L’Ajuntament de Xàtiva va aprovar dijous 26 de febrer, per unanimitat, l’adhesió institucional a la declaració de l’«Any Jaume I», una iniciativa impulsada per l’Ajuntament d’Alzira amb motiu del 750é aniversari de la mort de Jaume I, conegut com «el Conqueridor».
El document subratlla Jaume I com una figura clau en la configuració de la identitat valenciana, tant per la unificació dels territoris com per la promulgació dels furs, que recullen els primers drets del poble valencià. En el cas de Xàtiva, la declaració posa el focus en el Privilegi del 17 d’agost de 1250, amb el qual es va establir la Governació de Xàtiva i es va definir el terme particular i general de la ciutat, un marc històric que connecta amb l’origen de l’actual Fira d’Agost.
En el debat plenari, el regidor Alfred Boluda va destacar el pes institucional de Xàtiva en època foral i el llegat del monarca: «Jaume I va concedir moltíssims privilegis a la nostra ciutat i la va fer cap d’una basta governació de la qual exercia la capitalitat administrativa, militar política i judicial». També va afirmar que «és el fundador del poble valencià actual, al qual va dotar amb les seues lleis pròpies i la seua llengua pròpia» i va concloure que «recordar Jaume I és una obligació cabdal per saber d’on venim».
Portal de Xàtiva ja havia recordat recentment el vincle entre el privilegi reial de 1250 i la Fira d’Agost, en el marc del 775 aniversari de la Fira. I, en l’àmbit de les commemoracions vinculades a aquell període, també s’ha posat damunt la taula la proposta d’Ulleye per a dedicar 2026 a Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I
