Al migdia de hui, al Museu de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança, s’ha dut a terme l’acte oficial de commemoració dels 200 anys de la creació de la Província de Xàtiva. A l’acte han participat l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; el president de la Diputació de València, Toni Gaspar i la secretària autonòmica de Cohesió Territorial y Polítiques contra el Despoblament, Elena Cebrián. L’elecció d’aquest espai respon a què l’antic palau fundat per l’arquesbisbe Mayoral fou la seu de la Diputació Provincial de Xàtiva durant el breu període de la seua existència (1822-1823).
També ha estat present en la conmemoració la diputada en Corts Valencianes, Xelo Angulo, així com alcaldes de municipis que varen formar part d’aquella divisió provincial, com ara l’alcaldessa d’Anna i diputada provincial, Pilar Sarrión; de Senyera, Francisca María Momparler; l’alcalde d’Alcàntera del Xùquer, Julio García; l’alcalde d’Agullent, Pau Muñoz; l’alcalde de Càrcer, Josep Botella; l’alcalde de Novetlè, Rafael Vila; l’alcalde de Rotglà i Corberà, Amador Climent; l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, Pep Garrigós; l’alcalde Llanera de Ranes, Vicente Lluch; l’alcalde de Banyeres de Mariola, Josep Sempere i l’alcalde de Moixent, Guillermo Jorques.
D’altra banda, l’acte ha comptat amb la presència del president de l’Associació Amics de La Costera, Vicent Torregrosa. Val a dir que aquest institut d’estudis comarcals ha sigut organitzador de la commemoració, de manera conjunta amb l’Ajuntament de Xàtiva.
L’acte, previst inicialment a la plaça Arquebisbe Mayoral, ha estat traslladat a l’atri del museu a causa de les inclemències meteorològiques. Ha obert les intervencions el director de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, Isaïes Blesa, qui ha fet una contextualització històrica d’aquells fets. Blesa ha explicat que aquella va ser «una estructura territorial a la que els liberals dotaren amb més atribucions per a ajuntaments i diputacions, i molt diferent a la que propiciaven els conservadors, amb un model més centralitzat i escasses competències per a ajuntaments i diputacions, buidant-los pràcticament de contingut polític i econòmic».
Per la seua banda, l’alcalde Roger Cerdà ha destacat que «pràcticament, aquesta unitat territorial i cultural es correspon amb allò que avui dia anomenem Comarques Centrals Valencianes». Per a Cerdà, «la província de Xàtiva no ha de ser vista únicament com un esdeveniment local, sinó com un fet històric que estreta els lligams entre municipis germans, els quals hem anat recorrent colze a colze el nostre camí en comú pel transcurs dels segles». L’alcalde ha afirmat que «conèixer i posar en valor la nostra història és una d’aquelles qüestions que són importants per al present i per al futur de la ciutat de Xàtiva». Finalment, el primer edil ha conclòs reivindicant el manteniment de les competències judicials sobre violència de gènere per als jutjats de Xàtiva: «hem de seguir treballant, dia a dia, per posar en valor el pes històric de la nostra ciutat dintre del conjunt del territori valencià i reivindicar que aquest fet es tinga en compte en el moment actual, evitant la pèrdua de competències en matèries sensibles per al futur de la nostra ciutat i les comarques veïnes» ha reclamat Cerdà.
La secretària autonòmica, Elena Cebrián ha acudit a l’acte en representació del president de la Generalitat, Ximo Puig. Cebrián ha dit que la Província de Xàtiva «és un fet que té una rellevància històrica, política i també administrativa més enllà del que podríem pensar». La secretària autonòmica creu que «recuperar aquesta història ens fa a tots, a la societat valenciana, al País Valencià, més rics i més solvents, també en història i en patrimoni» i ha comentat que «aquesta efemèride encaixa en una etapa molt important, com és la del naixement de la Democràcia a Espanya», referint-se al període històric de les Corts de Cadis.
Finalment, el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui s’ha confessat com a un apassionat de la història, ha fet gal·la de la seua afició desplegant un discurs ple de referències històriques, amb un ampli coneixement del moment en què es va produir la creació de la Província de Xàtiva. Gaspar ha destacat la importància històrica de la ciutat, dient que «ningú ha d’explicar que Xàtiva existeix, ja que la ciutat ha estat present en tots els esdeveniments històrics de la nostra província, de la nostra comunitat i d’Espanya», i ha citat el cas de la família Borja, els quals, segons el president de la Diputació, «foren els qui canviaren el món». També ha parlat del context històric de les Corts de Cadis com a «la primera ocasió que tingué Espanya de passar al món modern» enumerant tota una sèrie de llibertats reconegudes a la Constitució de 1812. El president ha finalitzat la seua intervenció amb una reflexió: «hem de saber més història per a comprendre què ens passa hui; com deia la constitució de Cadis en un dels seus articles, la política ha de servir per a fer feliç a la gent».
Finalitzats els parlaments institucionals, s’ha descobert una placa commemorativa a la façana del museu i s’ha inaugurat una exposició de documents històrics sobre la Província de Xàtiva que podrà visitar-se a la Casa de l’Ensenyança fins el 23 de desembre; una exposició coordinada per Sergio Rubio i Jorge Perigüell partint dels rics fons documentals i bibliogràfics que es conserven a l’Arxiu Municipal de Xàtiva. Paral·lelament, aquesta vesprada a les 19 hores, a la Casa de l’Ensenyança, arranca el cicle de conferències organitzat per Amics de La Costera, amb una ponència del director de l’Arxiu del Regne de València, Francesc Torres Faus, sobre les divisions territorials liberals i la província de Xàtiva.
De manera prèvia a la celebració de l’acte, el president de la Diputació, la secretària autonòmica, la diputada provincial i l’alcalde s’han reunit amb un grup d’advocats del partit judicial de Xàtiva, per atendre les seues reivindicacions respecte a la supressió de les competències de violència de gènere als jutjats de Xàtiva.
