Xàtiva Unida ha carregat contra la Generalitat per descartar —segons sosté— el projecte del nou Palau de Justícia de Xàtiva tal com estava plantejat, amb una inversió superior als 25 milions d’euros i un edifici de nova planta al centre urbà. La formació ho vincula a una decisió política i adverteix que el partit judicial podria continuar “10 o 20 anys” sense una nova seu.
La nota situa l’origen del conflicte en la reunió del dimarts 20 de gener amb la consellera de Justícia, on Xàtiva Unida afirma que va intentar donar resposta a les objeccions plantejades (aparcament, capacitat o cost), però que el rebuig final no estaria motivat per qüestions tècniques. En el mateix comunicat, la formació defensa que el projecte preveia un edifici de 4.900 metres quadrats integrat en l’entorn del Reial Monestir de Santa Clara, pensat per complir la normativa d’accessibilitat i reorganitzar serveis judicials en una sola seu.
En declaracions recollides per Ràdio Xàtiva (Cadena SER), la portaveu Amor Amorós assenyala que «el bloqueig (…) no és un problema tècnic, sinó una decisió política» i insisteix que la Generalitat estaria disposada a allargar la situació actual durant anys.
Xàtiva Unida emmarca aquest debat en la necessitat de revitalitzar el nucli antic amb inversió pública, i el relaciona amb altres actuacions impulsades a l’àrea de Santa Clara, com el projecte del Centre Raimon (CRAC).
Per la seua banda, la Conselleria ha defensat públicament que està buscant una nova ubicació per al Palau de Justícia perquè se situe en un espai “més accessible, còmode i funcional”, amb l’objectiu que la infraestructura puga materialitzar-se “al més prompte possible”.
En aquest context, el PP de Xàtiva ha expressat el seu suport a la Generalitat en la recerca d’un altre emplaçament i ha criticat l’opció de Santa Clara, al·legant criteris de funcionalitat i accessibilitat.
El debat arriba després que l’Ajuntament rebutjara el canvi d’emplaçament del Palau de Justícia i defensara que Santa Clara és l’opció treballada durant anys, en un projecte que la mateixa administració autonòmica havia tramitat i licitat en etapes prèvies.
