Ahir va tindre lloc un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xàtiva per informar i debatre la nova llei de «Regulació de la Llibertat Educativa» posada en marxa per la Generalitat Valenciana i que afectarà pròximament els centres educatius.
La llei va ser aprovada el passat 27 de juny a les Corts Valencianes amb els vots favorables del Partit Popular i VOX i contempla, entre altres coses, que les famílies trien la llengua en la qual els seus fills i filles rebran l’educació. Aquesta nova norma tira enrere el funcionament del model d’escola en valencià amb més de 40 anys d’experiència. «El sistema de línies de valencià i castellà ha funcionat durant 40 anys i ara han creat un conflicte on no hi havia cap», ha expressat la regidora d’Educació, Amor Amorós. I ha afegit que «aquesta nova llei posa per sobre els drets d’una suposada majoria i fa minvar els d’una minoria a la qual volen excloure».
A l’acte van assistir algunes AMPES de col·legis de la ciutat, equips directius dels centres educatius, col·lectius vinculats al municipi, representants del govern municipal i ciutadania a títol personal. Allí es va informar els assistents que des de la Conselleria d’Educació s’ha anunciat que la tria de la «llengua base» per al pròxim curs escolar es farà després de Nadal i mitjançant un procés telemàtic. Des de la Plataforma per la Llengua han destacat que «no hi ha informació respecte al motiu d’aquestes dates ni dels mecanismes que asseguraran la veracitat i la transparència del procés».
L’objectiu d’aquest acte no és sols informar sinó també oferir ferramentes i arguments als docents i les famílies per tal de debatre aquesta llei i entendre-la en el seu context, ja que l’elecció de la llengua afectarà l’alumnat i a tota la comunitat educativa. A l’acte s’ha explicat que «la llei té una redacció intencionadament ambigua perquè coste entendre-la i interpretar-la, i perquè siga més difícil vincular els resultats potencialment negatius cap al valencià que de segur tindrà».
Al llarg del debat s’han oferit altres arguments per defensar el model anterior, com la millor competència en les dues llengües, la transmissió de la cultura i la identitat pròpies, l’ajuda en l’aprenentatge d’altres llengües, o les oportunitats laborals i acadèmiques que ofereix en altres regions com Catalunya, Andorra o les Illes Balears. «Per aquestes raons s’ha de votar i fer partícip a tota la comunitat educativa d’aquesta votació, perquè és el moment de defendre el valencià i involucrar-nos pel futur dels nostres fills i filles», ha demanat Amorós.
I ha afegit que aquesta llei transmet «una falsa sensació de llibertat, ja que la decisió d’elegir entre valencià o castellà està lligada a l’entorn on estiga ubicada l’escola, tendint sempre a oblidar la llengua minoritària».
