Per molt increïble que parega, alguns dels roders del segle XIX van aconseguir salvar la pell i, fins i tot, van arribar a la fi dels seus dies rodejats dels éssers que més estimaven i que més els estimaven.
Va ser una minoria, això sí. A dia de hui, només hi ha constància de dos casos. Dos casos que, a més, presenten certs paral·lelismes i similituds.
Un d’ells és el que Manel Arcos aborda en aquest treball d’investigació. La història de Micalet Mas és la història d’un xiquet concebut pels seus pares com el «fill de reemplaçament» que buscaven i desitjaven.
Un fill que, vint anys més tard, en ser cridat per a fer el servei militar obligatori, decidia prendre l’atzarosa senda del bandolerisme. Micalet Mas va viure més de deu anys al marge de la llei i va cometre diversos delictes de sang, dels quals, per causes més que qüestionables, va eludir penes que comportaven llargues estades en presó.
Temps després, i ja lliure i exonerat de tota culpa, va provar sort en el terreny de la política local i va gaudir de l’oportunitat d’exercir responsabilitats en l’Administració municipal, on va ocupar el càrrec d’alcalde de Rotglà i Corberà i, posteriorment, el de secretari del mateix ajuntament.
En MICALET MAS DE LA LLOSA DE RANES (1842-1913), Manel Arcos descobreix i descriu una societat valenciana del Vuit-cents molt distinta d’aquella que es pot construir des de la ignorància i, alhora, mostra una visió inèdita de la crònica del món rural valencià d’aquella centúria, a partir de la qual es trenca el mite de la llegenda forjada per l’imaginari popular i ens ofereix una realitat dramàtica i trista que permet conéixer quina ha sigut l’originalitat del nostre passat contemporani.
