La Comunitat Valenciana viu encara amb les cicatrius del 29 d’octubre, una jornada que Raúl Mérida, secretari autonòmic de Medi Ambient, no dubta a qualificar com «un tsunami mediambiental i humà». L’impacte d’aquella DANA va anar molt més enllà dels danys materials: «es posà en qüestió tot el sistema d’actuació i els procediments actuals». Davant d’una situació així, la Conselleria ha començat a desplegar un pla ambiciós que combina accions immediates i una estratègia a llarg termini.
Una de les idees centrals és la creació d’un cinturó verd al voltant dels municipis més afectats. «Volem crear un flotador natural amb infraestructures inundables, com parcs i corredors verds, que ajuden a absorbir l’aigua en futurs episodis extrems», explica Mérida. Aquest model s’inspira en l’experiència de la marjal de la platja de San Juan, a Alacant, i ja s’està treballant amb la Universitat de València i la Politècnica per presentar-lo aquest estiu.
Però si hi ha un espai especialment sensible, és l’Albufera. Davant l’allau d’aigua, residus i possibles tòxics, les actuacions van ser immediates: inspeccions, analítiques i retirada de materials. «Només en els primers dies es van extraure 70.000 quilos de residus dispersos», detalla. Sorprenentment, les primeres analítiques no van ser tan alarmants com s’esperava. «No hi hagué mortaldat de peixos ni aus, i això va ser una gran notícia». Amb tot, s’ha posat en marxa un pla de tres fases: neteja, control dels nivells d’aigua i, sobretot, assegurar els recursos hídrics per al futur. «Hem acordat amb els regants del Túria i del Xúquer els cabals necessaris per als pròxims tres anys. L’Albufera necessita aigua, i ara la tindrà».
Aquest compromís s’emmarca dins una mirada més àmplia que inclou la creació d’un «gemell digital» del parc: una eina tecnològica que permetrà simular escenaris i gestionar millor el territori. «Podrem veure què passaria si hi haguera una altra DANA o una contaminació específica». Això facilitarà una resposta ràpida i informada.
Mentrestant, altres parcs naturals també han requerit intervencions importants. El del Túria, per exemple, va patir desplaçaments del riu a zones com Vilamarxant. «S’ha recomanat no banyar-se pel risc d’elements tallants, i ja treballem amb l’Ajuntament per reconstruir el centre d’interpretació». En el cas del parc de Chera-Sot de Chera, on la naturalesa és vital per a l’economia local, s’estan reparant tots els camins afectats amb una inversió superior als 90 milions d’euros. «Els parcs no són un problema, són part de la solució contra el despoblament», afirma Mérida. Per això han tornat a organitzar fires per promocionar la marca Parcs Naturals i donar visibilitat als productes de la zona.
Un altre punt clau és la neteja dels barrancs. Mérida és molt clar: «La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha d’assumir la seua responsabilitat. La neteja dels barrancs és essencial». Tot i que hi ha debat sobre a qui correspon aquesta tasca, des de la Conselleria tenen clar que la Confederació és la responsable legal dels cauces. Les canyes, en cas de no ser retirades, es transformen en «javalines mortals quan són arrossegades per l’aigua». Així s’ha vist clarament arran de la DANA.
Per a Mérida, la gran lliçó és que cal col·laborar. «No podem tornar a dir allò de ‘que cada pal aguante la seua vela’. Cada pal és de tots, i només des de la cooperació institucional podem protegir el territori». Tant a la costa com a l’interior, des del parc del Túria fins a la Serra Calderona o el barranc del Carraixet, la planificació i el manteniment constant són fonamentals. També el diàleg amb entitats locals, agricultors, ecologistes, pescadors i caçadors, que conviuen i treballen per un objectiu comú: preservar la biodiversitat i l’equilibri dels nostres espais naturals.
En definitiva, la resposta a la DANA no només implica reparar, sinó repensar el model. I en això, «la clau és escoltar, actuar amb rapidesa i pensar a llarg termini», conclou Mérida amb convicció.
