Una ruta senderista per a denunciar un projecte considerat agressiu amb el territori. Així es podria resumir la jornada que va reunir diumenge passat a senderistes de diverses comarques com la Costera, la Canal de Navarrés i l’Horta de València, junt amb veïns i veïnes de Llanera, per recórrer els paratges amenaçats per la futura macroplanta fotovoltaica que vol impulsar ACUAMED.
El projecte, publicat al BOE, contempla l’expropiació de més de 70 hectàrees de sòl agrari de gran capacitat agrològica al terme municipal de Llanera de Ranes, i afectaria també el municipi veí de Rotglà i Corberà. Els participants van seguir l’itinerari circular conegut com “La Volta al Terme”, de 8,6 km, que transcorre completament per camins rurals envoltats de cultius de tarongers, oliveres, caquis, nespres, magraners i hortalisses, en un paisatge típicament mediterrani de mosaic agrari.
La floració primaveral i el cabal del “Barranc del Brull”, o la presència d’espais humits com “La Llacuneta”, posen en valor el ric ecosistema d’una zona que es nodreix d’un aqüífer superficial que també es veuria amenaçat. Diversos membres d’Acció Ecologista Agró van participar en la caminada i es reafirmaren en les seues al·legacions presentades al projecte, que consideren insostenible tant ambientalment com econòmicament.
«No s’entén que es pretenga arrencar milers d’arbres per a cobrir amb plaques fotovoltaiques la meitat nord del terme de Llanera», denuncien des de l’entitat, que qüestiona també la viabilitat del projecte. A Llanera es rega a un cost mitjà de 0,15 €/m³, mentre que el bombeig del transvasament Xúquer-Vinalopó supera els 0,25 €/m³, una diferència que evidenciaria la irracionalitat de desplaçar producció agrària eficient per a instal·lar una planta solar d’alt impacte.
Els assistents van criticar l’ús dels fons europeus Next Generation per a perjudicar un territori productiu, i es mostraren contraris a una proposta que pot generar enfrontaments entre regants de diferents províncies, quan existeixen altres alternatives més sostenibles i justes per a abaratir els costos del transvasament sense destruir sòl agrari.
«Una decisió arbitrària i capritxosa com aquesta, avalada per ACUAMED i el MITECO, no només crea conflicte social, sinó que vulnera els principis de sostenibilitat i equitat que haurien de guiar les polítiques públiques», lamentaven alguns participants al final de la ruta.
