L’enquesta de 2024, realitzada un any després de les eleccions municipals, ha demostrat alta precisió en les seves prediccions, atraient l’atenció de ciutadans, partits polítics i mitjans de comunicació. Aquest projecte educatiu busca ensenyar anàlisi sociològic, funcionament del sistema democràtic i diversitat ideològica, promovent valors com la tolerància i el respecte. A més, proporciona informació valuosa a la societat i partits polítics. Encara que l’alumnat i professorat no són professionals de la sociologia, el seu treball és altament valorat i no pretén comparar-se amb el dels experts.
Qüestions a plantejar en 2024
Recordem que, en les passades eleccions municipals de 2023, el PSOE de Roger Cerdà va obtenir 8 regidories, formant una coalició de govern amb Xàtiva Unida (4 regidories). Pel que fa a les dretes, els Populars duplicaren la seua representació empatant amb el PSOE amb 8 regidories i convertint-se en la principal força d’oposició, mentre que VOX entrava per primera vegada en el consistori xativí amb 1 regidor. Per altra banda, Ciutadans i Compromís no van obtenir representació.
Amb aquest context, l’enquesta de 2024 es planteja les següents qüestions:
- Valoració del govern i de la seua tasca durant el seu primer any
- Valoració dels portaveus, tant del govern com de l’oposició
- Impacte de l’acció política en la percepció i la visibilitat de la població
- Valoració del govern com a coalició
- Intenció de vot (2024)
- Intenció de vot respecte a les eleccions al Parlament Europeu
- Autopercepció política
Valoració de la gestió de govern del primer any de legislatura
Un total de 331 entrevistats van donar la seva opinió, amb una valoració global mitjana de 6,2, similar a valoracions anteriors: 6,3 en 2016 i 6,4 en 2019. No hi ha dades de 2020 a causa de la pandèmia. En conclusió, la gestió de l’Ajuntament per part de PSOE i XÀTIVA UNIDA ha estat aprovada per la ciutadania.
Valoració de la gestió dels actuals portaveus polítics
En la valoración de los portavoces, el alcalde Roger Cerdà es el mejor valorado con una puntuación de 6,4, seguido por Amor Amorós con 5,8. En la oposición, Marcos Sanchis obtiene un 4,8 y Francisco Suárez un 3,5. Solo se tiene información previa de Roger Cerdà, quien mantiene una puntuación alta similar a años anteriores (6,5 en 2016 y 2019). Los otros portavoces son nuevos en sus roles, por lo que no se dispone de datos de evolución.
Valoració dels portaveus segons els votants de cada partit
La valoració dels líders polítics per part dels simpatitzants de cada partit mostra diferències significatives:
- Simpatitzants del PSOE: Roger Cerdà (7,7), Amor Amorós (6,7), Marcos Sanchis (3,8), Francisco Suárez (2,4).
- Simpatitzants de XÀTIVA UNIDA: Amor Amorós (7,7), Roger Cerdà (6,5), Marcos Sanchis (3), Francisco Suárez (1,1).
- Simpatitzants del PP: Marcos Sanchis (7), Francisco Suárez (5,3), Roger Cerdà (5), Amor Amorós (3,6).
- Simpatitzants de VOX: Francisco Suárez (8,8), Marcos Sanchis (5,7), Roger Cerdà (4,2), Amor Amorós (4).
Nivell de coneixement de la resta de regidors
Per a avaluar el coneixement dels ciutadans sobre els regidors de l’Ajuntament de Xàtiva (excloent als portaveus), es va preguntar si coneixien a algun regidor. Només 87 de 342 entrevistats (25%) van esmentar almenys un nom, similar al 27% de l’any anterior. Es permetia citar fins a tres regidors.
Resultats per partit:
- PSOE: 77 esments en total. Xelo Angulo va ser la més citada, seguida per Natxo Reig. Pedro Aldavero i Raquel Caballero van baixar en posicions, mentre que Maria Beltran i Lena Baraza van pujar. Vicent Lluch va tenir menor reconeixement.
- XÀTIVA UNIDA: Alfred Boluda va ser el més citat, ocupant la primera posició, destacant per la seva presència en mitjans i gestió en Cultura. Susanna Gomar i Hèctor Cuenca van tenir posicions més modestes.
- PP: Malgrat ser un partit d’oposició, gairebé tots els seus regidors van ser esmentats, destacant Sonia Pla (5 esments), Ana Díez (4) i Vicente Boluda (4)..
Valoració del govern com a coalició
L’enquesta aborda la valoració ciutadana sobre el govern de coalició a Xàtiva, compost per PSOE i XÀTIVA UNIDA, i les seves preferències respecte a altres possibles coalicions.
Simpatitzants del PSOE i XÀTIVA UNIDA: 82% considera positiva la coalició actual, i 56% creu que estan coordinats, encara que una part significativa pensa que actuen de manera independent. No prefereixen cap altra coalició.
Simpatitzants del PP: Majoritàriament veuen negativa la coalició, però un percentatge elevat la valora positivament i una quarta part no té opinió. Dues terceres parts creuen que no estan coordinats i mostren preferències variades, amb alguns acceptant una coalició PP-PSOE.
Simpatitzants de VOX: Majoritàriament creuen que la coalició no està coordinada i també mostren preferències variades, incloent-hi la possibilitat d’una coalició PP-PSOE.
En general, els simpatitzants del govern de coalició prefereixen mantenir l’actual, mentre que els de l’oposició tenen opinions més dividides.
