Desfilada històrica als carrers d’Ontinyent

150 anys de festa morocristiana en una jornada inoblidable

A les huit de la vesprada del dissabte 31 de juliol, heralds a cavall amb les ensenyes del Crist de l’Agonia, els escuts de la ciutat i de la Societat de Festers, amb clarins i timbals, anunciaven i iniciaven la desfilada històrica commemorant els 150 anys de festa morocristiana.

Els hi seguien tres esquadres de festers de Callosa d’en Sarrià i de Bocairent, ciutats festeres germanes que, com Ontinyent, celebren també en aquet 2010 el cent cinquanta aniversari de les seues festes de Moros i Cristians, sumant-se així a les celebracions ontinyentines. La música per a aquestes esquadres forànies la interpretava la Unió Musical de Bocairent, amb el pasdoble “El nostre”, de José Mª Ferrero.

L’avinguda de Daniel Gil estava plena de gom a gom de veïns i visitants expectants, que no es volien perdre aquest singular esdeveniment fester.

Continuava la desfilada amb la participació de dues de les activitats culturals més populars de la ciutat d’Ontinyent, amb elements tangencials i connotacions temàtiques amb la festa morocristiana: els gegants (la data més antiga de la qual es té constància de la seua existència és de l’any 1743) i el ball dels cavallets (Es té constància de la seua participació en les festes més populars des del segle XVIII) El rei cristià, la reina cristiana, el rei moro i la reina mora –popularment coneguts com “l’agüelo i l’agüela”- el rei jueu i la reina jueva, tots ells amb el sues 4 metres d’alçada, dansaven per a tota la gent que disfrutava i acompanyava amb palmades el ritme que interpretava el grup de percussió i dolçaines, Menestrils.

Per la seua part els “cavallets cristians” dansaven i rememoraven lluites contra els “cavallets turcs” al ritme de la música del grup de percussió i dolçaines La Colla.

La soldadesca -disparadors amb vestit d’època- acompanyats per la bandera reial de Jaume I ( Ontinyent, 1576), nom que prenen les milícies forals d’Ontinyent com a conseqüència dels decrets de Nova Planta i que constituïren l’antecedent immediat de la Festa de Moros i Cristians. Els trabucs omplien de trons i pólvora tot l’espai de la desfilada mentre la música per a aquesta representació era interpretada pel grup de percussió i dolçaines El Regall, interpretant una marxa militar.

Un important grup d’estendards antics i de banderes mores i cristianes utilitzades en la festa al llarg d’aquestos 150 anys, portades per festers abillats amb gel·labes i dalmàtiques,que també havien constituït la vestimenta festera en algun període d’aquesta dilatada història festera, constituïen la part inicial d’aquest bloc de la desfilada . Els portadors de les màximes insígnies de la Festa eren càrrecs banderers d’anys passats. Tancava aquest bloc temàtic la representació dels càrrecs de l’any 2009, portant les banderes mora i cristiana confeccionades per a commemorar aquesta important efemèride festera. La banda Societat Musical la Lira de Quatretonda interpretava l’obra “Segrelles” de José Pérez Vilaplana.

Per l’avinguda Daniel Gil i buscant les aigües del riu Clariano, al seu pas per la Cantereria, baixaven ,arrossegades pel seu corresponent tir de mules, la barca Almanzor i la fragata Méndez Núñez. Dues embarcacions -la primera tripulada pels Moros Marins i la segona pels Mariners- que en temps passats protagonitzaven l’acte de la festa de “La nit del riu”. Un acte mariner en un indret de secà, amb les aigües embassades del riu Clariano, rememorant les intervencions que les milícies d’Ontinyent feien quan, als segles XVI i XVII, els pirates barbarescos atacaven i saquejaven les poblacions de la costa valenciana. Un fet històric incorporat a la festa, que va desaparèixer l’any 1961 i que es recuperarà, si més no, en aquesta edició de les festes del 2010.

La dansa formava part de la festa i la comparsa de Llauradors des de fa uns anys ha recuperat algunes de les danses tradicionals d’aquesta comparsa. En aquest ocasió l’avinguda de Daniel Gil era l’escenari i l’ocasió: la celebració d’aquesta commemoració. Com ve sent habitual “la granota del Pou Canyís” feia la seua “raucada” habitual i el públic assistent podia llegir els tradicionals versets escrits per a aquesta ocasió i que, abans, quasi totes les comparses feien. La banda Unió Artística Musical d’Ontinyent interpretava “El Ball dels Llauradors”

Des d’aquell 1860, quan començaren les festes de Moros i Cristians de l’època moderna, han estat moltes les comparses protagonistes de la festa, que per diferents circumstàncies han desaparegut i de les quals se’n sabia ben poc. El treball d’investigació de diferents membres de la comissió coordinats per Toni Morales i Joan Vicent Martínez –membres de la Junta de Govern de la Societat de Festers- ha permés que pogueren tornar a desfilar un fester de cadascuna de les següents comparses: Capellans (1860), Tomasines (1860), Cavalleria mora (1860), Moros de la Luna (1860), Moros del Rif (1860), Cavalleria cristiana (1878), Suavos (1878), Turcos (1878), Churros (1913), Vizcainos (1914), Antigua Espanyola, Guerreros, Moros del rey i Suavos Pontificios. El nombrós públic que es repartia i ocupava tot l’espai de l’avinguda Daniel Gil va poder tornar a contemplar la singular vestimenta d’aquestes comparses que desfilaven als acords d’una adaptació de l’Obertura de Guillem Tell, realitzada José Ureña Eiras, i interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent.

