Un dels trastorns d’aprenentatge més comuns que afecta els xiquets en edat escolar és la Dislèxia. És per això que el 8 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Dislèxia, per a conscienciar a les persones sobre aquest trastorn que afecta el 10% de la població mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
D’acord amb xifres estimades, els xiquets dislèxics (amb edats compreses entre els 7 i 9 anys) representen entre el 3 i el 6% de la població infantil, presentant aquesta condició més en els xiquets que en les xiquetes.
El contingut curricular del sistema educatiu actual està basat en l’aprenentatge, a través de la lectura, l’escriptura i la memorització, generant marcades condicions de desigualtat en els xiquets amb dislèxia, a causa de la seua dificultat per a la comprensió i l’aprenentatge.
Què és la dislèxia?
La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge d’origen neurobiològic i hereditari que afecta diverses àrees de funcionament, com ara l’acompliment lector i d’escriptura, incidint en el rendiment acadèmic dels xiquets i adolescents en edat escolar, així com l’acompliment laboral en adults.
Els principals trets característics de la dislèxia són els següents:
- Dificultats en la lectura i escriptura, de manera fluida i precisa.
- Dificultats de comprensió.
- Lèxic limitat.
- Deficiències en la memòria de curt termini.
- Dificultats de seguiment visual.
- Dificultats en les nocions espaciotemporals: confusió entre la dreta i l’esquerra, reconéixer els dies de la setmana, mesos, hores.
- Canvi en l’ordre de les lletres.
- Dificultats en la coordinació psicomotriu (dispràxia).
- Dificultats amb les matemàtiques (discalcúlia).
- Ortografia deficient.
Existeixen tres tipus de dislèxia:
- Dislèxia fonològica: referida a la lectura de paraules que la persona no coneix i canvia.
- Dislèxia superficial: ocorre comunament en xiquets, relacionat amb el canvi de paraules que no coneixen i tenen dificultat per a llegir.
- Dislèxia mixta o profunda: està relacionada amb dificultats majors en la percepció i lectura de les paraules. És un tipus de dislèxia avançada mitjançant la qual l’individu no pot llegir ni escriure amb facilitat, canviant paraules senzilles per altres diferents.
Aquest trastorn del neurodesenvolupament genera les següents conseqüències, dificultats i limitacions:
- Deserció escolar.
- Episodis depressius.
- Estrés i ansietat.
- Assetjament escolar.
- Baixa autoestima.
- Trastorns alimentosos.
Com podem tractar aquest trastorn d’aprenentatge?
En l’abordatge, diagnòstic i tractament de la dislèxia es requereix determinar les dificultats específiques en cada pacient amb la intervenció d’un equip multidisciplinari, conformat per neuropsicòlegs, oftalmòlegs, otorrinolaringòlegs, neuròlegs, logopedes, pediatres i especialistes conductuals i del desenvolupament.
És molt important comptar amb el suport familiar per a reforçar la comunicació, la confiança i millorar les habilitats de lectura i escriptura, mitjançant l’aplicació de tècniques educatives específiques, així com les següents recomanacions per a pares i representants de xiquets i adolescents amb dislèxia:
- Promoure els seus talents i fortaleses, amb manifestacions d’amor, suport i contenció.
- Explicar a les persones que pateixen aquest trastorn que la dislèxia no és un fracàs personal, ni falta d’intel·ligència, sinó un trastorn de l’aprenentatge.
- Procurar espais nets, relaxats i organitzats per a les activitats escolars.
- Procurar una alimentació sana i balancejada.
- Establir un contacte freqüent amb els mestres, a fi de donar suport a les activitats escolars i tasques en la llar.
- Buscar ajuda especialitzada o grups de suport que atenguen dificultats d’aprenentatge similars.
Font: Dia Internacional de
Trenca-Dis
Trenca-dis naix amb la vocació de donar servei i resposta a les necessitats apressants de famílies i professionals de l’educació en la Comunitat Valenciana en un moment especialment necessari des del punt de vista social, educatiu i legal, tal com s’exposa en el nostre dossier de premsa.
Per què existeixen?
La dislèxia i altres dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) són trastorns invisibles i, encara que hui dia es coneixen en profunditat els indicadors de risc en cadascuna de les etapes educatives i com s’ha de dur a terme una resposta educativa adequada, se segueix sense detectar, identificar i atendre degudament, a un alt percentatge d’alumnat.
Les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) estan directament vinculades al fracàs escolar i a l’abandó primerenc dels estudis, especialment en famílies que no poden donar el suport necessari a les seues filles i fills. La taxa total d’abandó educatiu primerenc en la Comunitat Valenciana ha sigut del 15,5% en 2020, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). L’Estratègia Europea 2020 té entre els seus objectius, la reducció d’aquest percentatge per davall del 10% a la Unió Europea i del 15% a Espanya, a causa de les altes taxes del nostre país (16%).
L’associació de dislèxia i altres DEA, TRENCA-DIS, naix amb l’objectiu de visibilitzar i atendre les necessitats de les persones amb dislèxia, que representen un 10% de la població.
Trenca-dis: Trencar amb les dis-
Trenca-dis pretén trencar amb la insistent mirada cap a totes les “dis” (dislèxia, disgrafia, discalcúlia, disortografia) com a dificultats i limitacions i centrar-se en totes les habilitats, fortaleses, capacitats i destreses que posseeixen aquestes persones. Aquest ha de ser el punt de partida per a eliminar les barreres de l’entorn, reduir el fracàs escolar i possibilitar l’èxit educatiu, personal i social de totes les persones amb dislèxia i altres DEA.
Com a societat, no podem permetre la pèrdua de talents a causa d’un sistema educatiu rígid i sense possibilitats per a les persones que, neurobiològicament, tenen una condició que els impedeix llegir i escriure d’una manera fluida.
Una gran comunitat que constitueix un recurs de l’entorn.
Hui dia som una gran comunitat amb més de 400 famílies i professionals de l’educació repartits per tota la Comunitat Valenciana, encara que també comptem amb persones d’altres parts del territori espanyol.
Com a recurs de l’entorn en el marc de l’escola inclusiva, el nostre model associatiu es basa en la creació de xarxes de suport a través d’equips de treball i de la formació basada en l’evidència, de tots els agents que formen part de la comunitat educativa.
Trenca-dis treballa per a potenciar la inclusió educativa i social, visibilitzar les bones pràctiques i perquè es complisquen els drets fonamentals recollits, tant en la legislació estatal, com en les autonòmiques.
