Antoni Marzal recorda la màgia de les falles amb el llibre «L’últim quart de segle»

L’autor de ‘El rostre d’un poble’, Antoni Marzal, torna a impressionar-nos amb una altra obra. Esta vegada les falles seran les protagonistes, sempre a través de la fotografia, en el llibre «Falles en Xàtiva. Últim quart de segle».

Antoni Marzal, molt gustosament, visita la redacció de Portal de Xàtiva, per explicar-nos, qué és el que vorem i ens transmitirà esta vegada a esta obra que ha produït juntament amb la Junta Local Fallera. Quan ja està ben acomodat a la cadira, pregunta: ‘Vaig a començar a contar-te la història‘.

Bé, ens conta que el projecte d’este llibre ja estava des del passat Nadal, que li va cridar el president de la Junta Local Fallera, Javier García Paños, però com estava treballant amb l’altre llibre ‘vaig tindre que ajornar-ho fins a març o abril‘.

A més, Marzal ens conta «les poques amistats» que té amb la fotografia digital, ja que segons el fotògraf ‘el material digital el pots pedre d’una vegada, mentre que la conservació de l’obra a la de sempre no és la mateixa, encara que també pot ser deteriorada, es pot ratllar una foto‘.

També ens diu el que la gent li comenta quan no va amb la camera: ‘On te l’has deixat?’. Marzal es reconeix a la frase de l’escriptor Quevedo ‘Erase un hombre a una nariz pegado’, però ell a la camera.

– Com inicies la selecció de les fotografies per al llibre?

Vaig agafar els negatius que tenia, més o menys 10.000, per veure’ls. De eixa quantitat vaig seleccionar 1.950, que he hagut de escanejar una per una. Menys mal que ho tenia distribuït per falles i anys.

– Quin és el criteri que has seguit per a esta selecció?

El criteri és que sempre apareguen persones. Algún monument que altre, però no sóc adicte a retratar monuments, sols si hi ha alguna crítica. Però el meu fort és fotografiar a la gent, que és la que realment fa la festa.

– Quin va ser el pas següent?

Entre la impremta i jo varem anar vegent quines fotografies tenien més qualitats, quines tenien més significació de la festa. Al final varem elegir 530, que són les que estan il·lustrades al llibre. Però, la feina va ser molt àrdua per a la imprenta a partir d’ahí, ja que els documents són molt antics, i les varen netejar.

– Quins anys abarquen les fotografies del llibre?

Les fotografies van de l’any 1972 fins al 2000, però hi ha anys que no hi han perquè al principi, en eixa època, no era aficionat a la fotografia. Per això el títol del llibre és l’últim quart de segle, del segle XX és clar.

РQuina ̩s la fotografia de la portada?

A la portada es veu la baixada de Sant Josep, les curves que hi han abans de la porta de l’Ametla. Es veu la gent que baixa i està presa en un angular des de les finques de Gregorio Molina. Per una altra banda, la contraportada és una desfilada d’una ofrena nocturna, es veu tota la gent d’esquena a l’Albereda. Açò figura l’obertura i la tancada del llibre.

– Totes les fotografies tenen text al peu, has fet també tu açò?

No, jo no conec tot el que fotografie. Jo vaig ajudar el que vaig poder, però va ser Javier García Paños el que va reunir a persones que ell creia que coneixia el que representa la fotografia.

– Per què les fotografies són en blanc i negre?

En primer lloc perque jo tenia el meu laboratori en blanc i negre. Jo me revelava el negatiu, jo m’ho positivava, i ho dominava més. A més, en color era més car. I, és clar, m’agrada més en blanc i negre.

– Es difícil, però amb quina fotografia et quedaries de tot el llibre?

En totes les que tinc, no sabria dir-te que hi ha una que m’agrada mes que altra. Totes tenen unes característiques distintes però iguals, es a dir, són distintes però tenen la mateixa temàtica. Ara, si tinguera que dir-te alguna…et diria les més antigues, o algunes que intentava traure-li la esència del que són les falles, la festa de les falles i la manera de ser el poble.

– Al llarg del llibre, es notarà com ha cambiat esta festa, no?

Es nota perfectament. Per exemple, hi ha una de l’any 72 en la que hi havien certes censures, encara que les falles no eren massa censurables, però clar, abans de morir Franco… Esta foto que dic, es una desfilada de majoretes de la Falla Sant Jordi, i possava: ‘Falla San Jorge y adyacentes’. Tot en castellà. Feien moltes coses en castellà per la censura.

Però també hi ha moltes fotografies significatives perquè avans moltes falles en lloc de portar xarangues, duien bandes de corneta i tambor. A més, una altra de les diferències és la vestimenta dels homes, tot vestits negres, cosa que va eixir de la Junta Central Fallera de València.

РPer ̼ltim, com et sents al participar plenament amb este llibre?

Em sent afalagat de l’oportunitat que m’han donat. Encara que les falles, de vegades, són una crítica cruel, tenen la gran virtud de que quan es crema desapareixen amb la flama. Però gràcies a la fotografia queda per al futur. Gràcies a ella s’han pogut rememorar les falles, eixa memòria històrica.

A més, molts personatges que han contribuit i ja no existeixen, es queda a la fotografia eixa màgia que s’ha trasmés després de tants anys.