Article d’opinió | Andrés Garcia Albert, responsable tècnic àrea de mobilitat a l’Ajuntament de Xàtiva.
La ciutat de Xàtiva, amb el seu patrimoni històric i el seu entramat urbà singular, té davant un repte que afecta directament la qualitat de vida de la ciutadania: la mobilitat urbana. No es tracta només de com ens desplacem, sinó també de com compartim l’espai públic i de si aquest és veritablement accessible per a totes les persones. La mobilitat s’ha convertit en un dels grans reptes de futur per a la nostra ciutat. Més enllà de parlar de trànsit o transport, el debat gira entorn de com es dissenya i s’utilitza l’espai públic i fins a quin punt pot regular el trànsit i fa una ciutat més accessible per a totes les persones.
L’accessibilitat universal no és un luxe ni una opció, és un dret reconegut per la legislació i una condició indispensable perquè una ciutat siga justa i inclusiva. Per a les persones majors o amb algun grau de dependència, l’accessibilitat és sinònim d’independència i dignitat. Una vorera sense escalons, la pacificació d’un carrer o una plaça lliure de barreres arquitectòniques poden determinar si una persona pot eixir de casa amb autonomia o si queda aïllada. Complir la llei d’accessibilitat universal, per tant, no és només una obligació administrativa, sinó una aposta per la cohesió social. I és totalment transversal, això implica a diferents departaments d’un ajuntament, des de mobilitat, serveis públics, camins i voreres o benestar social i policia… Tots junts haurien de ser un engranatge que rode en un mateix sentit.
Ara bé, l’espai públic de Xàtiva —com el de tantes altres ciutats— ha estat condicionat durant les últimes dècades per la presència del cotxe privat. El vehicle ha estat el protagonista indiscutible, fins al punt que carrers, places i voreres s’han dissenyat més pensant en el trànsit que en les persones. I no només això: el parc automobilístic ha anat creixent en nombre i en dimensions. On abans hi havia cotxes menuts, ara hi trobem “SUVs” i vehicles de grans dimensions que ocupen més espai, generen més inseguretat viària i redueixen l’habitabilitat del carrer.
Segons un nou estudi publicat per la federació europea Transport & Environment (T&E), juntament amb la campanya Clean Cities, l’alçada mitjana del frontal dels cotxes ha passat de 76,9 centímetres en el 2010 a 83,8 centímetres el 2024. Un increment progressiu per al qual ni la normativa europea, ni l’espanyola han establert límits. Açò implica que els cotxes són cada any mig centímetre més alts. La tendència és igual amb l’amplària, que evidentment ha de compensar el disseny. De fet, cada vegada és més difícil trobar places de garatge a on càpiguen els nous cotxes.
Sobre el terreny, l’augment de l’alçada del morro té conseqüències molt concretes i perilloses. Les proves encarregades per l’esmentat informe revelen que, des del seient
del conductor d’aquests vehicles de grans dimensions, no es pot veure una nena o un nen de fins a nou anys que estiga just davant del cotxe. I tot i que cada vegada existeixen més recursos tècnics per evitar impactes, els models més comuns de SUV, com el “Land Rover Defender”, tampoc no permeten veure menors de fins a quatre anys i mig.
Cal sumar a tot açò, que cada vegada el conductor té més estímuls interns i va menys concentrat en la mateixa conducció. Un clar exemple és l’augment del nombre d’accidents per la utilització del mòbil. A més, a les velocitats habituals en ciutat (fins a 50 km/h), un vianant pot ser espentat sota el cotxe en lloc de cap a un costat, la qual cosa multiplica la probabilitat de patir ferides mortals. Segons estudis mencionats a l’informe, cada 10 centímetres addicionals d’alçada del capó augmenta en un 27% la probabilitat de mort per a vianants, ciclistes i altres usuàries vulnerables de la via pública que es puguen veure implicats en un accident.
Per tant, aquest model de ciutat centrada en el cotxe és insostenible i, sobretot, injust. Cal revertir aquesta tendència si volem una Xàtiva més natural, més humana, més segura i més accessible. Els espais públics han de ser llocs de trobada, de convivència i de benestar. No poden ser simples vies de pas per a motors i rodes. Però sobretot han de provocar un flux segur del trànsit i canviar hàbits dolents per aquells més sensats, tot i que per a alguns, suposen dos minuts més de conducció, s’ha de vetllar sempre pels més indefensos. Una plaça ombrejada, una xarxa de carrers pensada per al vianant, carrils bici, un transport públic eficient o un entorn sense barreres arquitectòniques, són inversions en salut, seguretat, economia local i qualitat democràtica.
El futur de Xàtiva passa per posar al centre les persones, especialment aquelles que més depenen d’una ciutat accessible. Apostar per una mobilitat urbana inclusiva i activa és apostar per una ciutat que respecta la seua història i, alhora, projecta un futur sostenible.
El debat està obert: quin model de ciutat vol Xàtiva per als pròxims anys, un d’adaptat a les necessitats del vehicle privat o un d’enfocat en les persones i la seua autonomia?
Nosaltres el tenim clar.
