- Imatge d’arxiu
L’Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els tràmits per a la redacció de les bases del que serà el futur Pla d’Ocupació Juvenil, per tal de contrarestar la complicada situació social i econòmica de la gent jove de la ciutat.
Aquest futur Pla d’Ocupació Juvenil, que s’emmarcarà dins del Pla Reactivem Xàtiva, estarà basat en quatre eixos principals com són la retenció del talent jove, mitjançant la implantació de projectes d’innovació amb la col·laboració d’empreses locals; ajudes per a l’emprenedoria, suport als joves amb major vulnerabilitat i orientació laboral amb informació detallada.
Al llarg dels propers mesos s’elaboraran les bases d’aquest Pla d’Ocupació Juvenil, i la intenció es que comence a posar-se en marxa a principis del proper any 2021. «Aquest programa ve motivat per les necessitats marcades respecte a la joventut, i estarà dividit en diferents programes amb objectius i definicions pròpies sobre els que anem a anar treballant al llarg dels propers mesos», ha expressat la regidora de Joventut Lena Baraza.
Entre els diferents programes que es van a anar elaborant destaquen un Programa de Talent Jove per retindre els joves qualificats de Xàtiva, enfortir el teixit empresarial i fomentar la innovació i el desenvolupament sostenible; i un Programa d’Emprenedoria Jove per tal d’impulsar projectes empresarials dels i les joves.
Cal recordar que Xàtiva va realitzar el passat any un estudi sociològic sobre la població juvenil de la ciutat, en el que van participar un total de 1.200 joves, els resultats del qual es tindran en compte a l’hora de desenvolupar les diferents polítiques d’ocupació. D’aquell estudi es van poder recavar dades que demostren la situació general de precarietat en aquesta etapa vital, com ara que un 91% dels joves d’entre 23 i 30 anys viuen encara a casa dels pares, malgrat tindre la intenció d’emancipar-se, degut al preu de l’habitatge i a la inestabilitat i precarietat laboral.
«La gent arrossega la inestabilitat laboral i de projecte de vida des de l’anterior crisi», explica Lena Baraza, qui assegura que es tracta d’un col·lectiu «que no ha pogut alçar el cap des de la crisi de 2008, i ara ha tornat a ser el col·lectiu més afectat amb aquesta crisi sanitària, pel que necessiten accions concretes i recolzament per part de les institucions».
