Article d’opinió | Antonio Bataller
Enguany ha tornat l’exitosa exposició de Playmobil a Sant Domènec, una ben rebuda proposta que va iniciar-se en el Nadal de 2023. I a veure qui dona més: onze diorames de temàtiques diferents amb 11.000 figures, respecte a les 2.500 de l’any passat, organitzats per l’associació ClicksGirona i el xativí Paco Gómez.
És evident el bon gust en millorar i donar suport a aquesta iniciativa tan encertada, atesa la repercussió social que ja va tindre en 2023 i sobretot en 2024 (40.000 visites registrades). De fet, aquesta megaexposició ja s’ha consolidat com altra tradició nadalenca de la marca Xàtiva, acompanyant l’icònic betlem com el reclam perfecte per a l’agenda turística de la capital de la Costera.
Qui no n’ha tingut algú de xiquet… o ja de majoret, en pla col·leccionista? D’on ve l’èxit d’aquests ninotets tan somrients que, tot i que no mouen els peus, han recorregut un llarg camí durant dècades? Doncs ara entendrem per què els diem Playmobil, Famobil o clicks…
Els Playmobil, tot i que naixen en 1971, no es presenten en societat fins a la fira del joguet de Nuremberg en 1974, de la mà del seu creador, el dissenyador alemany Hans Beck. A causa de la crisi del petroli dels anys setanta, que va encarir dramàticament el preu del plàstic, calia un joguet més xicotet per reduir les despeses de producció i així salvar el negoci. Quins foren els primers clicks que iniciaren la gran família? Un obrer, un cavaller i un indi a cavall —tots xics—. La resta és història.
Així, ja podem situar els Playmobil, però d’on venen els termes clicks i Famobil? Doncs és l’empresa Famosa, a Onil (Alacant), la que els produeix a Espanya i Portugal des de 1976 fins a 1983 —quan seria absorbida per Playmobil Ibérica—, amb la denominació Els clicks de Famobil; els quals, per cert, són els més cobdiciats pels col·leccionistes. Encara que a la resta del món eren els klicky —la denominació germana—, a la península ibèrica es castellanitzarien com els clicks i els claks —la versió femenina, que es donaria a conéixer en 1976—. I sí, el nom és l’onomatopeia, és a dir, respon al soroll que fan les seues mans quan agafen un accessori: click.
Actualment, és el tercer productor mundial de joguines, després de Lego i Mattel, amb més de tres mil milions de clicks venuts. De fet, si els ficaren tots juntets, equivaldrien a huit vegades el diàmetre de la Terra.
Per tant, senzill i universal, és una obra mestra de l’enginyeria industrial de consum. Tot i que hi ha patentats 4659 models diferents, a penes ha canviat la figura bàsica: un somriure contagiós, amb una alçada de 7’5 cm, ideada per a caber a la mà i a la butxaca dels xiquets, condemnadament resistent —el click pot ser per a tota la vida—, i perfectament integrat en nombroses àrees temàtiques de la vida quotidiana.
Així mateix, la clickmania explica per què el fet de tornar a gaudir-los d’adult, i damunt com a pare, et permet retrobar-te amb eixa mirada de sorpresa que tenies de xiquet i que, afortunadament, no t’abandona del tot. Els xiquets i xiquetes que hi érem al segle XX, potser l’última generació d’afortunats que vàrem gaudir d’un món encara no dominat per la dictadura de les pantalles, somniàvem amb el vaixell pirata —l’etern lloc comú a la carta dels reis—, el fort dels indis i vaquers o els cotxes de carreres… n’hi havia per a tots els gusts, necessitats i somnis. I el cas és que ara… també.
I ja deixant la nostàlgia al caixó dels records, tornem al present, a la megaexposició de Sant Domènec que ningú es pot perdre, xiquets i majors: la guinda ve de la mà d’altra divertida tradició, la de trobar sis clicks infiltrats per a participar en el sorteig de tres grans caixes de Playmobil. Són personatges rellevants de diferents èpoques xativines: Jaume I, Ausiàs March, Josep de Ribera, Tecla de Borja, Teresa Calabuig —Tereseta, la Cadirera— i Lídia Sarthou. A més a més, també hi ha un photocall amb clicks de gran mida —enormes— i productes solidaris relacionats amb el món Playmobil.
En definitiva, una idea encertada i ben duta a terme. La passió pels simpàtics Playmobil ha esdevingut una iniciativa divertida, intergeneracional i marcadament familiar, on cal ressaltar també la sempre benvinguda iniciativa de personalitzar-la amb un puntet socarrat, acreditant així el seu reconegut vessant sociocultural. Bon Nadal i llarga vida als clicks!!!
