L’exalcalde de Xàtiva i expresident de la Diputació de València Alfonso Rus ha sigut processat per la jutgessa del denominat cas «Taula» junt amb l’exsecretari autonòmic Máximo Caturla i a altres antics càrrecs públics per delictes de pertinença a organització criminal, prevaricació, malversació i falsedat documental per contractacions irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.
La Fiscalia i les acusacions personades en les diligències disposen de deu dies perquè formulen l’escrit d’acusació i sol·liciten l’obertura de judici oral, el sobreseïment o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries contra Alfonso Rus, Máximo Caturla i les altres vint-i-sis persones investigades.
Recordem que l’Ajuntament de Xàtiva es va personar en la causa penal oberta en el Jutjat d’Instrucció nº 18 de València, on s’investiguen presumptes delictes de malversació, tràfic d’influències, prevaricació, frau en la contractació pública, suborn i falsedat documental, en relació amb el període en què Alfonso Rus presidia l’Olímpic, al mateix temps que era alcalde de la ciutat pel Partit Popular i president de la Diputació de València. Es tracta d’una peça separada del cas Imelsa, on s’investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals pagades per empreses concessionàries contractades per l’Ajuntament a través d’una trama de factures falses utilitzant el club de futbol.
Pertinença a organització criminal
La instructora considera que els fets poden ser constitutius d’un delicte de pertinença a organització criminal i de delictes continuats de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial. Segons es recull en la resolució, Alfonso Rus, el seu llavors cap de gabinet, Emilio Llopis, el gerent de Imelsa, Marcos Benavent i Màxim Caturla van utilitzar dita mercantil «en benefici propi» i van contractar treballadors «per a respondre a favors sol·licitats per terceres persones«.
En molts d’aquests casos (dotze persones segons l’enumeració de la jutge) els empleats tenien la condició d’assessors de membres del consell d’administració de Imelsa, però no van desenvolupar cap treball per a l’empresa. Per això, aquesta peça separada del cas Taula ha rebut també el nom de zombi, en al·lusió als treballadors que cobraven sense treballar.
Segons consta en un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat unit a les actuacions, aqueixes incorporacions de personal «es van fer obviant el procediment que garanteix els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i imparcialitat» i tampoc van respectar les limitacions imposades en les Lleis de Pressupostos Generals entre els anys 2009 i 2014.
L’acte refereix altres cinc contractacions presumptament irregulars en Ciegsa, l’empresa de la Generalitat dedicada a la construcció de col·legis i instituts, el conseller delegat dels quals entre 2003 i 2007 va ser el també secretari autonòmic d’Educació Màxim Caturla.
El cas Taula consta de 10 peces separades i va esclatar a principis de 2016 amb la detenció d’una vintena de persones, els registres i el bloqueig de comptes corrents per part de la policia que investigava una suposada trama de corrupció en diverses administracions públiques (ajuntaments, Diputació de València i Generalitat). El principal confident de tot això era l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, que es va intentar justificar la seua actuació per la seua condició de “ionqui dels diners”.