En finalitzar l’Entrada Cristiana i Mora, després de sopar, tenia lloc la tradicional “Retreta”; les comparses, amb fanalets i precedides per un gran fanal, omplien de festa, fins altes hores de la matinada, els carrers d’Ontinyent. Un grup de festers amb indumentàries festeres d’altres temps, recreaven aquest acte, que va desaparèixer de la festa l’any 1975. El grup de festers que el formaven feien festa ballant al so del “Bequetero” interpretat pel grup de percussió i dolçaines El Regall.

Festers de la comparsa de Contrabandistes ,recuperaven per a l’ocasió altres dels balls amb els quals celebraven festa les comparses d’Ontinyent. De la mateixa manera que els Llauradors, ara eren els Contrabandistes els qui oferien als ontinyentins i a totes les persones que ens visitaven, el ball dels Contrabandistes per a la qual cosa comptaven amb la participació del grup de percussió i dolçaines El Raval interpretant “El Ball dels Contrabandistes”.

Amb la celebració del centenari de la festa, l’any 1960, s’incorporava un nou element fester: la Reina de festes i la seua cort d’honor. Des d’aleshores fins a 1991 -quan va desaparèixer- cada any un grup de dones de la ciutat ostentaven els càrrecs de reina i de dames d’honor.

La representació d’aquestes dones estava present i setze d’aquestes reines omplien la carrossa que s’havia preparat per al moment. Aquestes no podien amagar la seua emoció, les vivències i sensacions de les quals gaudien en tornar a desfilar pels carrers d’Ontinyent, aplaudint i rebent el reconeixement i l’estima de tots els assistents. Acompanyava a aquest grup de Reines la Unió Musical d’Adzeneta d’Albaida interpretant el pasdoble de José Mª Ferrero Pastor, “Reina de Fiestas”.

Durant la dècades dels 50 i els 60, els festers començaven a buscar i introduir elements exòtics en la desfilada de l’Entrada. La imaginació i creativitat va donar pas a la incorporació de “l’esquadra de negres”, precursora de les luxoses, exòtiques i majestuoses esquadres especials que actualment omplin de colorit i fantasia la vesprada i la nit de l’Entrada.

L’esquadra de negres desfilava, amb cavall batedor, avançant al cadenciós ritme que la banda del grup “El Blanco” marcava amb la interpretació de “El negro Sansón” de M. Picó Biosca.

Moltes de les actuals vint-i-quatre comparses han anat evolucionant i adaptant la seua vestimenta festera als gustos i tendències dels moments actuals, amb la qual cosa han anat variant total o parcialment aquesta vestimenta. El nombrós públic que presenciava la desfilada històrica podia contemplar aquestes adaptacions o noves creacions en un important nombre de festers i festeres de comparses mores i cristianes que formaven aquest bloc temàtic amb vestits antics de les comparses actuals, i que desfilaven al ritme del pasdoble “Brisas del Clariano” de José Mª Ferrero Pastor.

L’últim i darrer tram de la desfilada històrica estava dedicat a la festa tal i com la celebrem en aquestos moments. Aquesta darrera parts estava constituïda per tres blocs temàtics: L’ esquadra cristiana de publicació, precedida pels estendards actuals de les comparses en el qual desfilaven els portaguions i els càrrecs cristians del 2010 al ritme de la marxa “Bonus Cristianus” de José Mª Ferrero, que interpretava la Unión Musical San Diego de Lloc Nou de Fenollet; l’esquadra mora de publicació, precedida pels estendards actuals de les comparses mores, en la qual desfilaven els portaguions i els càrrecs de l’exèrcit moro del 2010 al ritme de la marxa “El Kàbila” de José Mª Ferrero, interpretada per la banda de música “La Canyà”; finalment, tancava aquesta darrera part de la desfilada la carrossa commemorativa del 150 aniversari on, un grup de xiquets i xiquetes festers de les vint-i-quatre comparses, vestits amb el trage de gala i flanquejats per dues de les banderes commemoratives d’aquesta celebració, saludaven a totes i tots els assistents. Aquesta carrossa, representativa del present i el futur de la festa, anava acompanyada per la banda de música Unió Musical d’Ontinyent que interpretava una de les marxes més significatives i més conegudes en el món de la festa d’Ontinyent i de un bon nombre de poblacions que celebren festes de Moros i Cristians: la marxa mora “Chimo” de la qual és autor el compositor ontinyentí José Maria Ferrero Pastor.

D’aquesta manera, amb poc més de dues hores rememorant part de la festa morocristiana ontinyentina, finalitzava un dels actes més significatius dels programats per a aquesta celebració, que junt a la recent celebració del I Congrés de Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cistians i la pròxima recuperació de “ La nit del Riu” marcaran els punts culminants d’aquestes celebracions que han estat possible, especialment, gràcies a l’esforç i al suport econòmic i moral de tots els festers i festers, al treball de les comissions encarregades de cascun d’ells i també, singularment, a l’estima de tota la societat ontinyentina.