Paco Luque | Responsable Salut Laboral i Medi Ambient a la Comissió Executiva Intercomarcal de CCOO Comarques Centrals
Un any després ròssec…
Hem suportat un confinament domiciliari fa un any , i des de llavors, una successió de mesures restrictives de tota índole que maregen fins al més pintat ens han marcat el rumb i les possibilitats d’actuació en les nostres vides.
Confinaments perimetrals de Comunitats Autònomes, de Províncies i Municipals en ciutats de més de 50.000 habitants, de cap de setmana… Tot això per a fer front a situacions sanitàries molt complicades i tractar de salvar o perjudicar el menys possible l’economia.
Encara que no tots els sectors s’han vist afectats per igual, res a veure l’hostaleria i l’oci que pateixen situacions extremes, amb l’alimentació o productes de la llar que a penes han notat la crisi i en uns certs moments han incrementat les seues vendes.
Per a salvar l’economia en general, i també perquè no dir-ho, la de tots els treballadors, per més complicada que ha estat la situació sanitària ( i hem passat moments realment crítics ) s’ha mantingut l’activitat laboral en la major part del teixit productiu.
Aquesta circumstància ha provocat situacions de risc en l’àmbit laboral afegides a les quals habitualment patim i continuem patint.
Si analitzem la realitat , enguany tornem a veure com un altre empresari, aquesta vegada al febrer a Alboraia, abandona a un treballador que pateix una caiguda en altura a les portes del centre de salut i es produeix la seua mort després de passar 30/40 minuts des de l’accident fins a ser atés. Sembla que cada any hem de suportar episodis com aquest.
Un total de 780 persones van morir per accident laboral en el 2020 a Espanya, un 2% més, malgrat estar marcat l’any per l’enfonsament de l’activitat per la pandèmia de la COVID-19.
Encara que va haver-hi menys treball, l’externalització de la prevenció, l’increment de la càrrega i la inclusió de les morts per COVID reconegudes van elevar la dada.
Segons l’estadística del Ministeri de Treball i Economia Social, es van produir 595 morts durant la jornada de treball, 53 més que en el 2019. Els 113 restants van ser in itinere, en el trajecte del treball a casa o viceversa, 40 menys que l’any anterior.
Amb aquesta perspectiva, és miraculós que no s’haja produït un cataclisme COVID en els centres de treball, ja que costa tant reduir accidents tan evitables com les caigudes en altura tot apuntava a grans focus de contagi en l’àmbit laboral.
Clar que, tal vegada, calia evitar-ho per a no veure’s obligats a confinar seccions o fins i tot la totalitat de les instal·lacions.
En qualsevol cas, són les plantilles dels sectors essencials els que han evidenciat una major incidència de les causes del virus en moltes ocasions sense el seu degut reconeixement per part de les autoritats. Últimament s’ha reconegut la COVID-19 com a malaltia professional en les persones treballadores sanitàries i sociosanitàries, però s’hauria d’incloure en el llistat espanyol de malalties professionals per a estendre la cobertura a més professionals exposats.
Si des de fa anys, veiem que les condicions de precarietat que inclouen parcialitat en la contractació i tremenda temporalitat desencadenen morts en l’acompliment de l’activitat professional, i s’incrementen des de la reforma laboral de 2012 que va accentuar la precarietat, com no podem albirar el terrible impacte que la pandèmia està produint en les xifres de sinistralitat laboral?
És just recordar cada any que centenars de persones treballadores patim en l’acompliment del treball les conseqüències de malalties professionals i accidents, com just és denunciar que les principals causes són originades per la precarietat en les condicions de treball.
Però més just és reivindicar, lluitar i aconseguir que es complisca amb el que s’estableix en llei des de 1995 per a salvaguardar la salut en els llocs de treball, per la qual cosa sembla ser que, el temps ens l’indica, és necessari incrementar la pressió d’inspecció de treball per a forçar d’una vegada per sempre la implementació de les mesures que es recullen degudament en la llei i el seu desenvolupament.
Reconeixent la labor que els delegats de prevenció realitzen en el seu dia a dia, es fa patent que no és suficient amb això perquè no tots els empresaris respecten la llei com es demostra en les dades reflectides, la qual cosa precisa d’actuacions contundents a fi de perseguir i erradicar les conductes que propicien aquesta xacra.
