Hui, la Casa de Cultura de Xàtiva ha acollit una reunió tècnica del producte turístic Territori Borja. Tècnics de Turisme Comunitat Valenciana i dels ajuntaments de Xàtiva, Gandia i altres localitats, així com representants de serveis turístics del sector privat s’han aplegat per abordar diferents elements relacionats amb la promoció d’aquesta ruta, impulsada per la Generalitat Valenciana. A la reunió ha assistit la regidora de Turisme, Mariola Sanchis.
Un dels temes tractats en la reunió ha estat la vinculació del sector privat en la confecció del producte turístic, a través de l’adhesió d’empreses al projecte, amb l’objectiu final d’aconseguir un posicionament internacional. Territori Borja explora vies de comercialització. Amb eixa intenció s’ha establit un pla que inclou accions de formació i promoció. De fet, les pròximes accions a desenvolupar seran una sèrie de jornades de formació en tècniques de màrqueting orientades a la comercialització d’aquest producte entre touroperadors i agencies de viatges.
La ruta Territori Borja permet seguir l’empremta d’una de les famílies més poderoses del Renaixement, que va aconseguir fama universal amb els papes Alfons de Borja (Calixt III) i el seu nebot Roderic de Borja (Alexandre VIè). A través de l’art i l’arquitectura, la ruta recorre el llegat dels Borja per terres valencianes. Sens dubte una de les millors maneres d’apropar-se als personatges històrics és recórrer la ciutat de Xàtiva, on van nàixer i van viure.
Fins a mitjan segle XIV, els Borja van ser una família més de cavallers. Però a partir de la Guerra de la Unió, l’exercici de magistratures municipals i l’adquisició de senyorius els permet reforçar la seua posició econòmica. La família residia al centre urbà de la ciutat, que en aquest moment comprenia un extens territori esquitxat d’alqueries de propietat senyorial, una de les quals, la Torreta, pertanyia als Borja. Situada a 6 km de Xàtiva, actualment al terme de Canals, és coneguda com la Torre dels Borja, on va néixer el papa Calixt III.
Al nucli històric de Xàtiva es troba l’església de Sant Pere, exemple de l’anomenat gòtic de conquesta, difós pels ordes mendicants. Roderic de Borja (Alexandre VIè) va ser batejat ací a 1432. Endinsant-se pel carrer de Sant Pere, més avant es troba la plaça d’Alexandre VI, on hi ha la casa en la qual ja vivia la cèlebre família en 1378 i on va nàixer el mateix Roderic de Borja, futur papa. La casa va ser reformada al segle XVI i conserva una porta dovellada de pedra. De fet la plaça, en l’època medieval, es coneixia com la plaça dels Borja. Com totes les famílies de la noblesa i cavallers de la ciutat, la branca més rica dels Borja va decidir erigir una capella funerària, escollint l’església del convent de Sant Francesc, situat en l’inici del senyorial carrer de Montcada. D’estil gòtic cistercenc, va ser construïda en la segona meitat del segle XIV i consta d’una única nau amb set capelles laterals.
Al segle XIV es va fundar també el Reial Monestir de Santa Clara, espai monumental declarat Bé d’Interès Cultural. Construït en estil gòtic amb reformes posteriors entre els segles XIV i XVII, va ser el més ric i fastuós de la ciutat, on Beatriz de Borja va ocupar el càrrec d’abadessa. Santa Clara va ser originalment un monestir de monges clarisses, construït per disposició testamentària de Saurina d’Entença, vídua de Roger de Llúria. Afortunadament l’edifici ha passat a mans municipals recentment i s’ha incorporat al patrimoni de la ciutat, guanyant-se així un nou espai visitable.
Alfons de Borja, sent cardenal, va ordenar construir la capella familiar a l’interior de la Col·legiata de Xàtiva. La capella va ser derruïda en el segle XVIII; el Museu de Belles Arts conserva bells restes d’aquesta construcció del gòtic flamíger, com la clau de volta i la mènsula de l’àngel que sosté l’escut dels Borja, que conté el mític bou pasturant emblema de la família.
Però sens dubte el més ric patrimoni artístic vinculat als Borja s’exhibeix al Museu de la Seu, custodiada a la façana principal per les escultures en bronze dels dos pontífexs Borja. El Museu Col·legial acull la custòdia major, regalada pels Reis Catòlics al papa Alexandre VIè, el calze de Calixt III, peça d’orfebreria gòtica en or, i el retaule de Santa Anna, encarregat pel primer papa Borja per a la capella familiar i atribuït al pintor valencià Pere Reixac, deixeble de Jacomart. Les cinc taules que es conserven d’aquest bellíssim retaule representen una de les fites de la pintura gòtica.
També està relacionat amb la família Borja el Palau de l’Ardiaca, construït al segle XV. Era la seu del ardiaca de la Col·legiata, càrrec que sempre va ostentar un canonge de la Catedral de València. Sobre la noble porta dovellada hi ha l’escut de Calixt III, acompanyat per altres dos de la família. Un altre espai encantador relacionat amb els Borja és l’ermita de Santa Anna, que presideix el turó del mateix nom als voltants de la ciutat. D’estil gòtic flamíger, va ser erigida per Alexandre VIè i ofereix unes panoràmiques extraordinàries de Xàtiva i el Castell.
Santa Anna va ser en origen un recinte fortificat, del qual hui només es conserva l’ermita. L’edifici del gòtic flamíger concentra la decoració gòtica en les claus de volta, destacant l’escut de la família Borja. Es pot visitar pel camí dels Banys de Santa Anna, per on discorre una tradicional romeria de la veïna localitat de la Llosa de Ranes. Per la seua banda, el Castell de Xàtiva és una espectacular fortalesa on va ser empresonat i executat Diego de Borja, germà de Sant Francesc de Borja al segle XVI. Va ser acusat d’un assassinat emmarcat en les rivalitats entre bàndols nobiliaris pròpies de l’època.
