Article d’opinió | Xavi Delgado i Franco, Secretari Comarcal de Més Compromís.
Hi ha una tendència general a allunyar de les grans àrees urbanes tot allò que és molest i nociu i instal·lar-ho a territoris rurals i d’interior. Així la Costera ha hagut de fer front a projectes de macroabocadors i abocadors de residus perillosos en el passat i en el present se les ha de vore amb macroplantes solars, preses, línies de molt alta tensió, gasoductes i tot tipus de projectes i infraestructures amb el tret comú de causar mal allà on es construeixen. Es tracta de projectes que consumeixen territori, el malbaraten i impossibiliten altres usos més sostenibles econòmica, social i ambientalment. El darrer exemple és el del projecte de presa laminadora de riuades de Montesa que causaria la pèrdua de terrenys d’alt valor ecològic i agrari per substituir-los per un fangar ple de mosquits. No de bades, aquestes preses han de romandre buides a l’espera de les pluges i no generen un llac aprofitable per al rec ni cap altre ús. Aquest tipus de preses està obsolet i hi ha propostes i projectes a altres territoris que podrien ajudar a resoldre el problema de les inundacions a la comarca de la Ribera sense fer mal a ningú. Un bon exemple seria el pla que s’està desenvolupant a l’Ebre… o les propostes al respecte i que des de la pròpia comarca de la Ribera defensen entitats com Xúquer Viu: Recuperació del llit dels rius, barreres naturals i altres elements que disminueixen l’impacte de les avingudes sense requerir de grans obres.
Des del costat dels seus defensors sempre s’argumenten unes preteses bondats econòmiques i d’ocupació que després mai apareixen per cap lloc i un concepte poc definit com és el de solidaritat territorial. D’entrada dir, que aquest és un concepte que sembla un comodí per a tot i que des de els nostres pobles sembla que sempre faça caure la càrrega del mateix costat. Solidaritat territorial sembla que vol dir sempre que ací acabe allò problemàtic, contaminant i fastigós i que a les àrees metropolitanes de les capitals acabe tot allò que genera un servei de qualitat o un bon grapat de bons llocs de treball com universitats, hospitals, centres d’investigació, grans centres d’administració pública… La solidaritat territorial si no és equilibrada té altre nom: Depredació. Uns acabem pagant amb el nostre territori, llar i futur mentre altres gaudeixen sempre de les rendes i els beneficis. L’autèntica i veritable solidaritat seria repartir equitativament tant les càrregues com els beneficis. Per exemple, que una part significativa de les macroplantes solars -i les línies de molt alta tensió i les sub-estacions que porten associades- es construïra prop de les grans ciutats i centres turístics on es va a consumir eixa energia o que a algun poble de la Costera arribara un gran centre educatiu superior, algun institut públic d’investigació o la seu territorial de qualsevol conselleria. Mentre això no passe, el concepte de solidaritat territorial estarà buit de significat i no serà més que l’excusa per continuar amb les dinàmiques que buiden de població i activitat la nostra i moltes altres comarques d’interior.
Un bon exemple que ens afecta de manera molt directa és el de l’hospital Lluís Alcanyís. Un dels pocs grans recursos públics que ha arribat al nostre territori. Fa massa temps que li cal alguna cosa més que un llavat de cara o una reforma. És un dels hospitals valencians en actiu més antics i es nota en les seues instal·lacions que perjudiquen a un personal sanitari que s’esforça molt per poder prestar un bon servei. Per desgràcia no és un problema aïllat, la nostra comarca està plena d’ambulatoris, centres de salut i consultoris mèdics amb plantilles insuficients i pocs recursos. Es podria dir el mateix del servei de rodalies. Farta vore les vies de l’AVE i els ràpids, moderns i puntuals trens de llarg recorregut des de trens de rodalies amb retard -quan no es suspenen- i estacions en un estat molt precari. Solidaritat territorial seria acabar d’una vegada amb els problemes que han causat les obres d’autovies i vies de l’AVE a la Font de la Figuera i ja de pas recuperar l’estació que els van llevar fa uns anys.
Solidaris? Ja ho som. El nostre territori allotja ja tres autovies, dues línies de ferrocarril, un gasoducte, una re-gasificadora, el transvasament, línies d’alta tensió… Ara ja toca que la solidaritat territorial ens arribe des del costat bo, el de les inversions positives que generen benestar i ocupació de qualitat a la Costera. Afortunadament cada dia són més les persones de la nostra comarca que són conscients d’aquesta realitat. Nosaltres sempre estarem al seu costat i el de tota aquella persona que treballe per millorar el lloc i els pobles dels que formem part.
