Aquest matí, la regidora de Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Xàtiva, Lena Baraza, ha fet públics els resultats del diagnòstic que forma part del procés d’elaboració del Pla d’Igualtat Municipal de Xàtiva. Aquest text representa el punt de partida sobre el qual s’assentaran les bases del futur pla. Per tal de dur a terme aquest treball, s’ha estudiat la situació de la dona segons les dades secundàries disponibles, és a dir, aquelles que s’obtenen d’estadístiques oficials dels serveis públics d’ocupació i altres organismes, però també prenent dades provinents dels distints serveis municipals, enquestes ciutadanes i entrevistes semi-estructurades.
La regidora ha assenyalat distints reptes de futur com ara el desenvolupament del Pla d’Igualtat, l’impuls a l’Escola d’Empoderament, la plataforma online de la qual ha estat presentada recentment, l’impuls al feminisme en l’àmbit educatiu i els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere. Baraza ha comentat que «la intenció és saber com podem canviar la nostra realitat». Per a la regidora el diagnòstic presentat pretén «visibilitzar la situació de les dones i detectar les carències per tal de trobar les solucions».
Una vegada dut a terme el diagnòstic, s’obrirà la segona fase d’elaboració del Pla d’Igualtat que consisteix en un pla de participació ciutadana, amb la col·laboració de distints agents socials implicats i implicades, per tal de treballar conjuntament en la definició de mesures que es poden dur a terme per aconseguir major igualtat. Les següents fases serien les de disseny, execució i avaluació, per aquest ordre. El valor del diagnòstic és doble, ja que, per una banda, s’està posant a les dones i la lluita per la igualtat en el centre de les polítiques públiques municipals i, d’altra, el document permet conèixer la situació de partida per tal d’aplicar les mesures correctores.
L’estudi ha abocat realitats com ara que la contractació de dones, a més d’inferior en quantitat a la dels homes, és majoritàriament a temps parcial; hi ha menys dones autònomes que homes i les xifres d’atur són majors en el cas de les dones. Pel que fa a qüestions relacionades amb la formació, les dones cursen més estudis en totes les àrees no obligatòries, excepte en els cicles formatius de grau mitjà. No obstant això, més formació no es tradueix en millors condicions de treball. Tot i que al batxillerat científic hi ha quasi el mateix nombre de xics i xiques no ocorre el mateix en cicles formatius de caràcter tècnic. A l’hora d’escollir estudis universitaris dins de la branca científica les dones trien graus relacionats amb ciències de la salut i els homes amb enginyeria.
Respecte als serveis municipals, el diagnòstic senyala situacions com que s’ha produït un clar augment de pressupost en l’àrea de Dona i Igualtat, reflectint, a juí de les autores de l’estudi, una voluntat política per a realitzar polítiques i actuacions en matèria d’igualtat. Pel que fa a l’àrea de Promoció Econòmica s’han concedit ajudes per a persones autònomes en igual mesura per a dones que per a homes. La majoria de persones beneficiàries dels programes de Benestar Social són dones, que són les encarregades, normalment, de sol·licitar ajuda ja que el pes de les tasques de la llar i de cura familiar recau en elles. Pel que fa als esports, continuen vigents els rols de gènere en l’elecció de la modalitat esportiva a practicar per les xiquetes i xiquets.
Una de les distintes fonts d’informació per a la realització del diagnòstic ha estat l’enquesta ciutadana. En ella, han participat 590 persones; 303 dones i 287 homes. Segons els resultats d’aquesta enquesta, les dones treballadores afirmen que tenen major dificultat per a la conciliació laboral i també afirmen que tindre fills o filles ha perjudicat la seua trajectòria laboral (9,24% dones i 4,18% homes). Respecte al repartiment de les tasques de la llar, les dones indiquen que fan la majoria de les tasques de la llar, de la cura de fills i filles i de les persones dependents. No obstant això, els homes indiquen majoritàriament que realitzen aquestes activitats de forma compartida, quasi al 50%, amb la seua parella. Homes i dones consideren que Xàtiva és una ciutat segura (7.2 de mitjana). Ser dona jove incrementa les pors davant situacions de violència. Pel que fa a la violència de gènere, les persones joves visibilitzen més violència de gènere al seu voltant.
