Hui dissabte continuen les actuacions en el marc de la vint-i-cinquena edició del Festival Internacional Nits al Castell, de Xàtiva. Arriba el torn de la doble actuació de Queralt Lahoz i Marala, recents guanyadores del premi Carles Santos al millor disc de l’any i millor disc de música tradicional popular.
Marala és un grup compost per la catalana Selma Morena, la mallorquina Clara Fiol i la valenciana Sandra Monfort. S’interessen per la tradició com a força d’innovació i ho fan a tres veus, amb guitarres i amb una capa subtil d’electrònica. Són virtuoses i curoses. Tenen la voluntat d’estirar el fil de la intimitat i fer-lo visible. També els empeny la ràbia d’haver hagut de callar durant segles i estan compromeses a no fer-ho més. Les seues cançons beuen del present i procuren fer honor al passat.
En actiu des del 2018 amb el seu primer disc, A trenc d’alba (U98music, 2020), ara ens presenten un àlbum contundent i esperançador sobre la mort, Jota de Morir (Propaganda Pel Fet!, 2023). A partir d’una investigació sobre la mort a la música tradicional, han volgut seguir posant veu a aquesta temàtica.
Amb Pau Vallvé a la producció musical i Jordi Casadesús a la producció sonora, el disc combina sons sintètics amb altres orgànics, hi ha prophets i panderos quadrats, sonen redoblaments de Setmana Santa, elegies, reguetons feministes i les veus tenen un paper central.
Actualment presenten un nou directe totalment renovat, amb nova escenografia, nou vestuari i un format molt més adaptable a diferents espais. Amb una gira i una posada en escena molt cuidada a l’àmbit estètic; on la música, el vestuari, l’escenografia i el tractament del so i els llums estan al servei de generar una experiència immersiva, el concert de Marala acaba sent una onada d’aire fresc que eixampla els confins de la vida.
Per la seua banda, Queralt Lahoz és, sens dubte, una de les sensacions musicals dels darrers anys al nostre país, i també més enllà de les nostres fronteres. A la seua música, travessada pels sons llatins, d’arrel i urbans, el soul, el hip hop i el dancehall dialoguen amb gràcia i naturalitat sobre una aura de cobles i boleros que emergeixen de manera espontània dels seus orígens flamencs i dels seus paisatges personals .
Nascuda a Santa Coloma de Gramenet, nucli de migració andalusa a la perifèria de Barcelona, on va migrar gran part de la seua família procedent de Granada, Queralt Lahoz descansa en la seua tradició, es recolza en la genealogia de les dones treballadores de la seua vida i en la seua infància suburbana per traçar un pont florit entre passat, present i futur, que imprimeix a la seua música un caràcter inconfusible.
Amb aquesta combinació l’artista catalana desafia allò convencional i és capaç de transmetre la força i la delicadesa pròpies d’una supervivent. Queralt Lahoz té una de les veus més impressionants de l’escena, amb capacitat per cantar un bolero clàssic i rapejar el més pur estil dels 90 amb la mateixa habilitat.
