Els pròxims 8 i 15 de gener se celebraran a Xàtiva doss xarrades informatives amb l’objectiu de donar a conèixer els detalls i implicacions de la nova Llei de Llibertat Lingüística. Aquestes sessions, organitzades per entitats socials, oferiran un espai de diàleg i participació per a aclarir dubtes i analitzar com afecta aquesta normativa a diferents àmbits de la societat.
Amb aquesta iniciativa es busca garantir que la població estiga informada sobre els seus drets i opcions en matèria lingüística. La llei no sols té implicacions pràctiques, sinó també emocionals, ja que afecta els drets individuals i la percepció de la diversitat cultural i lingüística en la societat.
Les xarrades tindran lloc els dies 8 de gener a L’EPA a les 17.30h i el 15 de gener a l’IES Lluís Simarro a les 19h. Les sessions comptaran amb la presència de representants d’entitats socials, que abordaran els punts clau de la normativa, facilitant així una millor comprensió de les seues implicacions.
Aquestes xarrades no només pretenen informar, sinó també oferir un espai de diàleg on els ciutadans puguen expressar els seus dubtes i preocupacions. Segons els organitzadors, es tracta d’una oportunitat per abordar la llei des d’una perspectiva constructiva i participativa, garantint que tots els ciutadans tinguen accés a informació clara i precisa sobre els seus drets lingüístics.
Des de l’organització opinen que «la nova llei educativa que es votarà a finals de gener és injusta. Les Ampes del Martínez Bellver i del Taquígraf Martí pensem que crea més problemes dels que resol«.
Manera en què aquesta llei afecta l’elecció de la llengua vehicular a les escoles i les possibles conseqüències sobre els alumnes, les famílies i el sistema educatiu.
- Perill per a la gratuïtat de la Xarxa Llibres: Es tem que el canvi de llengua escollida entre cursos puga generar despeses innecessàries, ja que els llibres d’un curs no servirien per al següent.
- Restriccions per als nouvinguts: Es considera injust que les famílies immigrants que trien inicialment una llengua no puguen canviar posteriorment a una altra opció.
- Imposició de decisions alienes: Es critica que els canvis de centre o nivell no respecten les decisions individuals, sinó les col·lectives.
- Criteris de desempat: Els criteris establerts per resoldre empats es perceben com injustos, donant avantatge a certs grups familiars.
- Manca de protecció per a les minories: Hi ha preocupació perquè les opcions minoritàries queden relegades i no es garantisca el seu dret a triar.
- Manca de claredat en el percentatge d’anglès: La consulta no aborda adequadament la distribució horària de l’anglès.
- Diversitat entre germans: Es planteja el problema de tenir fills estudiant en diferents llengües, creant desigualtats dins la mateixa família.
- Impacte negatiu en l’alumnat: Es critica que la llei no afavorisca criteris educatius coherents, ignorant les necessitats especials i la dinàmica harmoniosa a les aules.
«Aquesta llei genera més divisió que cohesió. Les llengües haurien de ser un pont per a l’entesa i no una font de conflictes«.
