En 1250 el Rei Jaume I el Conqueridor atorga a Lleida a la ciutat de Xàtiva el privilegi de celebrar una fira, fins als nostres dies han transcorregut 771 anys
La Fira d’Agost de Xàtiva és actualment la més antiga de les existents a la Comunitat Valenciana
Des de 1250, any en què el Rei Jaume I el Conqueridor atorga a Lleida a la ciutat de Xàtiva el privilegi de celebrar una fira, fins als nostres dies, han transcorregut 771 anys.
Set-cents setanta-u anys en els quals aquest esdeveniment, de tan important valor històric, s’ha celebrat ininterrompudament, si exceptuem els obligats períodes de parèntesis per guerra, epidèmies o catàstrofes. Segons l’historiador Germán Ramírez, el període més prolongat sense fira a Xàtiva va ser el que va seguir l’any 1707, a causa de l’incendi i destrucció de la ciutat per les tropes de Felip V. Posteriorment, en 1855, a conseqüència d’una epidèmia de còlera, l’alcalde de Xàtiva, Genaro Cantos, fa públic un anunci en els periòdics pel qual suspenia la fira fins que millorara la situació sanitària, la qual cosa no es va produir en el transcurs d’aquell any.
Aquest any passarà a la història per l’anul·lació de la fira 2020 a causa de la pandèmia sanitària de la COVID-19 i la Fira adaptada d’aquest any. Per això, hem volgut rememorar la seua història, per a demostrar que, tal i com ve dient-se, Xàtiva sempre renaix de les seues cendres i, en aquest cas, anirem a la fira del 2021 amb més forces i il·lusions que mai.
Dels seus inicis a l’actualitat, aquesta fira ha patit tota una sèrie de modificacions. La més important, potser, és el canvi de calendari, ja que va començar celebrant-se a partir del dia 11 de novembre -Sant Martí de Tour -, amb una duració de deu dies, en plena tardor, i ara té lloc del 15 al 20 d’agost, coincidint el seu inici amb la festivitat de l’Asunción de La nostra Senyora i, per tant, a la meitat de l’estiu. Mancant més investigació sobre aquest tema, es desconeix quan i per què es va produir aquest canvi de dates.
«la Fira més gran del món, la més antiga tal volta«, escriptor i poeta Blai Bellver
Igualment, la ubicació del recinte firal ha patit trasllats. En els seus inicis, l’activitat firal es va situar al costat del Portal de Cocentaina, en la llavors dita Plaça del Mercat o dels Pòrxins de la Fira. Així, en la centúria passada, els llocs d’equins es localitzaven en la paret de la muralla que vorejava la ciutat per l’actual Jardí del Bes. Amb el pas dels anys, el creixement de l’espai físic de la fira dels animals va tindre com a conseqüència l’ocupació de l’anomenat Camí de Sant Antoni, al costat de la carretera de Genovés. Més recentment, des d’aqueixa part de la ciutat, amb la incorporació d’altres activitats comercials, la fira va anar desplaçant-se cap a altres zones del nucli urbà, vorejant la muralla, hui ja inexistent, que delimitava la línia de l’Albereda. L’agost de 1887, el setmanari local El Clam Xativí ressenya el següent: «Sumptuosa promet ser enguany la fira». A l’hora en què escrivim aquestes línies no podem deixar de pensar en el que serà la fira 2021…
Per part seua, en 1919, L’Herald de Xàtiva inseria en les seues pàgines el següent escrit: «Llanceu-vos a l’Albereda i veureu, des del vell i assolellat passeig de Sant Antoni, passeig de pau i aires de muntanya, amb els bancals de les seues ribes ocupats per multitud de bous per a la recria, d’un exèrcit de torretes de mirar melós i amanit, fins a la plaça d’Emilio Castelar (hui plaça de la Bassa) amb les seues piles d’alls per a sement i variats útils de cultiu, una enorme gentada que discorre pausat, barbotejant el riure en tots els llavis».
Els temps han canviat i la Fira, encara conservant molt del seu passat, ha anat evolucionant al ritme que els temps marcaven
Des de finals del segle XIX fins a l’actualitat l’extensió del recinte firal ha crescut enormement. Dels 3000 m², dels quals 2000 estaven dedicats a bestiar cavallí, boví i de llana, i els altres 1000 eren ocupats per casetes i barraques de combustible, objectes d’agricultura, de pisa, espart, etc. que la fira ocupava en la centúria anterior, s’ha passat al casi tres quilòmetres de recorregut actuals, que abasten tot l’espai comprés entre la Plaça de la Bassa i Avinguda Pintor Juan Frances Gandia.
