Lorente “no podem permetre l’oblit i degradació del patrimoni històric de la ciutat per part de Rus”
Des del Grup Municipal d’Esquerra Unida a Xàtiva es plantejarà en el proper plenari “la intervenció de l’Ajuntament de Xàtiva en el manteniment i conservació del Canal de Bellús a Xàtiva”. En aquest sentit, el portaveu municipal d’EU Miquel Lorente ha volgut recordar que “en l’any 2005 el Consell de la Generalitat declarava Bé d’Interés Cultural el Canal d’aigua de Bellús a Xàtiva. Des d’aquell moment Xàtiva sumava un nou BIC al patrimoni de la ciutat i per tant un nou compromís amb el manteniment de la nostra història viva. Obligació que a hores d’ara no s’està complint”, assenyalen.
Segons Lorente, “en moltes de les unitats del conjunt BIC la degradació és evident com és el cas de l’ermita de Sant Antoni que també forma part de l’entorn del Canal, així com les pròpies Arcadetes d’Alboi on la vegetació està fent malbé la pròpia infraestructura a més de l’impacte visual que comporten determinades pintades. Sense obviar el grau de brutícia que acumulen els respiralls que també formen part del BIC”.
Front aquesta situació, la coalició d’esquerres demanarà en el proper ple la intervenció inmediata de l’Ajuntament de Xàtiva per evitar que qualsevol element impedisca la contemplació paisagística o perjudique directament a qualsevol dels elements que conformen el Canal de Bellús a Xàtiva. Així com la realització d’un projecte pedagògic, perquè tots els centres educatius de la ciutat i redors puguen conèixer, visitar i valorar la importància del Canal. A més, d’instar a l’inici d’un estudi per realitzar les accions pertinents per mantindre i restaurar l’ermita de Sant Antoni.
Pel que fa a les característiques del Canal de Bellús a Xàtiva des d’EU s’ha volgut recordar que naix a la Font de Bellús i des d’aquell punt el canal voreja el marge esquerre del riu d’Albaida. Els accidents topogràfics trobats pel canal es salven per mitjà d’arcades i per mitjà d’excavacions resoltes per un sistema d’alcavons que junt a d’altres elements conformen el conjunt patrimonial.
La primera de les arcades és la que salva el barranc de la Font Quintana. Després de travessar la pedania d’Alboi es troba l’aqüeducte del barranc del Pont Sec, denominat Arcadetes d’Alboi, consistent en una successió de nou arcs apuntats, d’època gòtica, amb una longitud d’uns cent metres i una alçada de vint. Més endavant, una vegada superada la zona de la Corona de l’Estrela es troba l’última de les arcades que queden en peu. Sent aquesta una obra de maçoneria i composta per dos arcs apuntats. A més, no cal oblidar que durant el recorregut del canal s’observen “respiralls”, per on el conducte es comunica amb l’exterior durant el seu trajecte subterrani. Lorente recalca que aquesta conducció conforma l’eix vertebrador del subministrament d’aigüa a la nostra ciutat mitjançant l’enllaç amb diverses files d’aigua.