El passat cap de setmana es va representar al Gran Teatre de Xàtiva
El passat cap de setmana en el Gran Teatre de Xàtiva es va representar ‘El Ball de Torrent: sense desordres ni aldarulls’ en dos sessions, divendres 24 i dissabte 25 a les 20.30 h. L’última vegada que es va dur a terme en la nostra ciutat aquesta representació va ser l’any 1779, i amb aquesta actuació es recupera un obra d’art immaterial. Més de 80 persones a escena, pertanyents a La Capella d’Art Music, Teatre de la Lluna i l’Escola de Danses, tres associacions de Xàtiva que han treballat durant mesos per a tirar endavant aquest projecte, que no és una altra cosa que el fruit de la investigació del director de la Capella, Josep Manel Garcia Company, recolzat per l’Ajuntament de Xàtiva.
L’espectacle va consistir en la recreació grotesca del que era habitual en aquella època, és a dir, la visita dels senyors de les terres al poble per a traure’ls comptes. Mentres el poble es burla d’ells i els ensenya part de la seua vida diària, per mitjà d’escenes costumistes i balls tradicionals. L’escenografia, creada per Salvador Moscardó, reproduïa la fatxada de l’Hospital de Pobres de Xàtiva, i la plaça es va omplir de música, ball i colorit amb la posada en escena de Teatre de la Lluna sota la direcció de Víctor M. Torres, els balls de l’Escola de Danses, organitzats per Raquel Langa, i la música en directe dels membres de la Capella d’Art Music.
Tot unit per un guió basat en situacions còmiques que van ser portades fins a l’extrem per una magnífica interpretació actor-al. Aquells que van assistir a les dos representacions es van donar compte que davall un mateix guió es va donar pas a la improvisació, perquè l’obra ho permetia, i adquiria així una frescor i un ritme difícil de passar inadvertit.
Un espectacle que a més va servir per a recaptar fons en benefici de la Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i el Convent de Monges Dominiques de Xàtiva (Amics de la Consolació). I no per casualitat, perquè el motiu i base d’aquella representació que es va perdre fa dos segles, era el mateix, ajudar als necessitats, i convertir-se davall les màscares del teatre, en iguals per un dia.
Més informació i programes de mà amb les notes: http://escoladedansesxativa.com/noticies/
Fotografies de Begoña Pérez
En les fotos: un moment de la representació. Duquessa, Amparo Navarro; Duc, Pepe Mira.