ARTICLE D’OPINIÓ | Josep Maria Sebastià i Doménech
Durant tres dècades hem vist com les nostres agricultura i ramaderia passaven de ser un dels puntals de l’economia del país a ser un sector marginal en l’apartat econòmic però encara bàsic socialment i per a la gestió del territori. Uns anys als que hem vist com grans distribuïdors i grans propietaris teixien una aliança per dominar els mercats amb preus baixos, un pacte reforçat per acords internacionals que permeten l’arribada de productes d’origen llunyà a preus rebentats que, a més a més, molt a sovint no compleixen amb la normativa de seguretat europea ni tenen la qualitat de les nostres produccions. Fa uns mesos la gent del camp vam omplir els carrers i els noticiaris per a dir que ja en teníem prou d’una ruïna programada per part dels grans capitalistes que s’amaguen darrere del terme equívoc “mercats”. Que ja estàvem farts dels jocs de casino que fan rics a uns pocs a costa de la vida i el benestar de la resta.
La crisi de la COVID 19 ha fet patent que aquest model no va enlloc que no siga la fallida global. De sobte hem vist com dependre de productes llunyans és perillós: No saps que arriba ni en quines condicions ni, tanmateix, si arribarà. És un bon moment per al canvi, de veure qui ha sabut navegar millor al temporal de dècades que ha viscut el sector agropecuari, aprendre i aplicar al nostre territori. Cal un treball a escala global per acabar amb els acords internacionals als que sempre es perjudica a la nostra agricultura oblidant el seu important paper social i ambiental. I per això cal que pressionem als partits que ací diuen una cosa i a Madrid i Brussel·les diuen altra: No és el cas de Compromís, però si el de casi tota la resta de l’arc parlamentari.
Però no hem de defugir les nostres responsabilitats. Hem de treballar des del sector per readaptar-lo. Aprendre dels llauradors i ramaders que fan venta directa per deixar al camp la major part del benefici. Fomentar el cooperativisme per agrupar oferta i poder fer acords de distribució plurianuals amb preus pactats que donen seguretat i estabilitat als productors. Apostar per la qualitat i no pels quilos, ensenyar al consumidor perquè el nostre producte és millor i perquè paga la pena adquirir-lo per un preu més alt. Explicar que no sols és de més qualitat sinó que en el fons s’estan ajudant a ells mateixos consolidant el teixit productiu del nostre territori. Cal també consolidar les nostres marques de qualitat i crear-ne de noves i teixir aliances amb altres sectors com el de la restauració o el turístic per obrir un nou mercat als nostres productes i aprofitar també el seu paper com a promotors. No podem tampoc deixar de banda que productes com la biomassa poden ser part important del nostre futur energètic i ajudar a consolidar la seua sostenibilitat i independència.
No cal que anem molt lluny per aprendre, a la nostra comarca tenim productors de vi, oli, formatge, all tendre, etc… que són modèlics i han aconseguit consolidar marca, mercats i prestigi. Potents cooperatives que són puntals de l’economia del seu poble. Tenim un receptari tradicional amb embotits, rebosteria i plats que poden ser el millor aparador per al nostre producte. Tenim establiments de prestigi i cuineres i cuiners que poden ajudar a difondre tot aquests valors. Sols falten dues coses: Que ens ho creguem i que comencem a treballar units pel futur del nostre sector agropecuari.
Josep Maria Sebastià i Doménech
Portaveu Comarcal de Compromís la Costera – la canal
