La localitat de la Vall d’Albaida celebra les festes patronals en honor a sant Blai de l’1 al 6 de febrer
Tradició, història, música, pólvora i, sobretot, molt de color en un marc tan peculiar com és Bocairent són els ingredients que conformen els primers Moros i Cristians del calendari anual i uns dels més antics amb més de 150 anys de bagatge. Aquest llarg recorregut dota a les festes de sant Blai d’unes peculiaritats especials que tot amant del folklore més arrelat no pot deixar passar l’oportunitat de conèixer-les entre l’1 i el 6 de febrer.
El pòrtic mateix, la nit de caixes, ja recull totes aquestes caracterÃstiques amb una cercavila il·luminada per fanalets de paper i on els veïns llueixen la tÃpica manta bocairentina per a resguardar-se dels rigors hivernals que enguany es presenten especialment intensos. La desfilada nocturna de les nou filaes que composen els Moros i Cristians posa el punt i final a aquest inici del programa.
El 2 de febrer acull, sens dubte, un dels actes més rellevants: l’entrada. Aquest any contarà amb 69 esquadres –de les quals més de la meitat són especials– i 44 carrosses a més dels boatos dels nous capitans: Reme Gómez (Espanyoletos), Paqui Molina (Granaders), José Vicente GarcÃa (Contrabandistes), Trini Bacete (Suavos), Rosa Colomer (Estudiants), Laura Reyes (Moros vells), Isabel Solbes (Marrocs), Lola Cantó (Moros marins) i José Calatayud (Mosqueters). Tot això amenitzat per 56 bandes de música. Pel matÃ, tindrà lloc la hissada de banderes i la interpretació conjunta de l’Himne a Bocairent baix la direcció de Vicent Enguix.
Les emocions i els sentiments recullen el testimoni en la jornada dedicada a sant Blai i es desborden especialment amb l’arribada de la seua imatge a la plaça de l’Ajuntament i a l’Església parroquial després de recórrer els carrers intricats del barri medieval en una multitudinà ria processó que estarà presidida pel president de les Corts, Juan Cotino. De fet, els membres del Terç de Suavos realitzen l’escorta per a assegurar el pas després de desfilar en un bloc ben vistós de més de 300 integrants. Amb els primers rajos del matà es desenvolupa la diana més participativa i al migdia la missa solemne que aquest any estarà oficiada per José MarÃa Payá Mataix, vicari episcopal de la Vicaria 6.
L’essència dels Moros i Cristians, la batalla entre ambdós bà ndols, arriba el 4 de febrer amb la disparada d’arcabussos i de mosquets fins que els dos exèrcits es troben al castell instal·lat a la plaça de l’Ajuntament. Després del parlament infructuós, la “lluita†entre ambaixadors i cà rrecs deixarà la fortalesa en mans dels seguidors de la mitja lluna. Per la vesprada, el resultat serà a la inversa.
El dia 5 compta amb dos de les principals senyes d’identitat de les festes de Bocairent: el “despojo del moro†i «la cordà « . El primer escenifica la conversió de l’ambaixador moro al cristianisme a l’ermita del Sant Crist després d’una romeria que ascendeix pel vessant per on transcorre el calvari; mentre que la segona, compta amb un desenvolupament propi mitjançant el transport dels coets en canyes per a salvar les estretors de la zona en un espectacle que cada vegada congrega més visitants. El bes de la relÃquia de sant Blai i el canvi de bandes dels antics als nous cà rrecs completen la jornada.
Finalment, l’eixabegò suposa el dia de descans i del record als festers que han faltat. A continuació, s’acudeix al maset –autèntic centre neurà lgic de cada filà – a un dinar que tanca els Moros i Cristians després de dur a terme un intens programa d’actes que reuneix les caracterÃstiques bà siques d’aquestes celebracions amb unes notes particulars que fan, si cal, més atractiva la visita a Bocairent durant la primera setmana de febrer.