El proper divendres dia 2, l’espai cultural Sant Domènec obri les seues portes a l’exposició ‘Espill de festa. El Corpus’, una mostra sobre distints elements que caracteritzen a aquesta magna celebració. L’exposició ha estat produïda per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, depenent de la Diputació de València, i està comissariada per Pilar Payá, conservadora de L’ETNO, i per Xavier Rausell, investigador d’indumentària. Podrà visitar-se fins al proper 20 de gener de 2023.
Al llarg de la seua història, la processó del Corpus va esdevindre una de les més destacades expressions de la religiositat popular, gràcies a les novetats i invencions que reflectien el luxe i la modernitat del moment. Aquesta celebració va brollar com espill per a les ciutats i viles importants del Regne de València. La participació i socialització dels ciutadans mitjançant elements lúdics, religiosos, socials i culturals de la desfilada afirmava els valors confessionals i polítics de l’elit del moment, alhora que els conjugava en una imatge que mostrava la societat terrenal i la celestial. Les dos jerarquies es legitimaven irradiant la imatge d’una societat perfecta.
El disseny de la mostra ha estat a càrrec d’Aureli Domènech, museògraf. La mostra està composta per més de 150 peces entre les quals cal destacar la maça de cerimonial del Servei de Protocol de l’Ajuntament de València, banderes dels gremis de sabaters i sastres, el vestit de Moma del segle XIX, l’Àguila de Morella, dues Custòdies del segle XVIII i del segle XX, i un llibre de registre d’entrega de vestits pel Corpus de Casa Insa.
Els fons exposats provenen de la Col·lecció Insa de L’ETNO i de diverses institucions públiques i privades: Museu Històric Municipal (Ajuntament de València), Ajuntament de Morella, Ajuntament d’Ontinyent, Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent, Real Parròquia dels Sants Joans de València i Confraria de Sant Vicent Ferrer de La Canyada.
L’exposició ha comptat amb un bon nombre de col·laboradors, com l’especialista en cultura popular Fermín Pardo, Gil Manuel Hernandez (Director del Museu del Corpus-Casa de les Roques), la historiadora de l’art Oreto Trescolí, Jaime Sancho (Delegat Diocesà de BBCC i Patrimoni Artístic), així com especialistes provinents de la Universitat de València (Rafael Narbona, Antonio Ariño, Amadeo Serra) i de la Facultat de BBAA (Vicent Guerola).
Seccions de la mostra
La mostra s’organitza en cinc apartats. La primera part es dedica als ‘Elements de la Festa’. En aquest apartat es tracten aspectes com la representació i els signes identitaris propis de la religiositat i del poder polític i institucional de la ciutat de València; les mutacions que sofria la ciutat com a escenari de la festa; la vida associativa i la participació de la societat organitzada al voltant de l’esdeveniment, on lluïen amb especial protagonisme dels gremis i les confraries religioses; les roques o carros triomfals, espais de figures de caràcter religiós on es representaven paisatges bíblics, o els actes religiosos i danses com ara la dansa de la Moma.
L’exposició es fixa en els atributs bàsics de les representacions o identificadors dels personatges bíblics de l’Antic o Nou Testament, entre els quals sobreeixien els referents a la Mare de Déu o la Custòdia, ostensori de metall valuós per tal de presentar la Sagrada Forma consagrada a l’adoració dels fidels.
El segon gran apartat de l’exposició aborda la irradiació que la Festa del Corpus tingué en el ‘territori valencià’. El model festiu en totes les poblacions del Regne consistia en una processó general i única, per a la qual el Corpus de la ciutat de València va esdevindre l’espill a imitar a escala local. La jerarquització d’una desfilada cívic-religiosa representava el poder i el seu repartiment. Amb una participació i un protocol ben reglats, el veïnat accentuava l’exaltació a la divinitat i, al mateix temps, reforçava la seua identitat.
La tercera secció ens parla de ‘Vestir la Festa’, destacant la importància de les roberies, que foren uns establiments que van funcionar des d’antic a la ciutat de València i que trobaren en la festa del Corpus un negoci important. Eren establiments com Casa Insa, que es dedicaren a la confecció i lloguer d’indumentària nova i usada, així com elements i decoracions per a la festa.
Els dos últims apartats ens informen, per una banda, de la transformació d’una festa de més de sis-cents cinquanta anys, que també es reflex de les transformacions socials de la ciutat, on es fa palesa la seua gradual laïcització, tal i com ha ocorregut en la societat valenciana, o la importància que l’associacionisme religiós ha adquirit davant la desaparició dels gremis, principals impulsors i mantenidors del Corpus.
Finalment i per a concloure, l’exposició ens convida a pensar en el paper que la festa i més concretament la Festa del Corpus ocupa dins el món actual, on aquestes manifestacions giravolten sovint entre les dimensions simbòliques i identitàries, en una tensió constant per mantindre la pròpia identitat, adaptar-se a les actuals sensibilitats socials o convertir-se en un esdeveniment massificat o un producte de consum.
