El 28 de juny donava inici la setmana de l’Orgull LGTBI+ a Xàtiva. Una setmana on l’associació Arc de San Martí juntament amb el Consell de la Joventut i l’Ajuntament de Xàtiva reivindicaven la lluita per la igualtat, la dignitat i la tolerància cap a les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.
Les celebracions de l’Orgull tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment. Així mateix, en diversos països com Espanya, ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.
El dia 28, en la lectura del manifest que donava inici a la setmana de l’Orgull, Núria, una membre de l’associació Arc de Sant Martí, va fer una crida per parar la LGTB fòbia: «actualment és una cosa que la tinguem dia a dia«. Recordava com feia dos dies, a un xic de 17 anys, li van pegar una palissa a la plaça Xúquer a la ciutat de València. «No sols a les grans ciutats passa, als pobles del voltant hi ocorre» afirmava. «A tota la gent que hi ha viscut aquest tipus d’agressió i que la continua patint he de dir-los que no estan sols» sentenciava Núria.
Qui anava a dir que just al finalitzar eixa setmana, un grup de 13 persones assassinarien a Samuel, un noi d’A Corunya de 24 anys, al crit de «muerete maricón!»
Per aquesta raó, dilluns passat a les 20 hores, l’associació Arc de Sant Martí va organitzar, juntament amb la regidoria d’Igualtat i l’Ajuntament de Xàtiva, una concentració en repulsa per aquets assassinat.
El president de l’Arc, Jordi Mengual, començava dient aquestes dures paraules: «Ens maten, és així de dur començar una condemna, però és així, ens maten per ser diferents. Samuel, les últimes paraules que va escoltar van ser Maricón, dur, veritat?«.
Per a Jordi, «la propaganda fascista fa molt de mal i crea molta por a la gent» per aquest motiu recorda que cadascú «és com és i no ha de donar explicacions a ningú per ser qui són«.
A la lectura del manifest, Jordi exposava que «l’escalada d’agressions LGTBI+ cada vegada van a més, fruit del blanqueig al fascisme per part de certs grups polítics, disfressats de llibertat d’expressió, amb un marc digital que fora de tota llei, dona visibilitat a allò que mai devia existir. La LGTBI fòbia«.
Jordi va manifestar la seua condemna al retrocés social que hi ha en la acualitat. «Hui, som molt valentes i valents d’estar ací, reunides i reunits, perquè ens estem exposant a ser Samuel, perquè ja no tenim la seguretat que teníem tan sols fa uns anys, de poder expressar el que sentim i com ho sentim, sense por a represalies» exposaba al manifest.
«No podem tornar a viure amb por, no ens podran tornar a tancar a l’armari, ni volem, ni els anem a deixar, ha arribat el moment de demanar venjança, s’ha acabat d’adoptar una posició passiva al respecte, hem d’eixir a la lluita i ho hem de fer ja» reivindicava Jordi, «per poder tornar a casa cada dia, sanes i sans, de la mà de la persona que estimem. Anem a fe-ho possible, perquè estic seguríssim que anem a poder i anem a vèncer«.
«Lo de Samuel ha sigut un punt i a part, ja hem dit prou. Aquesta mort implicarà un despertar com a col·lectiu, i ara és el moment que totes i tots siguem conscients, que no deixem passar NI UNA quan sentim una conversa, quan observem un tracte desigual, o denigrant o un comentari fora de to, s ha acabat i hem de dir prou» finalitza Jordi
