mateix temps, ens ofereix el panorama històric, els precedents del colp, les motivacions dels protagonistes o la descripció del convuls moment que vivia la jove democrà cia. Moltes de les afirmacions són discutibles, però mai indocumentades. El llibre és un trencaclosques ben resolt. Sense dogmatismes, sense pressuposicions fà cils i sense caure en la temptació hagiogrà fica. I conté un final modèlic pel que té d’introspecció personal. Potser la gran novel•la del 23F l’haurà d’escriure algú que estiga suficientment allunyat dels fets. Resta pendent. Mentre, però, el llibre de Cercas serà la referència imprescindible.
[sotalacreueta.blogspot.com]