Autoposicionament ideològic
El posicionament ideològic propi mostra una tendència estable a Xàtiva, amb una mitjana general de 4,8, reflectint una lleugera variació fa dos anys cap a la dreta fins a aconseguir el 5, i ara tornant al 4,8. S’observa que més persones s’autodefineixen a l’esquerra (118) que a la dreta (93), correlacionat amb resultats electorals recents. A més, s’ha notat una polarització ideològica més marcada, amb XÀTIVA UNIDA situant-se en la seva posició més esquerrana (2,7) i VOX en la més dretana (8,6) registrada fins ara.
Intenció de vot
La pregunta plantejada a la ciutadania era: «A quin partit votaria a l’Ajuntament si demà se celebressin eleccions municipals?». De 342 persones enquestades, 263 (76%) van declarar la seva intenció de vot, mentre que el 24% restant no es va considerar com a abstencionista, sinó com a indecís o no disposat a declarar el seu vot.
L’enquesta suggereix una composició de l’Ajuntament de Xàtiva diferent de les eleccions municipals de maig de 2023, destacant canvis significatius en només 11 mesos. Els resultats indicarien:
Les forces d’esquerra sumarien 15 regidors i les de dreta 6.
El PSOE obtindria 12 regidors, aconseguint una majoria absoluta.
Xàtiva Unida tindria 3 regidors, sense ser necessària per a formar govern.
El PP perdria 3 regidors, quedant-se amb 5.
VOX obtindria un representant, però probablement s’aliaria amb el PP, sumant 6 regidors.
Compromís i Ciutadans no aconseguirien el 5% dels vots i no tindrien representació.
Comparant amb les eleccions de 2023, el PSOE augmentaria en 16,7 punts, el PP descendiria en 10,7 punts, Xàtiva Unida baixaria 3,7 punts i VOX pujaria 2,4 punts. Compromís i Ciutadans quedarien molt per sota del 5%.
El resultat de l’enquesta podria estar influenciat per factors com l’anunci de Pedro Sánchez de retirar-se temporalment, la qual cosa va generar empatia i suport que es van reflectir en l’enquesta. No obstant això, les respostes sobre el vot en eleccions passades no coincideixen amb els resultats reals, la qual cosa suggereix una mostra no representativa.
Comparant amb les eleccions europees del 9 de juny, les dades mostren discrepàncies significatives: el PSOE obtenia un 45,7% en l’enquesta enfront d’un 35,1% en les eleccions, i el PP un 24,5% en l’enquesta enfront d’un 32,3% en les eleccions. Això indica que la mostra de l’enquesta no era representativa de la realitat.
Finalment, ajustant la mostra perquè representi millor els resultats de 2023, s’observa un augment del PSOE en 3 punts i una disminució del PP en 1,8 punts, sense afectar l’assignació de regidors. Aquests resultats, encara que més raonables, modifiquen significativament les dades originals de l’enquesta.
Distribució de votants per génere
Una de les dades interessants que ens aporta l’enquesta realitzada, és la comparativa en la quantitat de votants homes i dones. Podem concloure a partir de els dades del gràfic que els partits d’esquerres tenen major suport femení, mentre que els partits de dretes tenen major suport masculí. És evident que es podrien plantejar moltes hipòtesis al respecte i considerem que cal deixar el debat obert.
Distribució de votants per edat
La presència de votants en diferents grups d’edat és de gran interès. En el cas del PSOE, hi ha una distribució equitativa entre els quatre grups d’edat, amb una lleugera baixa en el grup de 50-64 anys. XÀTIVA UNIDA té més votants en el grup de 50-64 anys i menys en el de majors de 65, similar a l’enquesta anterior.
El PP té el seu major suport en el grup de 35-49 anys, igual que en l’enquesta prèvia. VOX, d’altra banda, té la seva major força entre els joves de 18-34 anys, grup que suma tants votants com tots els altres combinats. Això difereix de 2023, quan VOX tenia més suport entre els majors de 65 anys.
Distribució de votants per districte
És interessant conèixer el nombre de votants de cada partit per districtes a Xàtiva. Les enquestes mostren variacions en la intensitat del vot per districte, patrons que s’han mantingut en el temps i amb la política actual. Els partits poden usar aquests estudis per a entendre millor la seva força en cada barri.
El PSOE té una presència homogènia en els cinc districtes, destacant els districtes 1 i 5, i tenint menys votants en el districte 3 (48.4%).
XÀTIVA UNIDA té major suport en els districtes 1 i 2, especialment en el 2 (34.8%), i baixa presència en el districte 5 (5.3%).
Les forces d’esquerra tenen la seva major presència en el districte 2, com es va observar en 2023. El PP té major presència en els districtes 3 i 5 (al voltant del 31%) i ha guanyat posicions en el districte 4 (23.1%), però la seva presència és molt de menor en els districtes 1 i 2 (menys del 10%).
Conclusions
Els resultats de l’enquesta realitzada en 2024 pel Observatori d’Opinió del Ribera van ser inesperats. Des de 2015, s’ha seguit el mateix procediment i metodologia en enquestes anuals, comparades en 2015, 2019 i 2023 amb eleccions municipals. L’enquesta de 2024 va mostrar que les persones entrevistades, encara que seleccionades aleatòriament i considerant edat, sexe i districte, no van representar la realitat social del moment.
Caldrà esperar l’enquesta de 2025 per a confirmar aquests resultats i recordar que les enquestes ajuden a conèixer tendències i opinions, però les urnes són la consulta més fiable. Els estudis de sociologia ajuden a entendre millor la realitat social en moments determinats.
L’objectiu d’aquest treball realitzat per l’alumnat i professorat del Departament de Geografia i Història de l’IES Josep de Ribera és oferir a partits polítics, mitjans de comunicació i la societat de Xàtiva una eina per a fer càlculs, plantejar hipòtesis, valorar la situació real, fer anàlisi i generar debats que fomentin l’interès per la política local i l’Ajuntament de Xàtiva.
