Per a una persona de carrer resulta, si més no, paradoxal que certa gent es plene la boca amb la paraula “democrà ciaâ€.
U intenta mig seguir allò que anomenen “opinió pública†i “telenotÃcies†i no deixa de resultar-me curiós que el vicepresident dels EUA reconega la brutalitat de l’atac d’Israel a una flota d’ajuda humanità ria, alhora que el justifica al·legant que l’Estat israelià té tot el dret del món a controlar l’arribada d’armes als “terroristes de Hamà sâ€. No em resulta menys curiós que l’amic Rubalcaba aparega a la següent notÃcia explicant a una roda de premsa que els ciutadans hem d’estar satisfets perquè a partir d’ara, això que anomenen “ la polÃtica antiterrorista†dels EUA i de la Unió Europea seguirà les mateixes lÃnies estratègiques. Haurem d’estar tranquils per què els demòcrates com Rubalcaba ens protegeixen, o no?
Tot això ho vinc a dir perquè tinc el plaer de parlar-vos dels demòcrates més democrà tics del món democrà tic: el Club de Bilderberg. Anem per parts.
El Club de Bilderberg és una conferència anual on el comitè organitzador convida a les elits capitalistes mundials. Es celebrà per primera vegada el 1954 a Holanda (pren el nom del luxós hotel on es celebrà ), amb la intenció declarada de “desenvolupar una lÃnia polÃtica comú entre EUA i Europa en oposició al comunismeâ€. I vaja si l’ha desenvolupada…que li ho pregunten al Rubalcaba!
La pregunta inevitable: qui són i què pretenen els membres del Club? Oficialment, el Club de Bilderberg no existeix; és una societat secreta, que celebra reunions secretes a les quals convida els més importants polÃtics, industrials, banquers, reis, grups de “comunicació 
No n’havies sentit parlar? No t’estranyes: tot el que rodeja a l’anomenat club està sota una aura de misteri i misticisme. Però és fà cil de reconèixer: una caravana de limusines negres cara a un complex de luxe; l’espai on es junta la Coca-Cola amb el Banc Santander, el Wall Street Journal amb la reina Sofia…és el Club!
Els participants no fan “polÃticaâ€. Eixa tonteria la deixen als seus titelles de cada paÃs. El seu treball està per damunt de governs, d’eleccions, de democrà cies i de sobiranies. Són ells qui dissenyen, planifiquen i decideixen les grans lÃnies econòmiques i doncs, polÃtiques, que es desenvoluparan arreu del Planeta. El club no necessita cap propaganda; mou els fils de les titelles (traduir per governs de cada estat) sense que ningú se’n faja ressò. Els participants són els “elegits†per a acordar una sèrie de deliberacions secretes la finalitat última de les quals és la preservació de l’hegemonia capitalista mundial.
Parlant en plata, són els qui tallen l’abadejo. I evidentment, no necessiten saber la nostra opinió…
Al Club ha participat el bò i millor de la fauna ibèrica: demòcrates de la talla del Fraga o del Felipe Gonzà lez; comunicadors professionals i imparcials com el Jesús de Polanco i el Juan LuÃs Cebrian (els “capos†del demòcrata i progressista grup Prisa); representants de la sobirania popular com la Reina Sofia; treballadors humils i honestos com el Rodrigo Rato, el Federico Trillo o l’Esperança Aguirre; o representants de la classe obrera com Pedro Solbes o Joaquim Almúnia, entre d’altres.
Aquest any els tenim ben a prop de casa, a Sitges. No sabem qui anirà : tot són rumors i cristalls fumats de limusines. És probable que assistisquen el Zapatero i la reina Sofia; és ben conegut el carà cter democrà tic d’ambdós! No sabem res dels assistents, però ells ho saben tot sobre nosaltres. I és ben probable que del Club isca el futur del nostre treball, isquen les lÃnies de la Reforma Laboral; isca el futur dels transports públics, de l’educació i la sanitat; si els abelleix probablement isca el nom dels nostres fills, qui sap?
Ho fan d’amagades, però es queden amb el cul a l’aire. Crec que tinc una miqueta més clar el que vol dir el Zapatero quan parla de democrà cia, dià leg i respecte: en realitat supose que voldrà dir capitalisme i exèrcit, dictadura dels mercats i respecte a la l’Estat de Dret (de Dret del capital!)- però això és altre tema… Supose que el Lenin no anava tan errat quan afirmava que “la premsa són els pamflets que els rics reparteixen als pobresâ€; quan llisca El PaÃs o mire Cuatro o escolta la Ser, tindré en compte que estic escoltant, mirant o llegint gent que actua gairebé com els portaveus del Club.
I mirant-ho bé, també entenc perquè l’amic Rubalcaba diu que hem d’estar tranquils i satisfets: ells decidiran per nosaltres.
I els polÃtics de la comarca, els gestors de tot això, el Pp i el PsoE, els Giner, Rus, Cardona i companyia…no són més que titelles de 3a regional.
Tot plegat, convindria que ens ho mirà rem, no?
FORCAT
VALLADA, 4–VI-2010