- El programa començarà a implantar-se entre final d’any i principis de 2023
- Totes les dones de 25 a 65 anys rebran una invitació de Sanitat per a participar en les proves de detecció del càncer de coll d’úter
- El cribratge poblacional combinarà la citologia i la prova de detecció del virus del papil·loma humà
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública estendrà enguany el model de cribratge de càncer de mama a la detecció del càncer de coll d’úter. D’aquesta manera, totes les dones de la Comunitat Valenciana de 25 a 65 anys rebran una invitació per a realitzar-se les proves que permeten el diagnòstic precoç del càncer de cèrvix (en el cribratge de càncer de mama la població diana són les dones de 45 a 69 anys). La implantació començarà entre finals de 2022 i principis de 2023, i la cobertura s’anirà estenent progressivament.
Fins ara, el sistema de detecció de càncer de coll d’úter és mitjançant la realització de citologies vaginals bé a petició de la pròpia dona o aprofitant la visita al servei d’obstetrícia. La citologia vaginal està indicada entre els 25 i els 65 anys amb una periodicitat de tres anys.
«El nou protocol sistematitza el cribratge de detecció del càncer de coll d’úter perquè totes les dones d’entre 25 i 65 anys reben una invitació per a participar. És la mateixa fórmula que ja tenim implantada en el sistema de detecció precoç del càncer de mama«, explica la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló.
El cribratge sistematitzat, inclòs en la cartera de serveis del sistema nacional de salut, i d’acord amb les recomanacions científiques, combinarà dos tipus de proves en funció de l’edat. Els qui tinguen entre 25 a 34 anys rebran una invitació per a acudir al centre sanitari a fer-se una citologia vaginal (que diagnostica alteracions cel·lulars indicatives de càncer). Per part seua, les dones de 35 a 65 anys rebran un kit per a prendre’s una mostra vaginal que s’utilitzarà per a detectar la presència del virus de papil·loma humà. Es tracta d’un autotest similar a l’autopresa que ja s’usa en el cribratge del càncer de còlon.
Les diferents proves s’expliquen perquè la infecció persistent per papil·loma humà és la causa més freqüent de càncer de cèrvix en dones no vacunades enfront d’aquest virus. De fet, el 80% de les persones sexualment actives té contacte amb el virus del papil·loma humà al llarg de la seua vida i la majoria desconeix que és portadora. La infecció remet de manera espontània en els primers dos anys la majoria de vegades, però la infecció persistent per genotips d’alt risc pot produir càncer (la prevalença és del 10,7-14,3%). Entre els 18 i 25 anys, el 29% de casos són de baix risc i, entre els 56 a 65 anys, un 7% correspon a genotips d’alt risc. Per aquest motiu, la vacuna de papil·loma humà està inclosa en el calendari vacunal per a xiquetes de 12 anys.
A més, s’ha realitzat un estudi qualitatiu amb dones de la Comunitat Valenciana per a elucidar quin model d’autopresa maximitzaria la participació en el cribratge. També s’estudien alternatives per a aquelles persones que no vulguen o no puguen fer-se la prova elles mateixes.
La implantació del cribratge poblacional de càncer de cèrvix es realitzarà de manera progressiva, iniciant-se entre finals d’enguany i principis de 2023, de manera que per a 2029 la cobertura, entesa com a invitació a participar, s’aproximarà al 100%. L’objectiu és reproduir els beneficis obtinguts amb el cribratge de càncer de mama, implantat fa ja 30 anys.
En la Comunitat Valenciana, cada any, es registren entorn de 259 casos nous de càncer de coll uterí, amb una taxa d’incidència (ajustada a la població europea) superior a la d’Espanya (9,8 casos per 100.000 dones), segons les últimes dades disponibles.
Per a visibilitzar aquest tipus de càncer i conscienciar sobre la importància de previndre’l, cada 26 de març es commemora el Dia Mundial de Prevenció del Càncer de Coll Úter.
