Jorge Herrero Montagud | Regidor Ajuntament de Xàtiva
9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana, dia de tots els valencians, dia d’aquells que viuen en un territori determinat però, que a més a més, senten els seus orígens, la seua identitat i les seues arrels com a poble.
He volgut encapçalar aquesta reflexió citant el títol del llibre de l’escriptor de Sueca, Joan Fuster, per intentar descriure des del començament, l’autèntic significat dels meus sentiments com a valencià.
Potser, alguns quan comencen a llegir estes línies caiguen en l’error d’encasellar estes reflexions en una determinada corrent ideològica pel fet de citar aquest gran escriptor de la nostra comunitat. Lluny de compartir les idees d’aquest autor, he de reconèixer que va marcar una època i que va fer ressorgir la idea d’autoafirmació de la identitat d’un poble que va ser, és, i ha de ser fidel a una identitat que ostenta gràcies a unes arrels històriques que ens otorguen una personalitat pròpia.
Això ens hauria de fer reflexionar que la fortalesa d’aquest sentiment identitari deuria d’estar basada en la unió d’una passió comú que pertany a tots i cadascun dels que habitem físicament a la Comunitat Valenciana i també la d’aquells que ho fan de cor, fora de les nostres fronteres geogràfiques. Perquè ser valencià és admetre una història pròpia, una identitat, unes tradicions, una llengua, una cultura i unes senyes pròpies que ens distingeixen de la resta, que ens enriqueixen i que ens obliguen a la seua preservació i la seua defensa.
Ser valencià és un honor al qual no només podem optar els que hem nascut ací, sinó també tots aquells que comparteixen el mateix sentiment de valenciania.
Ser valencià és acceptar que parlem una llengua pròpia que enriqueix la nostra saviesa. És reconèixer una història que ens ha donat una identitat.
Ser valencià és admetre unes tradicions que ens han ajudat a salvaguardar un patrimoni cultural propi.
Ser valencià significa, en definitiva, creure en el nostre passat, valorar-lo en el present i garantir la seua continuïtat en el futur.
Els polítics, tots, tenim l’obligació de garantir el futur de la nostra comunitat, d’avalar la importància de la nostra història, d’assegurar la continuïtat de les nostres tradicions i de la nostra cultura, de seguir afirmant la nostra identitat i reafirmar-nos en l’orgull de ser i sentir-nos valencians. Perquè per a ser i sentir-se valencià no cal pertànyer a unes sigles ni a determinades organitzacions, ni utilitzar aquest sentiment per aconseguir suports que ajuden a obtenir rèdit electoral.
Treballem doncs, en un projecte comú que no estiga vinculat a interessos polítics i que no tinga lligadures ni cadenes interessades que ens manipulen. No hem d’admetre cap tipus d’imposició aliena.
Deguem de sentir-nos orgullosos i ser conscients de que som posseïdors d’una riquesa històrica pròpia, d’uns símbols propis i d’una identitat que vam heretar dels nostres avantpassats i que cal preservar-los.
Siguem valencians i demostrem que ho sentim, sense hipocresia i sense fingiment.
Manifestem obertament el nostre orgull de valenciania, convençuts de la responsabilitat que suposa la tasca de continuar treballant per la nostra Comunitat.
A tots els valencians, de naixement i d’adopció, feliç 9 d’octubre.
