La representació de la peça teatral Jo també vull ser Dolly! va tancar divendres als actes promoguts i organitzats des de la Regidoria del Gran Teatre de Xàtiva amb motiu del vint aniversari del recinte.
L’edil Maria Beltrán va dirigir un breu parlament als espectadors abans de començar la representació en el qual va lloar el fet que tots els artistes participants en l’obra gaudeixen d’una àmplia trajectòria en els escenaris alhora que tots ells són de Xàtiva.
Les celebracions en torn de l’aniversari (2001-2021) han consistit en l’edició d’un llibre que recopila i analitza tota la programació albergada pel teatre en aquests vint anys; en dues visites teatralitzades al recinte a càrrec de l’actor Pepe Mira, que mostrava als visitants tots els seus racons a més de representar passatges del Tenorio, i la gala del divendres. Així mateix, una part del vestíbul del Gran Teatre ha acollit una xicoteta exposició amb cartells, programes de mà, vestits i altres objectes de la història del recinte que es podrà visitar fins el mes de desembre. A més, l’artista plàstic Juan Daniel Sanz ha creat expressament per a aquest aniversari una figura tallada en fusta que ha sigut la imatge del cartell oficial i la coberta del llibre. La peça original va estar exposada el divendres en l’entrada del teatre perquè els espectadors que volgueren es fotografiaren al costat d’ella.
A la gala del divendres van assistir, entre altres, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la regidora del Gran Teatre, Maria Beltran, i diversos edils de la corporació com Xelo Angulo, Raquel Caballero, Miquel Lorente, Pedro Aldavero, Ricardo Martínez, Cesca Chapí, Marcos Sanchis, Amor Amorós, Alfred Boluda o Hèctor Cuenca.
Entre les sorpreses que la peça teatral contenia estava la irrupció, dins del mateix espectacle, de la fallera major de Xàtiva de 2020, Patricia Viñes, qui va desfilar fins a l’escenari com si d’un acte oficial faller es tractara. D’aquesta manera, un regnat com el seu —afectat, com el de tot el món faller, per la pandèmia— comptarà almenys amb una desfilada totalment inesperada en el programa habitual faller. L’espectacle fou ovacionat pels assistents, que ompliren tota la platea. Diversos moments de la gala foren de una gran emotivitat i una enorme qualitat artística.
En Jo també vull ser Dolly!, dos actors, Dolly i Horaci, interpretats per María José Peris i Pepe Mira, irrompen en el Gran Teatre per a recórrer la trajectòria del recinte i la seua importància, alhora que Dolly expressa el seu desig de cantar. Les seues paraules van guiant una sèrie d’actuacions. A través d’un popurri, els cantants Àngel Patiño i Neus Alborch van repassar algunes de les actuacions més memorables d’artistes com Miguel Ríos, Maria de la Mar Bonet, Los Secretos o Paloma San Basilio, totes elles esdevingudes al Gran Teatre. L’actor i director teatral Víctor M. Torres va recitar una part de Cartas, de Miguel Hernández, estrenada en aquest recinte per la seua companyia, Teatre de la Lluna, en 2013. Anna Alborch va cantar la peça lírica Les chemins de l’amour. Un moment de l’actuació que es va complementar en escena amb un número de dansa a càrrec de Cristina Vidal. Per a representar l’important pes de les bandes de música en la programació del Gran Teatre, la banda de la Primitiva Setabense va desfilar per l’escenari tocant un pasdoble.
Els mateixos Peris i Mira van reflectir la importància de les obres, actrius i companyies que han passat pel recinte oferint ells mateixos dos brevíssims passatges de Cinco horas amb Mario i Sòcrates, interpretades a Xàtiva per Lola Herrera i Josep Maria Pou. El colofó arribava amb una adaptació al valencià del famossísim passatge del musical Hello, Dolly! amb el qual es va coronar l’espectacle i que era un tribut a la presència de Concha Velasco al Gran Teatre de Xàtiva, en 2002, al capdavant d’aquest musical. Tot, amb música en directe a càrrec dels pianistes Pau Cháfer i Francesc Albero. El primer, a més a més, com a autor de tots els arranjaments del muntatge. I mentre tot això ocorria, un inoportú veí de Xàtiva va interrompre diverses vegades l’obra per a desesperació de Dolly i Horaci, en un paper còmic a càrrec del conegut Pep Montaner.
Però si emotiva va ser la part presencial del muntatge, imprescindible fou l’audiovisual. Obra tots ells del dissenyador i artista plàstic Alfredo Pardo, en Jo també vull ser Dolly! es van projectar tres vídeos: un inicial que resumia breument la història del Gran Teatre amb imatges fins i tot de la seua construcció. Un segon —una altra de les sorpreses de la nit— en el qual el cantautor Raimon, filmat dies abans en Montsant, va dedicar unes paraules al Gran Teatre, a Xàtiva i als records de les seves actuacions. I un clip de Botifarra gravat expressament per a aquesta efemèride en la seua masia Casa Cuesa, juntament amb Miquel Pérez a la guitarra, en el qual el cantaor va interpretar La malaguenya de Barxeta i va protagonitzar, a més, una divertida amenaça d’aparició real que no es va produir. El mateix dia, Pep actuava a Palma i per això no va poder estar a Xàtiva.
Jo també vull ser Dolly! és una idea original i un guió del periodista Agustí Garzó. L’ha dirigida, a més d’interpretar-la, la mateixa María José Peris. Està produïda íntegrament pel Gran Teatre de Xàtiva a instàncies de la regidora Maria Beltran, amb la coordinació general del director del recinte, Armando Vila, i amb Pasqual Gil al capdavant de l’equip tècnic.
