Article d’opinió
Les dades sobre el control dels porcs senglars a Xàtiva necessita posar damunt la taula un debat que sovint s’evita: podem parlar realment d’un mètode “ètic” quan la solució final continua sent el sacrifici de l’animal?
Segons l’Ajuntament, el sistema de gàbies homologades representa “la manera més ètica i viable” d’afrontar aquest problema. No obstant això, resulta difícil assumir aquesta premissa quan el procés implica atraure l’animal, capturar-lo i mantindre’l hores en un espai reduït, estressat i sense possibilitat de fuga, fins que una persona autoritzada acudix per a sacrificar-lo. Això no és ètic. És senzillament una forma més “controlada” de portar-lo a la mort.
L’Ajuntament pot defensar que actua “d’una manera ecològica i ètica”, però la realitat del procediment fa molt difícil assumir aquests termes com una descripció fidel. El patiment prolongat dins d’una gàbia i la mort com a única eixida no encaixen en el marc conceptual que aquestes paraules suggereixen, encara que el procés estiga regulat o supervisat.
I ací és on obric el debat necessari: no es tracta de negar el problema, perquè és evident que el veïnat de Bixquert conviu amb accidents, danys agrícoles i una sensació creixent d’inseguretat. La qüestió és quina mena de solucions volem implantar i si existeix la voluntat d’explorar camins que eviten este patiment.
Si de veritat es vol avançar cap a un model més coherent amb els valors que es reivindiquen, caldria que el consistori obrira la porta a altres alternatives que permeten gestionar la població de senglars sense convertir la mort en l’única opció.
- mesures preventives per reduir l’atracció de fauna cap a zones urbanes,
- sistemes de dissuasió i desplaçament,
- reforç de barreres de protecció agrícola,
- estudis de comportament i moviment de la fauna per planificar intervencions menys agressives.
Són vies que requereixen temps, sí, però també són les úniques que poden combinar de veritat seguretat per al veïnat i preservació de la vida dels animals.
Xàtiva té davant el repte evident de controlar la sobrepoblació de porcs senglars, però també té davant una oportunitat igual de important: decidir quin tipus de gestió vol aplicar com a ciutat.
Un model basat en captures i sacrificis resol la urgència, però perpetua el patiment i no atén a les inquietuds socials que reclamen actuacions més sensibles. Explorar alternatives és més complex, però també més coherent amb els valors que molts ciutadans defenen.
Si el consistori vol parlar de futur, de convivència i de respecte, cal que comence a considerar opcions que garantisquen la seguretat de Bixquert sense renunciar a la vida dels senglars.