El caràcter marcadament comercial que va adquirir la fira des de la seua institució va portar, i continua portant hui, al fet que els sectors d’activitat més destacats a cada moment de la història, des de 1250 als nostres dies, hagen estat presents en ella, amb la lògica evolució, producte de la transformació econòmica de la ciutat. Des d’aquells primers cavalls dedicats a cultiu, s’ha passat a veure hui transaccions d’animals de luxe o de maquinària agrícola. De la pisa i el fang, que exclusivament adquirien els visitants de les diverses localitats de les comarques de La Costera, La Canal, Vall d’Albaida, Ribera, etc., per a començar o renovar el seu aixovar, s’ha passat, sense perdre totalment la presència d’aquesta artesania tradicional, a la comercialització d’aquests mateixos objectes en metall, plàstic o fibra. D’aquells carrusels i barquetes impulsades mitjançant complicades corrioles per la força de l’home, s’ha arribat hui a les fragoroses i lluminoses pistes de cotxets. Al costat dels tradicionals llocs de ventalls, que es resisteixen a desaparéixer donada la seua notable acceptació, es poden observar uns altres oferint moderns ventiladors de cable o de piles. Quant als joguets, només dir que aquells firaires que ahir ens van oferir el cavallet de cartó o el tricicle de fusta, hui, ells mateixos o els seus successors, ens presenten els últims models de motos i cotxes de bateria. Els temps han canviat i la Fira, encara conservant molt del seu passat, ha anat evolucionant al ritme que els temps marcaven. Per aquest motiu la seua acceptació continua vigent entre les gents que any rere any acudeixen a la cita.
Al costat de l’aspecte comercial, conviu en la Fira l’activitat festiva, esportiva i cultural. Així, s’ha aconseguit que la setmana firal siga un lloc de trobada d’aquells que acudeixen estimulats no sols per l’oferta comercial, àmplia i variada, sinó també per la diversitat de la seua programació: focs artificials, revetles, corregudes de bous, exposicions, teatre, dansa, concursos. Tot això en un bigarrat programa que comença en la nit del 14 d’agost per a finalitzar en la matinada del dia 21.
Tal i com ve dient-se, Xàtiva sempre renaix de les seues cendres
Amb el pas del temps s’amplia l’oferta de la programació de la fira, i això dóna peu al fet que cada dia de fira es denomine amb el nom de l’activitat estel·lar d’aqueixa jornada. D’aquesta manera, apareixen en els programes el Dia del Certamen Musical, motivat per la importància que aquest acte va anar adquirint, ja que les bandes participants arribaven al matí en ferrocarril, sent rebudes per les bandes locals i, juntes, iniciaven un recorregut per la ciutat als sons dels compassos que executaven. Ja a la vesprada, tenia lloc el certamen pròpiament dit. En El Dia Infantil es programaven diversos actes per als més xicotets. Així, en el Real de la Fira es disputaven carreres de patinets per a menors de 10 anys; el concurs de vestits típics per a majors de 8 anys; i carcasses i focs artificials amb pluja de caramels i joguets que soltaven aquests en fer explotar en l’aire. D’altra banda, El Dia de Ribera se celebrava el primer dia de fira, ja que aprofitant la inauguració dels salons d’art, on s’exposaven obres de pintura i de fotografia, el consistori es dirigia al monument de José de Ribera per a col·locar una corona de llorer. En El Dia del Motociclisme de l’any 1956 va haver-hi proves de regularitat amb moto al matí, a la vesprada el campionat regional de motorisme amb el V Trofeu Fira en joc i ja a la nit, a les 23 hores, en el Real, es va organitzar una «Jinkama» motorista per la Penya Motorista Xativina. Igualment, El Dia del Front de Joventuts, amb diversos actes, generalment juvenils i esportius, va ser el protagonista de moltes programacions de fira en els anys quaranta i cinquanta.
Dels concursos que es feien en uns altres temps i que el pas dels anys ha anat depurant, cal destacar els realitzats en la Glorieta de José Espejo en els anys trenta. Organitzats per la Comissió Municipal de Fira o pel Comité Central Faller de Xàtiva, se celebraven el concurs del mantó de Manila, el del ball de la resistència, el del vestit de quatre pessetes, el de pentinats, el d’elecció dels Miss Lleig Xativí, guanyat per Ricardo Angulo en 1934, o el del ball per parelles, alhora que es desenvolupaven les revetles.
Una altra activitat que es realitzava era la carrera de cambrers que, organitzada pel gremi d’hostaleria i secundat per diverses cases comercials del sector, partia del Real de Fira, donava la volta pel Carrer de Moncada i finalitzava en el punt de partida. En aquesta singular prova cada participant portava una safata amb un got replet de líquid i una botella. Qui cobria el recorregut en el menor temps i amb la menor quantitat de líquid del got abocat aconseguia el premi. Recentment, i amb l’organització i patrocini de l’Associació d’Empresaris de Xàtiva -Adexa-, s’ha rescatat aquest acte per al programa de fira.
Les competicions esportives, que van començar amb les tradicionals carreres pedestres en el Real, van donar pas a tota la gamma d’esports. Encara que és el futbol l’esport que més constantment apareix en els programes de fira, en els últims temps, el bàdminton, voleibol, futbol sala, bàsquet, atletisme, tenis de taula, escacs, etc., han anat incorporant-se a les tradicionals carreres de ciclisme i de motos.
La presència des d’un temps no gaire llunyà a aquesta part d’espectacles de marcat caràcter cultural -teatre, sarsuela, dansa i certàmens de belles arts- així com l’esport i espectacle autòcton, tir i arrossegament, pilota valenciana (que no ha arribat a assentar-se en nostra Fira), la cançó, etc., han marcat la línia que actualment es ve mantenint en la programació de la fira de Xàtiva, conjuntament amb l’esport, la música, els focs artificials o la gastronomia, representada en la popular i molt concorreguda Festa de la Paella.
En definitiva, «la Fira més gran del món, la més antiga tal volta«, com un dia la va batejar l’escriptor i poeta Blai Bellver, hui ja té darrere seu els anys de vigència que la situen com la més antiga de la Comunitat Valenciana.
