Pedagog, escriptor i intel·lectual republicà.
Format a l’escola de Belles arts de Sant Carles de València (actual Centre del Carme Cultura Contemporània CCCC) va ser un dels tres valencians, al costat de Francisco Carreño i Antonio Ballester a guanyar les oposicions docents convocades per primera vegada a Espanya durant el govern de la Segona República realitzades l’any 1933 amb la finalitat de combatre l’alt analfabetisme existent al país.
«Rafael Pérez Contel, precursor de l’educació en arts visuals. Estudi de cas sobre la seua acció docent en centres valencians», és el títol d’una investigació que va portar més de cinc anys de treball en arxius, centres educatius, biblioteques i entrevistes als seus alumnes. En ella es descriu la labor pedagògica d’aquest reconegut escultor artistes i professor valencià. En la tesi es recullen testimoniatges de exalumnes que viuen a Alzira, Xàtiva i València, familiars i persones reunides, alguns d’ells són el director de l’Institut «Josep de Ribera» de la ciutat de Xàtiva, Jacinto Martínez Baldó, alumnes com Rafaela Sanchis, Ricardo Juan Ballester, Vicente Álvarez Rubio, Rafael Buforn, el pintor setabense Joan Ramos Monllor, María José Juan Ballester, el del cantautor Raimon, ex alumne de Pérez Contel en Xàtiva, el sue net Pablo Pérez García o el del seu fill Juan Pérez Zarapico.
En la tesi doctoral s’expliquen els antecedents pedagògics que va desenvolupar el govern de la Segona República expressats en «La Institució Lliure d’Ensenyament», ILE creada en 1876 per Manuel Cossío i Francisco Giner de los Rios, pedagogia que Pérez Contel va aplicar en les seues classes de dibuix, renovant el panorama educatiu malgrat conviure amb un règim amb el qual no combregava, visibilitzant d’aquesta manera la importància de l’ensenyament de l’art i les tècniques gràfiques com el gravat, sent precursor del que hui coneixem com el batxillerat artístic.
La seua activitat docent es veu interrompuda al juliol de 1936 a causa de la revolta militar. Davant la situació dels esdeveniments es pronuncia en contra del colp d’estat liderat pel General Francisco Franco. Durant els tres anys que dura la guerra, Pérez Contel no va deixar de denunciar la barbàrie feixista realitzant cartells -al costat de Josep Renau- publicacions, fulls volants i actes en contra de l’atac a les institucions democràtiques amb la finalitat d’imposar un règim totalitari. Una activitat en defensa de la democràcia que li va portar greus conseqüències patint pena de presó acabada la Guerra Civil.
Com a dibuixant, dissenyador gràfic i creatiu va maquetar revistes, edite llibres, va il·lustrar textos, va desenvolupar diverses creativitats publicitàries i va publicar fulls volants. Activitats gràfiques que va continuar desenvolupant a partir dels anys 50 en l’Institut Josep de Ribera de la ciutat de Xàtiva, publicant llibres escolars amb gravats originals del seu alumnat.
Per a abordar aquest estudi -un document de més de 400 folis i 260 imatges, moltes d’elles inèdites fins al moment- es recomana buscar els temes d’interés amb paraules clau. Una cerca selectiva que ajudarà el lector a trobar ràpidament les temàtiques del seu interés.
L’autor de la tesi és Alejandro Macharowski. Mestre nacional de Dibuix per l’Escola Nacional de Belles arts Manuel Belgrano de la ciutat de Buenos Aires. Llicenciat en Belles arts per la Universitat Politècnica de València (UPV), màster en Didàctiques Específiques per la Facultat de Magisteri (UV) i doctor en Didàctiques Específiques per la Universitat de València (UV). Integrant del Grup d’investigació en Pedagogies Culturals, CREARI de la Universitat de València. Des de l’any 2010, professor i Responsable de Relacions Institucionals de l’Escola Superior d’Art i Tecnologia, ESAT de València, qui convida a consultar aquest treball de recerca -que ha obtingut l’esment Cum laude- en el Repositori d’Objectes Digitals per a l’Ensenyament la Recerca i la Cultura (RODERIC) de la Universitat de València http://roderic.uv.es/handle/10550/72483
Alguns dels temes que conté aquest treball de recerca són els següents:
#grabado #bellas artes #texto #carteles #Xàtiva #instituto #testimonios #educación por el arte #pedagogía #Segunda República #libros #arte #Josep Renau #entrevistas #docencia #San Carlos #escultura #misiones pedagógicas #Institución Libre de Enseñanza #democracia #cárcel #Artistas en València #memoria
La tesi doctoral, dirigida pel Catedràtic Ricardo Huerta de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, valora la importància de l’ensenyament de les arts visuals en batxillerat, així com les aportacions que va realitzar Rafael Pérez Contel durant més de vint-i-cinc anys en l’Institut Josep de Ribera de Xàtiva. Un professor de dibuix que va innovar a través de l’educació per l’art, precursor del que més tard serien les especialitats artístiques en batxillerat.
