Feliu Ventura enamora al Gran teatre de Xàtiva

Havia passat ja massa temps, i Xàtiva enyorava veure un concert de Feliu Ventura. El Gran Teatre estava ple, i a passats pocs minuts de les 22 hores, la llum s’apagava per donar pas a uns sorolls de cotxes que iniciaren “Tràfic i Trànsit”, la primera cançó que va encetar aquest concert tan especial. Borja Penalba l’acompanyava amb una guitarra en aquesta primera peça.

“Bona nit a tots, 5 anys i 1400€ després”. Aquestes foren les primeres paraules del xativí, que des del seu concert amb Lluís Llach en la Gira “Que no s’apague la llum”, no havia estat al Gran Teatre.

A poc a poc s’anaven unint al cantant i a l’espectacle aquells que acompanyarien a Feliu en el primer dels concerts de la gira de presentació de “Música i Lletra” al País Valencià. La violoncel·lista Sara Chordà eixí a escena, i interpretaren “País de carretera” i “Recorda respirar”

“Si em pregunten per què cante en valencià, que li ho pregunten a ma mare, que és ella la que em cantava a mi així al bressol. Jo no hi veig cap política en això”, comentava Feliu entre cançó i cançó. “Els guants de la metàfora” i “El que diuen els arbres”, dedicada al seu avi Agustí, seguiren el repertori.

L’escenari estava ple de caixes, de les que va explicar Ventura que significaven les caixes d’una mudança. Afegí que quan es fa una mudança, sempre queda un sofà que et fa llàstima llençar, perquè està ple de records, i finalment es queda amb nosaltres per omplir-lo de més moments. Així donà pas a “História d’un sofà”, el seu Lloc 5 a l’últim disc.

Les dolçaines de Eduard Navarro i Tobal Rentero acompanyaren per cantar “No sé que sent”, que va dedicar a l’associació Raval Viu. I el pianista Pau Chafer i el Cor Polifònic Ciutat de Xàtiva l’acompanyaren cantant “Present” i “Cor polissó” dedicada a Lluís Llach.

En aquest moment de l’espectacle es va quedar sol amb el també xativí Pau Chafer, que el piano l’acompanyà en “Si ens queda la Cançó” i “Alacant per Interior”.

Miquel Gil, que va ser membre del grup Al Tall, entonà les primeres estrofes de “Com el Rent”, i que la xaranga de la Música Nova acabà convertint en una festa la cançó a la que es va unir Feliu cantant juntament amb Gil. “El nus de la corbata”, una cançó que, segons Feliu, commemora el naixement de Hans Christian Andersen i no el que les ments malaltes de la gent puga imaginar, fou una de les més aclamades pel públic, degut en part a la magnífica interpretació del amics de la Música Nova.

Irene, una xiqueta que parlava en nom de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí, explicà el conflicte i el que està passant al Sàhara, i fou la introducció de “Lluna de Safrà”, la cançó dedicada a aquest poble oblidat. Pep Gimeno “Botifarra”, acabà la cançó amb una jota, en la que parlava també del poble sahrauí.

“Assegut a un banquet a l’Albereda, va ser on vaig decidir fer un altre disc, i la primera cançó va ser Finalment”, contà Ventura, abans de cantar aquesta cançó. El cantant del grup Obrint Pas, Xavier Sarrià, acompanyà al protagonista de la nit amb “Torn de Preguntes”, el single del seu disc “Música i Lletra”. I amb “Habitar-te”, es va acomiadar en un primer moment.

Els aplaudiments no cessaven, i Feliu tornà a aparèixer en l’escenari, per tornar als seus orígens cantant “L’única diferència”, cançó del seu primer disc Estels de Tela. No podia faltar en aquest recital “Lloc 2”, cançó que parla de Xàtiva i de tots els seus racons més emblemàtics. “Xàtiva, agafa la corbella en la mà”, poema de Vicent Andrés Estellés que va estar recitat pel xativí.

Amb “Que no s’apague la llum” va voler tancar, però el públic aplaudint va fer que tornara a eixir per cantar la primera cançó que va composar ell quan tenia 17 anys, “Prometença”, basada amb un poema de Joan Salvat-Papasseit. I amb “Adéu” es va acomiadar finalment.

Més de dues hores d’un emotiu concert, que va acabar amb tot el Gran Teatre en peu i sense parar d’aplaudir, que feren emocionar a Feliu i que es quedara sense paraules. Un espectacle que de ben segur Xàtiva tardarà en oblidar.