Aquests dies, l’avinguda de la Ribera, al barri del Carmen de Xàtiva, no sols ha perdut ombra per les podes de les moreres, sinó també una part de la seua biodiversitat. Les motoserres han tornat a irrompre amb força en una actuació municipal que sembla més una gestió precipitada que un manteniment responsable. Perquè no és només una qüestió d’estètica o neteja: ens trobem en plena època de reproducció i criança de les aus urbanes, i qualsevol actuació en l’arbrat pot tindre conseqüències greus per a la biodiversitat local.
La poda no només és qüestió de quan, sinó també de com. Aquesta hauria d’haver-se fet fa mesos, quan els arbres estan en repòs vegetatiu i la fauna no depén d’ells per a fer nius o alimentar cries. Fer-ho ara, amb les copes plenes de nius, ous o fins i tot polls, és una agressió directa als ocells que conviuen amb nosaltres al carrer.
Aquesta pràctica xoca frontalment amb les recomanacions del Ministeri per a la Transició Ecològica, que demana evitar la poda severa durant la primavera per protegir la reproducció de les aus. La Llei 42/2007, actualmente vigent, estableix la prohibició de destruir nius, ous o cries, incloses les espècies comunes, i el Ministeri recomana evitar les podes entre març i agost, excepte per motius de seguretat, sempre després d’una inspecció prèvia per detectar nius actius. Ignorar aquestes recomanacions podría, inclús, suposar una infracció greu.
Aquesta poda, a més de fer-se en la pitjor època possible, sembla no haver comptat amb cap control previ per garantir la protecció dels nius. Quants ous han sigut destruïts? Quants nius han caigut sense consideració per la vida que contenien?
L’excusa de la seguretat o del manteniment ja no és vàlida. Hi ha formes de fer les coses bé, però cal voluntat política, sensibilitat ambiental i una planificació seriosa. No és la primera vegada que a Xàtiva veiem actuacions mediambientals mal planificades i irresponsables.
El barri del Carmen mereix més respecte. Respecte per les persones, que volen ombra i arbres sans, i respecte per la natura, que no pot alçar la veu per queixar-se. Però nosaltres sí que podem i hem de fer-ho. El que es juga no és només la imatge d’un carrer, sinó la convivència amb la vida que encara resisteix entre el formigó.
Cal exigir responsabilitats. Una ciutat que no protegeix els seus arbres ni la fauna que hi viu és una ciutat que es gira d’esquena al futur. L’Ajuntament de Xàtiva ha d’assumir el seu paper com a garant de la sostenibilitat urbana i actuar amb responsabilitat. Una poda responsable no és aquella que es fa amb pressa, sinó la que es fa amb criteri, respecte i coneixement.
Mónica Varela, membre de Compromís Xàtiva
